Genesis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el grup musical. Vegeu-ne altres significats a «Gènesi».
Genesis
Genesis en concert el 2007 a Pittsburgh. (D'esquerra a dreta: Daryl Stuermer (guitarra), Mike Rutherford (guitarra), Tony Banks (teclat), Phil Collins (veu i bateria).)
Genesis en concert el 2007 a Pittsburgh. (D'esquerra a dreta: Daryl Stuermer (guitarra), Mike Rutherford (guitarra), Tony Banks (teclat), Phil Collins (veu i bateria).)
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Anglaterra Godalming, Surrey
Gènere(s) Rock progressiu
Rock
Pop
Anys en actiu 1967 – 1999, 2006 - present
Discogràfiques Virgin
Charisma
Atlantic
Atco
Decca
ABC
Impulse!
Rhino
Artistes relacionats GTR
Mike + The Mechanics
Brand X
Stiltskin
Six of the Best
Lloc web oficial www.genesis-music.com
Membres
Phil Collins (Vocal, bateria)
Mike Rutherford (Guitarra, baix, cor)
Tony Banks (Piano, cors)
Membres anteriors
Peter Gabriel (veu, flauta, oboè)
Steve Hackett (guitarra)
Anthony Phillips (guitarra)
John Mayhew (bateria)
John Silver (bateria)
Chris Stewart (bateria)
Ray Wilson (veu)

Genesis és un grup de rock londinenc format el 1966 per uns alumnes de la Chaterhouse School. Fou la unió dels grups The Spoken Word i The Anon, la unió d'aquests dos va formar The Garden Wall, però per recomanació del mànager, van reanomenar-se Genesis, un nom més comercial. És un dels grups mítics i amb més anys de vida, encara que no se sap si algun dia es tornarà a refer (porten des del 1998 sense fer cap disc ni concert). El fundador, cantant i impulsor del grup va ser Peter Gabriel. També formaven part del grup inicialment: Tony Banks, Anthony Phillips, Mike Rutherford, entre altres. Tony Banks i Mike Rutherford han format part del grup des de sempre i són els únics que no han abandonat mai el grup. Van entrar al grup el 1970, Steve Hackett i l'actualment conegut cantant Phil Collins. El grup ha fet concerts als Països Catalans poques vegades, al contrari que Phil Collins, que ha visitat més Barcelona que Madrid. És destacable les actuacions de gran èxit a l'estadi Vicente Calderón del 1987 i del 1992 a Madrid. Ha fet concerts a Barcelona el 1975, el 1981 i el 1998.

L'era de Peter Gabriel[modifica | modifica el codi]

1966-1975: Anys inicials de Genesis, des que Genesis es va formar fins que Peter Gabriel va abandonar el grup per motius personals. Engloba l'era menys comercial però la més destacable pel seu gènere de "Rock art" i també per l'escenificació en els seus concerts en què Peter es disfressava de diverses formes al cantar les cançons.

El 1969 van editar el seu primer disc, From Genesis To Revelation, un disc de pop semblant als dels Beatles. El 1970, van editar el seu segon disc Trespass, és el disc on es van començar a fer les cançons de l'estil del grup en l'era de Gabriel, el "rock art". El 1970 van entrar al grup Phil Collins, que va substituir en la bateria a John Mayhew, i també Steve Hackett, que va substituir en la guitarra a Anthony Phillips (temporalment va substituir a aquest últim en Mick Barnard). El 1971, van realitzar el tercer disc, Nursery Cryme, on Genesis es consolidava en el gènere del rock art. El 1972, van realitzar el disc, Foxtrot, i des d'aquest disc és quan el grup va començar a agafar fama, sortint la seva música de les fronteres britàniques. Quan van editar el disc en concert Live, el 1973, el director de la pel·lícula l'Exorcista, William Friedkin, li va semblar interessant les declaracions escrites a aquest últim disc de concert, i els va proposar al grup fer la banda sonora de la pel·lícula, però un jove anomenat Mike Oldfield, va fer una proposta millor. El seu cinquè disc, Selling England By The Pound, va sortir a la venda la tardor del 1973, aconseguint el primer single destacat I Know What I Like (In Your Wardrobe). I el 1974 van realitzar el disc The Lamb Lies Down On Broadway fent un doble disc, i sent una de les grans produccions del grup. Però Peter Gabriel va confessar al grup que li agradaria abandonar el grup per emprendre una carrera en solitari. Aquesta decisió es va plasmar en un concert a França, el 1975 i van cancel·lar la gira.

L'era de Phil Collins[modifica | modifica el codi]

1975-1995: Anys consolidats de Genesis, des que Phil Collins va asumir la veu del grup i el lideratge. Engloba l'era més comercial i que més fama va donar al grup, sobretot des de principis dels anys 80.

El 1975, el grup va fer un càsting per escollir un nou cantant per al grup, però quan Phil Collins va cantar la cançó Squonk, el grup va decidir que Phil Collins era el millor candidat, així doncs, seria una decisió més acceptada pels seus seguidors. A finals del 1975 van enregistrar les cançons per al nou àlbum i aquest va sortir a la venda a l'hivern del 1976, anomenat A Trick Of The Tail. A finals del 1976 va sortir a la venda el vuitè disc, Wind And Wuthering, i el 1977 van fer un concert d'èxit a París que va ser enregistrat per al disc Seconds Out.

El 1978 va sortir a la venda ...And Then There Were Three..., que tal com diu el disc va significar per al grup passar de cinc membres a quatre el 1975, i de quatre a només tres membres el 1978. Aquest disc va ser l'inici d'un estil més de rock progressiu i molt més comercial, i va tindre el single Follow You Follow Me. Durant el 1978 van dur a terme una gran gira, van passar per diversos països d'Europa, de l'Amèrica del Nord i el Japó.

El 1980 van publicar Duke, un disc on podria haver aparegut la cançó que més tard va llençar a la fama a Phil Collins, In The Air Tonight, però els altres membres la van rebutjar. Van sortir d'aquest disc els singles Turn It On Again i Misunderstanding, entre altres.

El 1981 van publicar Abacab, el seu onzè disc, on hi havia sons propis de sintetitzadors dels 80. La gira d'aquest àlbum va començar a Barcelona, després Sant Sebastià, també van ser els únics concerts on es va cantar la cançó de "cara B" Me And Virgil.

El 1983 es va llençar a la venda el disc que es deia igual que el grup, Genesis. Aquell disc amb cançons de pop/rock molt més comercials que les de discs anteriors, va tenir alguns singles com Mama, That's All i Illegal Alien. Cal destacar la cançó Mama, una de les millors del grup i segons ells, la millor.

Va sortir a la venda al juny del 1986 el disc Invisible Touch. Aquest disc té un estil molt electrònic, molt típic de mitjans dels anys 80, un gran exemple és la cançó Invisible Touch. Diversos singles han sortit d'aquest àlbum com Tonight, Tonight, Tonight, Throwing It All Away, Anything She Does, In Too Deep i Land Of Confusion. El vídeo de Land Of Confusion va guanyar un premi com a millor vídeo de l'any 1987, en detriment del Sledgehammer de Peter Gabriel i està produït pels productors del The Fluck And Law, precedent de El Guiñol de Canal Plus espanyol. Aquest àlbum és el de més vendes del grup.

El novembre del 1991 va sortir a la venda l'àlbum We Can't Dance, el primer disc registrat íntegrament en digital. És una de les millors produccions del grup. Hi ha de singles del disc: No Son Of Mine, I Can't Dance, Hold On My Heart, Jesus He Knows Me i Tell Me Why. L'àlbum és el segon del grup en vendes i ha rebut moltes crítiques positives.

Phil Collins va fer l'últim concert amb la banda dintre de l'última gira We Can't Dance Tour (exceptuant reunions excepcionals) i els primers messos del 1996 va comunicar a la banda el seu renunciament a la veu i el lideratge del grup per dedicar-se exclusivament als seus projectes en solitari.

L'era de Ray Wilson[modifica | modifica el codi]

1996-1998: Anys de decadència del grup, quan Ray Wilson va assumir la veu del grup i els fans van quedar desil·lusionats pel nou cantant del grup. Ray Wilson va ser acomiadat pel grup el 1998 o principis del 1999.

El 1996, Mike Rutherford i Tony Banks van escoltar milers de cintes per escollir un nou cantant per al grup i es van decidir pel cantant grunge de Stiltskin, Ray Wilson. El 1997 va sortir l'àlbum ...Calling All Stations..., amb un estil més rocker i adult. La nova veu tant peculiar i les interpretacions de Ray Wilson d'anteriors cançons del grup, van fer que cancel·lessin la gira i acomiadessin al nou cantant cap al 1998 o principis del 1999.

Alguns crítics consideren que si el grup s'hagués canviat de nom amb la nova formació, el resultat i l'acolliment del públic hagués estat millor. També les declaracions del nou cantant sobre antics membres del grup han desfavorit bastant l'acolliment del nou cantant al grup per part dels seguidors.

Recopilatoris i material inèdit (1998-2004)[modifica | modifica el codi]

El 1999 van "reversionar" la cançó The Carpet Crawlers amb veu de Peter Gabriel i Phil Collins. Aquesta cançó va ser inclosa al recopilatori d'èxits Turn It On Again: The Hits on només hi ha una cançó de l'era poc comercial de Peter Gabriel.

També van treure a la venda el 1998 i el 2000 col·leccions de discs on es recull material inèdit de la banda, l'un de l'era de Gabriel (Archive #1: 1967-1975) i l'altre de l'era de Phil Collins (Archive #2: 1976-1992).

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • Discs d'estudi amb totes les cançons noves:
    • From Genesis To Revelation, 1969
    • Trespass, 1970
    • Nursery Cryme, 1971
    • Foxtrot, 1972
    • Selling England By The Pound, 1973
    • The Lamb Lies Down On Broadway, 1974
    • A Trick Of The Tail, 1976
    • Wind And Wuthering, 1976
    • ...And Then There Were Three..., 1978
    • Duke, 1980
    • Abacab, 1981
    • Genesis, 1983
    • Invisible Touch, 1986
    • We Can't Dance, 1991
    • ...Calling All Stations..., 1997
  • Discs en concert:
    • Live, 1973
    • Seconds Out, 1977
    • Three Sides Live, 1982
    • Live: The Way We Walk - The Shorts, 1992
    • Live: The Way We Walk - The Longs, 1993
  • Discs recopilatoris d'èxits:
    • Turn It On Again: The Hits, 1999
  • Discs recopilatoris de cançons inèdites:
    • Archive #1: 1967-1975, 1998
    • Archive #2: 1976-1992, 2000

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]