Takeuchiïta

Takeuchiïta
Fórmula química	Mg₂Mn3+O₂BO₃
Epònim	Yoshio Takeuchi
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AB.40
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AB.40
Nickel-Strunz 8a ed.	V/G.04
Dana	24.2.6.1
Heys	9.7.8
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 27,5Å; b = 12,61Å; c = 6,04Å;
Color	negre
Duresa	6
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	marró
Diafanitat	opaca
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-018
Any d'aprovació	1980
Símbol	Tké
Referències

La takeuchiïta és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de l'ortopinakiolita. Rep el seu nom del mineralogista japonès Yoshio Takeuchi.

Característiques

La takeuchiïta és un borat de fórmula química Mg₂Mn³⁺O₂BO₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la takeuchiïta pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1980 a Långban, al municipi de Filipstad, a la regió de Värmland, Suècia. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Takeuchiïta

Enllaços externs

• Galeria d'imatges