Blatterita
 Blatterita | |
|---|---|
 Blatterita (negre)  | |
| Fórmula química | Sb5+ 3Mn3+ 9Mn2+ 35(BO₃)16O32 |
| Epònim | Fritz Blatter (en)  |
| Descobridor | Fritz Blatter (en) |
| Localitat tipus | mina Kitteln, Nordmark Odal Field (Nordmarksberg), Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/G.04 |
| Dana | 24.2.7.1 |
| Heys | 9.7.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 37,69Å; b = 12,62Å; c = 6,25Å; |
| Duresa | 6 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,910 nβ = 1,970 nγ = 2,000 |
| Birefringència | δ = 0,090 |
| Dispersió òptica | r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-038 |
| Any d'aprovació | 1984 |
| Símbol | Bla |
| Referències | [1] |
La blatterita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de l'ortopinakiolita. Rep el seu nom en honor de Fritz Blatter (1943-), col·leccionista de minerals alemany, que va proporcionar el material original.
Característiques[modifica]
La blatterita és un borat de fórmula química Sb5+
3Mn3+
9Mn2+
35(BO₃)16O32. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1984. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls tenen una secció transversal plana, en forma de diamant, amb prismes {110} estriats al llarg de la longitud. Sovint, els cristalls es troben amb superfícies mats. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Es diferencia dels minerals relacionats del grup de l'ortopinakiolita per la seva gran cel·la unitat (a = 37,69).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la blatterita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Kitteln, al Nordmark Odal Field, al municipi de Filipstad, Värmland (Suècia), son sol trobar-se incrustada en calcita o manganosita. També ha estat descrita a les properes mines de Brattfors i Moss, totes elles pertanyents a Långban.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blatterita |
- ↑ «Blatterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 maig 2017].