Gerani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre les plantes comunament anomenades "geranis". Vegeu-ne altres significats a «Geranium».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gerani
P. drummondii
P. drummondii

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Clade: Rosids
Ordre: Geraniales
Família: Geraniaceae
Gènere: Pelargonium
L'Hér.
Espècies

Vegeu el text.

Els geranis (Pelargonium) són un gènere de plantes amb flor de la família Geraniaceae.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Hi ha espècies silvestres i de jardineria.

Linnè en un principi va incloure totes les espècies dins el gènere Geranium, però Charles L'Héritier el 1789 el va separar en dos gèneres Pelargonium i Geranium. Per això popularment es conserva la paraula gerani per a les plantes de jardí encara que ara des de fa més de doscents anys estan classificats dins Pelargonium.

El gènere Pelargonium és originari del sud de l'Àfrica i inclou unes 200 espècies de plantes herbàcies i arbusts que són plantes perennes i suculentes.

Algunes espècies[modifica | modifica el codi]

Història del gerani de jardí[modifica | modifica el codi]

La primera espècie de Pelargonium utilitzada com a gerani de jardí va ser Pelargonium triste, originària de Sud-àfrica que va ser portada al jardí botànic de Leiden abans de 1600. El 1631, el jardiner anglès John Tradescant va agafar llavors de Rene Morin a París i va introduir la planta al seu país.

El cultiu dels geranis de jardí[modifica | modifica el codi]

El geranis en jardineria s'agrupen en quatre tipus, hi ha espècies i els seus híbrids:

  • Gerani comú (Pelargonium x hortorum) híbrid de Pelargonium zonale i Pelargonium inquinans
  • Gerani de fulles d'heura (Pelargonium peltatum)
  • Gerani de pensament (Pelargonium grandiflorum)
  • Geranis de fulles oloroses Pelargonium graveolens, Pelargonium capitatum, Pelargonium crispum...

Els geranis necessiten molta llum i només en climes molt calorosos poden estar a mitja ombra, no suporten les glaçades, també es poden tenir com planta d'interior en un lloc lluminós. Es reprodueixen per esqueix d'uns 10 cm i la millor època per fer-ho és la tardor, però es pot fer tot l'any. S'esporguen amb la finalitat d'augmentar la proporció de fulles i flors respecte a les tiges, si l'esporga es fa forta a finals d'hivern i principi de primavera es vigoritza la planta. Si no s'adoba i la terra del substrat està esgotant-se la planta no tindrà vigor i les fulles quedaran esgrogueïdes. Necessita poca aigua i sobretot un bon drenatge per evitar que es podreixin les arrels.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

  • Cacyreus marshalli: una papallona d'origen sud-africà (com els geranis) que ha esdevingut una plaga pels geranis europeus des dels anys 80.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Maria Lis-Balchin, ed., Geranium and Pelargonium: History of Nomenclature, Usage and Cultivation. (Taylor and Francis, 2002) ISBN 0-415-28487-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]