Gerani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre les plantes comunament anomenades "geranis". Vegeu-ne altres significats a «Geranium».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gerani
P. drummondii
P. drummondii

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Clade: Rosids
Ordre: Geraniales
Família: Geraniaceae
Gènere: Pelargonium
L'Hér.
Espècies

Vegeu el text.

Els geranis (Pelargonium) són un gènere de plantes amb flor de la família Geraniaceae.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Hi ha espècies silvestres i de jardineria.

Linnè en un principi va incloure totes les espècies dins el gènere Geranium, però Charles L'Héritier el 1789 el va separar en dos gèneres Pelargonium i Geranium. Per això popularment es conserva la paraula gerani per a les plantes de jardí encara que ara des de fa més de doscents anys estan classificats dins Pelargonium.

El gènere Pelargonium és originari del sud de l'Àfrica i inclou unes 200 espècies de plantes herbàcies i arbusts que són plantes perennes i suculentes.

Algunes espècies[modifica | modifica el codi]

Història del gerani de jardí[modifica | modifica el codi]

La primera espècie de Pelargonium utilitzada com a gerani de jardí va ser Pelargonium triste, originària de Sudàfrica que va ser portada al jardí botànic de Leiden abans de 1600. El 1631, el jardiner anglès John Tradescant va agafar llavors de Rene Morin a París i va introduir la planta al seu país.

El cultiu dels geranis de jardí[modifica | modifica el codi]

El geranis en jardineria s'agrupen en quatre tipus, hi ha espècies i els seus híbrids:

  • Gerani comú (Pelargonium x hortorum) híbrid de Pelargonium zonale i Pelargonium inquinans
  • Gerani de fulles d'heura (Pelargonium peltatum)
  • Gerani de pensament (Pelargonium grandiflorum)
  • Geranis de fulles oloroses Pelargonium graveolens, Pelargonium capitatum, Pelargonium crispum...

Els geranis necessiten molta llum i només en climes molt calorosos poden estar a mitja ombra, no suporten les glaçades, també es poden tenir com planta d'interior en un lloc lluminós. Es reprodueixen per esqueix d'uns 10 cm i la millor època per fer-ho és la tardor, però es pot fer tot l'any. S'esporguen amb la finalitat d'augmentar la proporció de fulles i flors respecte les tiges, si l'esporga es fa forta a finals d'hivern i principi de primavera es vigoritza la planta. Si no s'adoba i la terra del substrat està esgotant-se la planta no tindrà vigor i les fulles quedaran esgrogueïdes. Necessita poca aigua i sobretot un bon drenatge per evitar que es podreixin les arrels.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

  • Cacyreus marshalli: una papallona d'origen sud-africà (com els geranis) que ha esdevingut una plaga pels geranis europeus des dels anys 80.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Maria Lis-Balchin, ed., Geranium and Pelargonium: History of Nomenclature, Usage and Cultivation. (Taylor and Francis, 2002) ISBN 0-415-28487-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]