Gaultheria procumbens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gaultheria procumbens
Gaultheria procumbens
Gaultheria procumbens

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Clade: Angiospermae
Classe: Magnoliopsida
Clade: Asteridae
Ordre: Ericales
Família: Ericaceae
Subfamília: Vaccinioideae
Tribu: Gaultherieae
Gènere: Gaultheria
Espècie: ''G. procumbens''
Nom binomial
Gaultheria procumbens
L.

La Gaulteria procumbens és una arbust de la família ericàcia també conegut com a gaultheria couché (francés), wintergreen, mountain tee, teaberry, boxberry (anglès) entre d'altres, nativa dels Estats Units d'Amèrica, especialment els estats del nord.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom de Gaultheria ho va dedicar el doctor Kalm al botànic Gaulter. El terme procumbens indica que és una planta restrera, ja que cumbens significa estirada.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Creix en llocs sorrencs i humits o pantanosos. Se sol trobar en llocs on abunden els rododendres i les kalmies.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fruit de la gaultheria

Gaultheria és una planta arbustiva amb arrel axonomorfa d'1 o 2 cm de gruix. Les tiges ascendeixen des del rizoma uns 10 cm, normalment sota arbres i arbustos. Les fulles, de color verd clar amb l'anvers més pàl·lid, són peciolades, alternes, perennes, coriàcies, brillants i ovalades o lanceolades. Finalitzen, acaben amb un àpex agut i estan doblades i dentades en els seus marges. És una planta que presenta poques flors. S'obren el juny o el juliol i són caigudes, axil·lars, blanques i amb pecíols rodons i caiguts. Posseeixen dos bràctees còncaves i cordades. El calze és de color blanc i té cinc sèpals. La corol·la de cinc pètals, és tubulosa i més estreta pel seu extrem distal. Presenta deu estams de color rosat. El fruit és una càpsula amb cinc compartiments en el seu interior que contenen nombroses llavors, envoltat per un calze, que es torna carnós i li dóna el aspecte d'una baia de color escarlata.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

La droga són les fulles. Conté principalment:

  • Àcids fenols lliures. Àcid salicílic i àcid cafeic
  • Heteròsids hidroquinonics. Arbustòsid i tanins catèquics.

Acció farmacològica[modifica | modifica el codi]

El monotropitòsid (gaulterina) s'hidrolitza per l'acció de la flora bacteriana del intestí prim alliberant el salicilitat de metil que és antiinflamatori, analgèsic, antipirètic i anticoagulant. L'arbutòsid és antisèptic urinari. L'oli essencial per ús tòpic és rubefaent. A més els tanins són astringents: antidiarreics, hemostàtic local i cicatritzant.

Indicacions[modifica | modifica el codi]

Reumatisme, neuràlgies, afeccions gripals, refredats, prevenció de tromboembolismes, cistitis, uretritis, pielonefritis, diarrees i ferides.

Contraindicacions[modifica | modifica el codi]

Està contraindica en ulcera gastroduodenals, tractament amb anticoagulants o amb homeostàtics.

Precaucions[modifica | modifica el codi]

L'oli essencial per via interna pot produir gran irritació en la mucosa gàstrica. Un abús d'aquesta planta per aquesta via pot ocasionar un quadre (salicilisme) que cursa amb tinitus, nàusees i vòmits, degut a l'excés de salicilats.

Preparacions[modifica | modifica el codi]

Ús extern, en forma de liniments o pomades.

El ungüent de gaulteria, per exemple, conté 3g d'oli essencial de gaulteria, 3g d'essència de menta, 30g de cera pura d'abella i 500g de mantega pura. Es prepara mesclant la cera d'abella amb la mantega a foc lent, se separa del foc i se li afegeix l'oli essencial de gaulteria i el de la menta, i es deixa refredar. És un bàlsam excel·lent per reumatismes, ciàtica, lumbago, contusions i rigidesa muscular. No es pot aplicar sobre ferides obertes.

Per us intern, en forma de càpsules gastrorsistens.

L'oli essencial de gaulterina també s'usa en perfumeria i com agent saboritzant de pasta de dents, xiclets, begudes no alcohòliques, confitura i en el listerine.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaultheria procumbens Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Fitoterapia. Vademecum de prescripción. Plantes medicinales. 3a edició.
  • Dr. Berdonces i serra. Gran enciclopedia de las plantas medicinales. Tikal edicions
  • Dr Jorge R. Alonso. Tratat de fitomedicina. Isis, edicions SRl.