Vés al contingut

Gemma Parellada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGemma Parellada
Biografia
Naixement1982 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, guionista Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgemmaparellada.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm10297295 Twitter (X): Gemma_Parellada Modifica el valor a Wikidata

Gemma Parellada (Barcelona, 1982) és una periodista catalana establerta a Costa d'Ivori, corresponsal de diversos mitjans.

Llicenciada en Periodisme per URL el 2003, durant els estudis es va interessar especialment per la realitat d'Amèrica Llatina i Àfrica. Va marxar a viure a Àfrica en considerar que no hi havia bona informació a la premsa espanyola sobre la realitat africana, més enllà de tòpics i de la cooperació i la solidaritat.[1]

Al continent africà primer va estar a la guerra de Casamance del Senegal. El 2006 es va decidir a conèixer de primera mà què hi havia darrere la Guerra del Congo i quan ja estava allà l'agència EFE va contactar amb ella. Del 2007 al 2014 va ser editora de l'agència EFE per l'Àfrica subsahariana, el primer any per EFE i la resta com a freelance.[2] Establerta a la Governació d'Abyan, a Costa d'Ivori, des del 2008 també va ser corresponsal per El País, Catalunya Ràdio i l'edició espanyola de Radio Francia Internacional (RFI). Des del 2009 també ha publicat a CNN, HBO latino, AFP, RCN Televisió, Magazine de La Vanguardia, El Mundo, Público, El Periódico de Catalunya, El Punt Avui, Wanafrica, la Revista Semana de Colòmbia i Periodismohumano.[3][4] El 2019 continuava residint a Costa d'Ivori i era corresponsal especialment per El País, Catalunya Radio i CNN espanyol.[5]

Ha guanyat el Memorial Joan Gomis 2013 pel reportatge La guerra sin fin sobre el Congo,[6] el DevReporter 2016 pel reportatge Minerals de sang de RDCongo i TV3,[7] el Miguel Gil de Periodisme 2016 per la seva "trajectòria i compromís per la veritat"[8] i el Joan Gomis 2019 pel reportatge multimèdia Sex Symbols.

Referències[modifica]

  1. «Parlant de pau amb… Gemma Parellada — FundiPau». [Consulta: 5 octubre 2020].
  2. «Una nueva mirada a África» (en castellà). [Consulta: 5 octubre 2020].
  3. Ana Del Paso. Reporteras españolas, testigos de guerra.: De las pioneras a las actuales. Penguin Random House Grupo Editorial España, 21 juny 2018, p. 121–. ISBN 978-84-9992-857-9. 
  4. «Gemma Parellada». [Consulta: 5 octubre 2020].
  5. «Gemma Parellada: “No contarla bien es una forma de seguir dominando África”» (en local). [Consulta: 5 octubre 2020].
  6. «Resultados definitivos del "Memorial Joan Gomis 2019"» (en castellà), 30-10-2019. [Consulta: 5 octubre 2020].
  7. «El treball periodístic de Gemma Parellada, guanyador del I Premi DevReporter – Conflict Minerals». [Consulta: 5 octubre 2020].
  8. «Gemma Parellada guanya el 13è premi Miguel Gil Moreno». [Consulta: 5 octubre 2020].