Giovanni Vailati
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 abril 1863 Crema (Itàlia) |
| Mort | 14 maig 1909 (46 anys) Roma |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Torí |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, matemàtiques, història, història de la ciència i història de les matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, filòsof, historiador de la ciència, historiador |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Pares | Vincenzo Vailati i Teresa Albergoni |
Giovanni Vailati (Crema, 24 d'abril de 1863 - Roma, 14 de maig de 1909) va ser un matemàtic i filòsof italià interessat en la història de la ciència.
Vida i obra[modifica]
Vailati va néixer en una família aristocràtica, que residia l'hivern al seu palau del centre de la ciutat i la resta del any a la casa pairal de Crema (Llombardia) manegant les seves explotacions agràries. Vailati va ser enviat a estudiar als col·legis barnabites de Monza i Lodi.[1] El 1880 es va traslladar a Torí per iniciar els seus estudis universitaris de matemàtiques, però als dos anys els va deixar per l'enginyeria. En graduar-se en enginyeria el 1885, va continuar estudiant matemàtiques, graduant-se també en aquesta disciplina el 1888.[2] Malgrat aquests estudis científics, també es va interessar enormement per la psicologia i la filosofia.
El 1888, en graduar-se, va tornar a la seva vila natal, Crema, on va fer tasques administratives municipals, feina que li deixava prou temps lliure per fer teatre, llegir literatura i estudiar filosofia.[3] El 1891 va començar a col·laborar amb Giuseppe Peano en la seva Rivista di Matematica i el 1892 va ser nomenat professor assistent a la universitat de Torí.[4] El 1899 va abandonar definitivament la seva carrera acadèmica i se'n va anar a Siracusa (Sicília) per fer de professor de matemàtiques a un institut.[5] Els anys següents es va anar movent per diferents instituts de secundària: Bari (Pulla), Como, Florència, fins que el 1905 va ser nomenat membre d'una comissió per a la reforma dels estudis secundaris,[6] traslladant-se a Roma.[7] A finals de 1908, quan pretenia tornar a l'ensenyament, va contraure una forta grip que es va complicar amb problemes de cor i febres reumàtiques. Va morir el maig de 1909 a Roma quan tenia 46 anys.
Vailati va ser un dels màxims exponents del pragmatisme italià.[8] El seu pragmatisme, està estretament lligat a la lògica matemàtica, única forma segons ell de conduir el raonament correcte i rigorós.[9] Tot i que la seva obra va tenir molt escassa difusió,[10] potser perquè no era un universitari o perquè no escrivia llibres llargs i tediosos o perquè anava contra corrent,[11] cal incardinar la seva obra en la crisi del positivisme de finals del segle xix.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Cantù i De Zan, 2009, p. xxi.
- ↑ Cantù i De Zan, 2009, p. xxii.
- ↑ Cantù i De Zan, 2009, p. xxiii.
- ↑ Cantù i De Zan, 2009, p. xxiv.
- ↑ Cantù i De Zan, 2009, p. xxxiv.
- ↑ Giacardi, 2009, p. 28 i ss.
- ↑ Cantù i De Zan, 2009, p. l.
- ↑ Gramsci, 1981, p. 181.
- ↑ De Rose, 1986, p. 55.
- ↑ Garin, 1963, p. 277.
- ↑ Garin, 1963, p. 283.
- ↑ Garin, 1963, p. 287-288.
Bibliografia[modifica]
- Cantù, Paola; De Zan, Mauro. «Life and Works of Giovanni Vailati». A: Arrighi, Claudia; Cantù, Paola; De Zan, Mauro & Suppes, Patrick (eds.). Logic and Pragmatism. Selected Writings of Giovanni Vailati (en (anglès)). CSLI Publications, 2009, p. xxi-lxviii. ISBN 9781575865911.
- De Rose, Maria. L'educazione dell'intelletto: il pragmatismo di Giovanni Vailati (en (italià)). Guida Editori, 1986. ISBN 88-7042-786-2.
- De Zan, Mauro. I mondi di carta di Giovanni Vailati (en (italià)). Franco Angelli, 2000. ISBN 978-88-4642-362-7.
- Garin, Eugenio «Giovanni Vailati nella cultura italina del suo tempo» (en (italià)). Rivista Critica di Storia della Filosofia, Vol. 18, Num. 3, 1963, pàg. 275-293. ISSN: 0035-581X.
- Giacardi, Livia «The School as “Laboratory”. Giovanni Vailati and the Project to Reform Mathematics Teaching in Italy» (en (anglès)). International Journal for the History of Mathematics Education, Vol. 4, 2009, pàg. 28-53. ISSN: 1932-8818.
- Gramsci, Antonio. «Giovanni Vailati y el lenguaje científico». A: Antonio Gramsci. Cuadernos de la cárcel (en (castellà)). Ediciones Era, 1981, p. 180-181. ISBN 968-411-471-0.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Vailati» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)