Gavarró
El gavarró o gratacul és el fruit del roser silvestre o gavarrera, entre d'altres tipus de rosers. La tipologia d'aquest fruit és la del cinoròdon. Els gavarrons primer tenen un color verds i quan maduren prenen tonalitats rogenques o ataronjades, però que en algunes espècies de roser poden ser fins i tot porpra o negroses. El gavarró és concretament el calze madurat de la rosa, on es guarden unes llavors dures i rodejades de pèls rígids.
El nom "grataculs", al·ludeix a la coïssor que els seus pèls provoquen quan els mengem sense separar-los de l'agradosa polpa o bé quan queden, per broma o per descuit, entre la pell i la roba.
Variants[modifica]
Quasi bé tots els rosers (Rosa) formen gavarrons. Entre els més comuns cal mencionar:
- Roser silvestre (Rosa canina), del qual la Rosa canina ssp. lito, és especialment ric en galactolípid
- Roser del Japó (Rosa rugosa)
- Roser de muntanya (Rosa pendulina)
- Roser d'Escòcia (Rosa rubiginosa)
- Roser de canyella (Rosa majalis)
- Rosers de conreu, com la rosa vitamínica
-
Gavarrons madurs
-
Gavarrons immadurs
-
Gavarrons a un roser silvestre
Usos[modifica]
Els fruits, lliures de pèls i llavors, són una font de vitamina C. Es poden menjar frescos o en forma de compota, preparada amb gavarrons ben triturats, sucre, aigua i poca cocció. També se'n pot fer melmelades, xarops, sopes o infusions soles o barrejades amb altres herbes. Els pètals de les flors i les fulles són astringents i es poden utilitzar per rentar ferides o en cas de diarrea.
A la medicina tradicional casolana el gavarró s'emprava també com a remei per l'artrosi.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Klösterl-Apotheke (alemany)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavarró |
