Fredrikssonita
 Fredrikssonita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg₂Mn3+O₂(BO₃) |
| Epònim | Kurt A. Fredriksson (en)  |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/G.04 |
| Dana | 24.2.1.6 |
| Heys | 9.8.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,18Å; b = 12,55Å; c = 2,95Å; |
| Duresa | 6 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,820 nβ = 1,860 nγ = 1,990 |
| Birefringència | δ = 0,170 |
| Angle 2V | mesurat: 51°, calculat: 62° |
| Dispersió òptica | petita |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-040 |
| Any d'aprovació | 1983 |
| Símbol | Fdk |
| Referències | [1] |
La fredrikssonita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la ludwigita.[2] Rep el seu nom en honor de Kurt A. Fredriksson (1926, 2001), geoquímic suec-americà del Smithsonian Institution de Washington DC, Estats Units, pioner en l'ús de la microsonda d'electrons en els minerals extraterrestres.
Característiques[modifica]
La fredrikssonita és un borat de fórmula química Mg₂Mn3+O₂(BO₃). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1983. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al Smithsonian Institution, als Estats Units, amb els números de catàleg 149811 i 150341.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fredrikssonita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad, Värmland (Suècia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: jacobsita, hausmannita, clinohumita, calcita, brucita i adelita. És l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Fredrikssonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 maig 2017].
- ↑ «Fredrikssonite Mineral Data». [Consulta: 9 juny 2021].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fredrikssonita |