Garsa de mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Garsa de mar
Haematopus ostralegus0.jpg
Haematopus ostralegus.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Haematopodidae
Gènere: Haematopus
Espècie: H. ostralegus
Nom binomial
Haematopus ostralegus
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica de la garsa de mar (Groc: resident a l'estiu, blau: resident a l'hivern, i verd: poblacions sedentàries).
Distribució geogràfica de la garsa de mar (Groc: resident a l'estiu, blau: resident a l'hivern, i verd: poblacions sedentàries).
Segell de les Illes Fèroe emès el 29 de setembre del 1977 amb la imatge d'una garsa de mar.
Niu de garsa de mar fotografiat en un herbassar prop d'Amsterdam.

La garsa de mar (Haematopus ostralegus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • És un ocell amb el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l'extrem de la cua negres i la resta del cos blanca.
  • Medeix 40-45 cm.
  • Té un bec llarg, vermell ataronjat, que és un bon exemple d'adaptació, perquè l'utilitza per a desenganxar pagellides, crustacis i altre bestioles de les roques, així com per desenterrar-les, en el cas que es trobi en estuaris fangosos o en platges.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Habita les costes de tots els continents, excepte els polars.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans, només nidifica al Delta de l'Ebre, a l'Estany de Salses i a la costa valenciana, i de manera molt localitzada. També ho fa a la Camarga.

L'època de cria comprèn des de la darreria de febrer fins al mes d'agost. A les costes rocalloses, amb platges, fan una depressió al sòl i la folren amb pedretes, etc. La femella, a l'abril, hi pon 2-3 ous, que més que ous semblen pedres, gràcies al color perfectament mimètic que tenen. El covament, en el qual hi prenen part tots dos pares, s'allarga fins a 27 dies, al terme dels quals caldrà esperar 4 setmanes abans que els polls no volin. Les parelles nidifiquen en solitari, sense unir-se a altres colònies properes.[1]

Costums[modifica | modifica el codi]

Durant les migracions i a l'hivern, la presència de la garsa de mar es fa una mica més habitual. És gregària: se'n poden veure grans bandades al llarg del litoral.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 105. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 46-47. ISBN 843150434X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garsa de mar