Georges Darmois

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGeorges Darmois
Biografia
Naixement24 de juny de 1888
Éply (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 de gener de 1960(1960-01-03) (als 71 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Éply 48° 55′ 04″ N, 6° 10′ 50″ E / 48.9176619°N,6.1804211°E / 48.9176619; 6.1804211 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure (1906–1909)
Facultat de Ciències de París
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSur les courbes algébriques à torsion constante  (1921 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiÉdouard Goursat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i estadística Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, físic, estadístic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut d'Estadística de la Universitat de París, director (1945–1960)
Universitat de París (1933–1960)
Universitat de Nancy (1919–1933)
École Normale Supérieure (1911–1914) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralAndré Lichnerowicz, Marcel-Paul Schützenberger, Daniel Dugué, Gustave Malécot, Roger Huron (en) Tradueix, Jean Geffroy (en) Tradueix, Alireza Afzalipour (en) Tradueix, Lucien Hibbert (en) Tradueix, Luc Gauthier (en) Tradueix i Ervin Feldheim (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesCharles Émile Darmois i Elizabeth Virginie Dardar
GermansEugène Darmois Modifica el valor a Wikidata
Premis

Georges Darmois (Éply i Meurthe i Mosel·la, 24 de juny de 1888 - París, 3 de gener de 1960) va ser un matemàtic i estadístic francès.

Vida i Obra[modifica]

Darmois va néixer a la petita vila d'Éply, a la qual sempre va estar molt unit, igual com el seu germà Eugène que també va ser un físic important, ja que pertanyien a una vella família de la Lorena. Després de fer els seus estudis a l'escola de Toul i al lycée de Nancy, va ingressar a l'École Normale Supérieure el 1906.[1] Es va graduar el 1909 i els anys successius va ser agregat de la pròpia escola.[2]

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va estar a l'exèrcit, on va estudiar problemes de la balística i de la propagació de les ones sonores,[3] temes que el van inclinar cap a l'estudi de la física matemàtica i la teoria de la probabilitat. En acabar la guerra, el 1919, va ser nomenat professor de la universitat de Nancy on va romandre fins al 1933, tot i que fent alguns cursos a París.[4]

A partir de 1933 va ser professor de la universitat de París on es va especialitzar en l'ensenyament de mètodes estadístics i en la seva difusió.[5] No solament serà un simple ensenyament teòric sinó que va insistir en la vinculació d'aquesta disciplina amb la industria,[6] essent l'introductor a França de les aplicacions industrials de l'estadística i de la investigació operativa.[7] Quan la invasió nazi de França durant la Segona Guerra Mundial es trobava a Londres, va ser mobilitzat novament en tasques de recerca militar i traslladat a Alger on, a més de les seves recerques, va tenir certes responsabilitats educatives.[5] El 1944, ja retornat a París, va ser nomenat director del Institut d'Estadística de la Universitat de París.[8]

Darmois va publicar una cinquantena de treballs científics,[9] entre els quals destaquen els seu dos llibres d'estadística: Statistique Mathèmatique (1928) i Statistique et Applications (1934). Els seus treballs es poden agrupar en tres camps de recerca que corresponen a tres fases diferents de la seva vida:[10] els primers treballs d'anàlisi matemàtica quan estava a l'École Normale, els treballs de física matemàtica posteriors a la Primera Guerra Mundial i, finalment, els treballs en probabilitat, estadística i econometria.[11]

Referències[modifica]

  1. De Broglie, 1966, p. 160.
  2. Bru, 2001, p. 382.
  3. Mazliak, 2010, p. 11-12.
  4. De Broglie, 1966, p. 164.
  5. 5,0 5,1 De Broglie, 1966, p. 165.
  6. Mazliak, 2010, p. 12-14.
  7. Dugué, 1961, p. 357.
  8. Roy, 1961, p. 80.
  9. Dugué, 1961, p. 358-360.
  10. De Broglie, 1966, p. 166.
  11. Roy, 1961, p. 81.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]