Hidroxilborita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHidroxilborita
Fórmula químicaMg₃(BO₃)(OH)₃
Epònimfluoborita i grup hidroxi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit de bor Titovskoe, Tas-Khayakhtakh, Conca del riu Dogdo, Yakutia polar, República de Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.AB.50
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 8,912Å; c = 3,112Å;
Grup puntual6/m - dipiramidal
Colorincolor
Exfoliacióimperfecta/bona - en {0001}, imperfecta.
Tenacitatfràgil
Duresa3,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent
Densitat2,89 g/cm³ (mesurada); 2,872 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,566 nε = 1,531
Birefringènciaδ = 0,035
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2005-054
Any d'aprovació2006
SímbolHyb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'hidroxilborita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en referència al fet que és l'anàleg mineral amb hidròxid de la fluoborita, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida en la qual la substitució gradual de l'hidròxid per fluorur va donant els diferents minerals de la sèrie.[1][2]

Característiques[modifica]

L'hidroxilborita és un borat de fórmula química Mg₃(BO₃)(OH)₃. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hidroxilborita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments[modifica]

L'hidroxilborita va ser descoberta al dipòsit de bor Titovskoe, a Tas-Khayakhtakh (República de Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Hydroxylborite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2017].
  2. «Fluoborite-Hydroxylborite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juny 2017].