George Martin
 |
  | |
| Nom original | (en) George Henry Martin (en) George Martin |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (en) George Henry Martin 3 gener 1926 Highbury (Anglaterra) |
| Mort | 8 març 2016 (90 anys) Coleshill (Anglaterra) (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Guildhall School of Music and Drama |
| Activitat | |
| Camp de treball | Record production (en) , arranjament, composició, direcció d'orquestra i enginyeria de so |
| Ocupació | arranjador, enginyer de so, músic, director d'orquestra, compositor, productor discogràfic |
| Activitat | 1950 – 2006 |
| Membre de | |
| Gènere | Rock, pop i música clàssica |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Royal Navy |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Instrument | Oboè i piano |
| Segell discogràfic | EMI Island Records Manticore Atlantic Records Warner Music Group United Artists Records Apple Records Capitol Records Parlophone Canadian-American Records (en) |
| Artistes relacionats | Maddalena Fagandini: Ray Cathode (en) |
| Família | |
| Fills | Giles Martin, Gregory Paul Martin, Alexis Martin, Lucy Martin |
Premis | |
          | |
Sir George Martin (Londres, 3 de gener de 1926 - Londres, 8 de març de 2016) fou un músic anglès, conegut principalment per haver produït gairebé la totalitat dels àlbums de The Beatles, entre altres projectes musicals. Era pare del també productor Giles Martin, i l'actor Gregory Paul Martin.
Va aprendre a tocar piano de petit, però pròpiament no va començar a formar-se musicalment fins que va complir els vint anys. En la Segona Guerra Mundial va servir a la Royal Air Force, on un mentor, Sidney Harrison, en adonar-se que tenia talent i gust per la música, el va animar a emprendre la carrera musical. El 1947, quan va retornar a la seva vida civil, va començar a estudiar a la Guildhall School of Music (on Harrison feia classes), i adoptà l'oboè com a segon instrument.
En la dècada de 1950 li van encomanar la direcció d'una petita subdivisió de la companyia discogràfica EMI a Anglaterra, la Parlophone. Aquesta subdivisió s'encarregava de la distribució de música clàssica i de gravacions còmiques (entre les quals destacaven sàtires de Mozart, representades per l'actor Peter Ustinov) i estava a punt de ser tancada quan Brian Epstein, manager de The Beatles, va convèncer Martin que els gravés, després d'infructuosos intents perquè, entre 1961 i 1962, ho fes la companyia discogràfica Decca, que finalment els va rebutjar definitivament. La cançó triada fou "Love Me Do", que va ser un èxit local i que va generar els guanys necessaris per a la continuïtat de Parlophone, segell que durant molt de temps distribuiria els discos senzills de The Beatles.
L'èxit de la cançó va portar The Beatles a gravar el primer disc de llarga durada el 1962, Please Please Me, i amb aquest àlbum va començar la relació de The Beatles amb Martin com a productor. Hom considera que bona part de l'èxit del quartet es deu a les seves directrius i, per aquest motiu, sovint se l'anomenava "el cinquè Beatle". L'educat sentit de Martin, unit al seu gust per la música clàssica, el van convertir en un dels productors més respectats de tots els temps. Va portar The Beatles a nivells creatius insuperables (que incloïen arranjaments amb cordes, noves tècniques de composició i experiments sonors amb diversos estils i instruments). Era també un revolucionari en la tècnica: va ser el primer productor al Regne Unit que va utilitzar vuit pistes d'enregistrament (en dues consoles de quatre pistes cadascuna) per al disc Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967), considerat una obra mestra.
El 1970, John Lennon va trucar a Phil Spector per produir el que seria el darrer àlbum de The Beatles: el controvertit Let It Be. Va ser la primera feina del quartet no produït per Martin. Amb la separació del grup aquell mateix any, Martin va produir feines de gent com Shirley Bassey o Bernard Cribbins.
Ha fet orquestracions per a algunes pel·lícules, entre les quals destaquen The family way, per a la qual va compondre i va orquestrar la columna sonora, juntament amb Paul McCartney, cosa que els féu creditors del Premi Ivor Novello el 1966. També va fer arranjaments per a Yellow Submarine (1968), pel·lícula d'animació psicodèlica amb les cançons de The Beatles i Viu i deixa morir (1973), de la saga de James Bond, altra vegada al costat de Paul McCartney.
A la dècada dels 90 va ser nomenat sir per la reina d'Anglaterra. També va ser introduït al Saló de la Fama del Rock el 1999.
Actualment era un dels productors més respectats de la història de la música popular, tot i ja estar retirat.
Premis i reconeixements
- Premi de l'Acadèmia 1964 - Adaptació musical (per a A Hard Day's Night) "awardsdatabase.com".
- Premi Grammy 1967 - Millor Àlbum Contemporani (com a productor de Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band) [72].
- Premi Grammy 1967 - Àlbum de l'Any (com a productor de Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band) [72]
- Premi Grammy 1973 - Millor arranjament de vocalista d'acompanyament (com a arranjador de Viu i deixa morir) [72].
- Brit award 1977 - Millor productor britànic (dels darrers 25 anys) [73].
- Brit award 1984 - Contribució Extraordinària a la Música.
- Premi Grammy 1993 - Millor àlbum d'un musical (com a productor de The Who Tommy) [72].
- Premi Grammy 2007 - Millor àlbum de banda sonora. Compilació per a Motion Picture, la televisió o altres mitjans visuals, juntament amb el productor Giles Martin, àlbums de The Beatles [Love 72].
- Premi Grammy 2007 - Millor àlbum de so envolvent, productor juntament amb Giles Martin, àlbums de The Beatles [Love 72].
- Martin va ser nomenat Home de l'Any de la Indústria Fonogràfica Britànica de 1998.
- L'abril de 1989, el Berklee College of Music de Boston (Massachusetts, EUA) li va concedir el doctorat honoris causa en música.
- Va ser inclòs en el Rock and Roll Hall of Fame el 15 de març de 1999 i al Saló de la Fama de la Música del Regne Unit el 14 de novembre de 2006.
- El 2002 li varen lliurar el Lifetime Achievement Award per serveis a la pel·lícula per l'Acadèmia Mundial de la Banda Sonora al Festival Internacional de Cinema de Flandes.
- El març de 2004, el Col·legi d'Armes li va concedir escut d'armes. L'escut té tres escarabats.
- El novembre de 2006, la Universitat Metropolitana de Leeds li va concedir el doctorat honoris causa en música.
- El setembre de 2008, l'Associació Literària i la Societat Històrica de la Universitat College de Dublín [79] el van guardonar amb el Premi James Joyce.
- Martin també fou distingit amb la Medalla d'Or de Serveis a les Arts de la CISAC (Confederació Internacional de Societats d'Autors i Compositors).
Discs d'èxit produïts o coproduïts per George Martin
D'entre les produccions de Martin hi ha 30 singles i 16 àlbums que han assolit el Nº 1 al Regne Unit, i 23 singles i 19 àlbums que l'han assolit a Nord-amèrica.
- "My Kind of Girl", Matt Monro (31/7/61, # 18)
- "El meu Boomerang no tornarà," Charlie Drake (17/3/62, # 21)
- "Tie Em Down cangur, Esport," Harris Rolf (13/7/63, # 3)
- "Little Children", Billy J. Kramer i els Dakota (13/6/64, # 7)
- "Bad to Me", Billy J. Kramer i els Dakota (27/6/64, # 9)
- "Your say Let the Sun Catch You Crying" Gerry & The Pacemakers (4/7/64, # 4)
- "Tu ets el meu món", Cilla Black (1/8/64, # UK1)
- "How Do You Do It?", Gerry & The Pacemakers (5/9/64, # 9)
- "Walk Away", Matt Monro (9/1/65, # 23)
- "I'll Be There", Gerry & The Pacemakers (30/1/65, # 14)
- "Creuar el Mersey Ferri," Gerry & The Pacemakers (20/3/65, # 6)
- "Goldfinger", Shirley Bassey (27/3/65, # 8)
- "You'll Never Walk Alone", Gerry & The Pacemakers (3/7/65, # 48)
- "Els trens i els vaixells i avions", Billy J. Kramer i els Dakota (31/7/65, # 47)
- "Alfie", Cilla Negre (10/9/66, # # UK6 95)
- "Girl on a Swing," Gerry & The Pacemakers (22/10/66, # 28)
- "Tin Man", Amèrica (9/11/74, # 4)
- "Lonely People", Amèrica (8/3/75, # 5)
- "Sister Golden Hair," Estats Units (14/6/75, # 1)
- "Got to Get You Into My Life", Earth, Wind and Fire (16/9/78, # 9)
- "Oh! Darling, "Robin Gibb (7/10/78, # 15)
- "Ebony and Ivory" Paul McCartney & Stevie Wonder (29/3/82 EUA 1 #)
- "Say, Say, Say," Paul McCartney & Michael Jackson (10/12/83, n º 1)
- "No More Lonely Nights," Paul McCartney (8/12/84, # 6)
- "Candle in the Wind 1997", Elton John (11/10/97, n º 1)
- "Pure" 2003, Hayley Westenra (# 1 llistes del Regne Unit clàssica, # 8 llistes d'èxits del Regne Unit)
Discografia
- Off the Beatle Track (1964)
- Help! (1965)
- George Martin Instrumentally Salutes The Beatle Girls (1966)
- Yellow Submarine (una banda: The Beatles, dos laterals: L'Orquestra de George Martin) (1969)
- Live and Let Die (productor de la cançó de Paul McCartney i compositor de banda sonora) (1973)
- In My Life (1998)
- Produït per George Martin (2001)
- The Family Way (2003)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Martin |