Gervasi i Protasi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sants Gervasi i Protasi

Relleu a la porta de la basílica dels sants a Rapallo
màrtirs
Nom secular Gervasius, Protasius
Naixement segle II?
Milà
Defunció ca.180 o ca. 303
Milà
Enterrament Basilica di Sant'Ambrogio (Milà)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Milà
Festivitat 19 de juny
Iconografia els dos junts, amb palma de martiri; un amb una espasa i l'altre amb una estaca o pal; amb els seus pares Vidal i Valèria
Patronatge Copatrons de Milà


Els sants Gervasi i Protasi (Milà, s. II - 180 o 303) eren dos germans bessons milanesos, mort com a màrtirs per la fe cristiana. Són venerats com a sants per diverses confesssions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Les notícies sobre les seves vides es perden en el temps i n'han arribat molt pocs documents. No se'n coneix la data de naixement ni el precís moment històric en què viuen. Algunes fonts diuen que visqueren durant el regnat de Neró i que es van convertir al cristianisme, juntament amb els seus pares (sant Vidal de Ravenna i sant Valèria de Milà),[1] essent batejats pel bisbe de Milà Sant Gai. El més probable és que visquessin al segle III, durant la persecució dels cristians de Deci o Valerià I, o alguns anys més tard durant la persecució de Dioclecià.

Al segle V un autor anònim va escriure'n la Passio, on es pot trobar informació sobre la seva existència, però sense cap garantia de versemblança. La Passio diu que van ser màrtirs. Els seus pares van ser morts quan tornaven cap a Milà. En saber-ho, Gervasi i Protasi van decidir de vendre tots els béns familiars i van distribuir els diners obtinguts entre els pobres de Milà. Després, van passar deu anys dedicats a la pregària, la meditació i la pràctica de la virtut.

Quan el general Anastasi va arribar a Milà, els dos germans van ser denunciats com a cristians. Van ser detinguts, torturats i humiliats. Protasi va morir decapitat d'un cop d'espasa, i Gervasi morí a conseqüència dels nombrosos cops rebuts.

Les relíquies[modifica | modifica el codi]

Els seus cossos van ser trobats el 7 de juny de 386 en l'àrea del cementiri, gràcies a una excavació encarregada pel bisbe Sant Ambròs. No se sabia la identitat de les restes, ja que la seva memòria s'havia perdut. Paulí de Milà, secretari i biògraf d'Ambròs, diu que els cossos van ser trobats per una revelació que Ambròs havia tingut, tot i que el mateix bisbe, en les seves cartes a la seva germana Marcel·lina, li deia que havia tingut una premonició i no una veritable revelació.

En 386, va acabar la construcció de l'actual Basílica de Sant Ambròs a Milà. El 19 de juny Ambrós va consagrar-la oficialment amb l'elecció dels sants Gervasi i Protasi com a patrons i el dipòsit de les seves relíquies sota l'altar de la basílica. Segons algunes fonts, la deposició de les relíquies de Gervasi i Protasi va ser una invenció que Ambrós va fer servir per a atreure la multitud. En 835, les relíquies es van col·locar a una urna de pòrfid, juntament amb les de Sant Ambrós. El 14 de maig de 1874 les relíquies dels sants van ser col·locades en una urna d'argent i vidre, on encara són.

Des del descobriment dels cossos el culte se'n difongué, en primer lloc a les ciutats del nord: Brescia i Ravenna i, després, a Roma, on Innocenci I erigí una església amb el seu nom, avui anomenada de Sant Vidal.

La seva festa és el 19 de juny, dia de la traslació de les relíquies a Sant Ambròs.

A Catalunya, una capella dels Sants Gervasi i Protasi donà nom a l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, posteriorment annexionat a Barcelona. L'advocació principal de la capella va correspondre als sants bessons fins al segle XVIII, quan s'hi afegí un altar amb una imatge de la Mare de Déu dels Afortunats o de la Bonanova.[2]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El vincle amb Sant Vidal va ser a posteriori: el fet que es reunissin a Ravenna les relíquies de Gervasi i Protasi, d'una banda, i de Vidal de Bolonya, d'altra, va provocar la confusió dels seus orígens i la creació d'una llegenda que els feia pare i fills.
  2. FABRE, J., HUERTAS, J.M. Tots els barris de Barcelona Vol. 3. Barcelona, 1976. Edicions 62 ISBN 84-297-1200-3

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gervasi i Protasi Modifica l'enllaç a Wikidata