Magnesiohulsita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMagnesiohulsita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMg₂Fe3+O₂(BO₃)
Epònimhulsita i magnesi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit de Sn-Fe Qiliping, camp de menes polimetàl·liques d'estany Dayishan, Comtat de Changning, Prefectura de Hengyang, Hunan, República Popular de la Xina
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.AB.45
Nickel-Strunz 9a ed.6.AB.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/G.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana24.2.3.2
Heys9.6.5
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,7Å; b = 3,06Å; c = 5,45Å; β = 94,6°
Colornegre, gris blavós, blanc grisos a la llum reflectida
Duresa6
Propietats òptiquesbiaxial
Índex de refracciónα = 1,880 nγ = 1,950
Birefringènciaδ = 0,070
Dispersió òpticarelativament forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1983-074
Any d'aprovació1983
SímbolMhul Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La magnesiohulsita és un mineral de la classe dels borats que pertany al grup de la pinakiolita. El seu nom fa referència al fet que és l'anàleg mineral amb magnesi de la hulsita. A més, també és l'anàleg amb Fe3+ de l'aluminomagnesiohulsita.[1]

Característiques[modifica]

La magnesiohulsita és un borat de fórmula química Mg₂Fe3+O₂(BO₃). Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls en forma d'agulles, allargats al llarg de [010], que mesuren fins a 0,4 mm, agregats en flocs.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiohulsita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments[modifica]

La magnesiohulsita va ser descoberta l'any 1983 en el dipòsit de Sn-Fe Qiliping (Hunan, Xina) en un dipòsit de borat de magnesi skarn en el contacte entre granit i roques de calcita-dolomita.[2] També ha estat trobada al dipòsit Iten'yurginskoye, al Districte autònom de Txukotka (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). Sol trobar-se associada a altres minerals com: szaibelyita, kotoïta, fluoborita, ludwigita estannífera, sakhaïta, dolomita i calcita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnesiohulsita
  1. 1,0 1,1 «Magnesiohulsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2017].
  2. 2,0 2,1 «Magnesiohulsita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 2 juny 2017].