Gaultheria procumbens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGaultheria procumbens Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deextracte de Gaultheria procumbens Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
GènereGaultheria
EspècieGaultheria procumbens Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

La Gaulteria procumbens és un arbust de la família ericàcia també conegut com a gaultheria couché (francés), wintergreen, mountain tee, teaberry, boxberry (anglès) entre d'altres, nativa dels Estats Units d'Amèrica, especialment els estats del nord.

Etimologia[modifica]

El nom de Gaultheria ho va dedicar el doctor Kalm al botànic Gaulter. El terme procumbens indica que és una planta restrera, ja que cumbens significa estirada.

Ecologia[modifica]

Creix en llocs sorrencs i humits o pantanosos. Se sol trobar en llocs on abunden els rododendres i les kalmies.

Morfologia[modifica]

Fruit de la gaultheria

Gaultheria és una planta arbustiva amb arrel axonomorfa d'1 o 2 cm de gruix. Les tiges ascendeixen des del rizoma uns 10 cm, normalment sota arbres i arbustos. Les fulles, de color verd clar amb l'anvers més pàl·lid, són peciolades, alternes, perennes, coriàcies, brillants i ovalades o lanceolades. Finalitzen, acaben amb un àpex agut i estan doblades i dentades en els seus marges. És una planta que presenta poques flors. S'obren el juny o el juliol i són caigudes, axil·lars, blanques i amb pecíols rodons i caiguts. Posseeixen dos bràctees còncaves i cordades. El calze és de color blanc i té cinc sèpals. La corol·la de cinc pètals, és tubulosa i més estreta pel seu extrem distal. Presenta deu estams de color rosat. El fruit és una càpsula amb cinc compartiments en el seu interior que contenen nombroses llavors, envoltat per un calze, que es torna carnós i li dona l'aspecte d'una baia de color escarlata.

Farmacologia[modifica]

Composició química[modifica]

La droga són les fulles. Conté principalment:

  • Àcids fenols lliures. Àcid salicílic i àcid cafeic
  • Heteròsids hidroquinonics. Arbustòsid i tanins catèquics.

Acció farmacològica[modifica]

El monotropitòsid (gaulterina) s'hidrolitza per l'acció de la flora bacteriana de l'intestí prim alliberant el salicilitat de metil que és antiinflamatori, analgèsic, antipirètic i anticoagulant. L'arbutòsid és antisèptic urinari. L'oli essencial per ús tòpic és rubefaent. A més els tanins són astringents: antidiarreics, hemostàtic local i cicatritzant.

Indicacions[modifica]

Reumatisme, neuràlgies, afeccions gripals, refredats, prevenció de tromboembolismes, cistitis, uretritis, pielonefritis, diarrees i ferides.

Contraindicacions[modifica]

Està contraindica en ulcera gastroduodenals, tractament amb anticoagulants o amb homeostàtics.

Precaucions[modifica]

L'oli essencial per via interna pot produir gran irritació en la mucosa gàstrica. Un abús d'aquesta planta per aquesta via pot ocasionar un quadre (salicilisme) que cursa amb tinitus, nàusees i vòmits, degut a l'excés de salicilats.

Preparacions[modifica]

Ús extern, en forma de liniments o pomades.

L'ungüent de gaulteria, per exemple, conté 3g d'oli essencial de gaulteria, 3g d'essència de menta, 30g de cera pura d'abella i 500g de mantega pura. Es prepara mesclant la cera d'abella amb la mantega a foc lent, se separa del foc i se li afegeix l'oli essencial de gaulteria i el de la menta, i es deixa refredar. És un bàlsam excel·lent per reumatismes, ciàtica, lumbago, contusions i rigidesa muscular. No es pot aplicar sobre ferides obertes.

Per us intern, en forma de càpsules gastrorsistens.

L'oli essencial de gaulterina també s'usa en perfumeria i com a agent saboritzant de pasta de dents, xiclets, begudes no alcohòliques, confitura i en el listerine.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaultheria procumbens
  • Fitoterapia. Vademecum de prescripción. Plantes medicinales. 3a edició.
  • Dr. Berdonces i serra. Gran enciclopedia de las plantas medicinales. Tikal edicions
  • Dr Jorge R. Alonso. Tractat de fitomedicina. Isis, edicions SRl.