Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí
  | |
| Nom original | (la) Gnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 100 aC antiga Roma |
| Mort | Abans de 45 aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 56 aC – 56 aC Juntament amb: Luci Marci Filip | |
Triumvir monetalis (en)  | |
| Pretor | |
| Propretor | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió de l'antiga Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Carrera militar | |
| Rang militar | legat |
| Família | |
| Família | Corneli Lèntul |
| Pares | Publius Cornelius Lentulus Marcellinus (en) i Cornelia |
| Germans | Publius Cornelius Lentulus Marcellinus (en) |
Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí (en llatí: Gnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus) va ser un magistrat romà. Era fill de Publi Corneli Lèntul Marcel·lí. Formava part de la gens Cornèlia i era de la família dels Lèntuls.[1]
Va participar de molt jove a l'acusació contra Verres l'any 70 aC) i el 61 aC contra Publi Clodi per violació dels misteris de la Bona Dea, donant suport al seu parent Luci Corneli Lèntul Crus. Després va ser pretor el 59 aC i va presidir el judici contra Gai Antoni Híbrida el col·lega de Ciceró.[2]
Es va casar almenys en dues ocasions. No se sap qui va ser la seva primera esposa, però la segona va ser probablement Escribònia, que era uns vint anys més jove que ell i que després va ser la segona esposa del primer emperador romà, August.
Més tard va ser governador de Síria (part del 59 aC i tot el 58 aC) on va combatre els atacs depredadors de les tribus àrabs.[3] L'any 57 aC ja era a Roma i es va presentar a les eleccions a cònsol, càrrec que va exercir l'any 56 aC junt amb Luci Marci Filip i va combatre les violències de Clodi i del tribú Porci Cató. A finals d'any es va destacar per afavorir el retorn de l'exili de Ciceró i després va procurar que li fossin tornades la seva casa i les seves propietats. També va procurar limitar la influència de Pompeu impedint la seva anada a Egipte per restaurar a Ptolemeu XII Auletes i sembla que va ser aquesta actitud la que després va induir a Pompeu a participar en el triumvirat a l'acord de Luca.[4]
Després del consolat ja no torna a ser pràcticament mencionat i es desconeix quan va morir. Ciceró parla d'ell alguna vegada per elogiar la seva eloqüència, sobretot de l'època en què va ser cònsol. Se sap que va ser un dels sacerdots epulons.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Cassi Dió, Historia Romana, XXXIX 16.18.
- ↑ Ciceró, In Verrem, II 42.
- ↑ Apià, Història de Roma, IX 51.
- ↑ Ciceró, Epistulae ad Quintum fratrem, I 1.2; II 1.
- ↑ Ciceró, De divinatione, I 7; II 10.
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
