Griva
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Turdus viscivorus (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
La griva (Turdus viscivorus) és un ocell passeriforme que és molt afeccionat als fruits de vesc (Viscum album), d'ací el seu nom en llatí, sent un dels principals factors de dispersió de les llavors d'aquesta planta.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- Té el mantell bru grisenc i per sota és blanc amb un fort ratllat en forma de semicercle (aquest darrer tret el té més accentuat que no pas el tord comú).
- Fa 27 cm de llargària.
[modifica] Alimentació
Ultra les baies i els fruits, també menja insectes, cucs i cargols.
[modifica] Costums
Al Principat de Catalunya és sedentària. A l'hivern i, sobretot, a la meitat nord del territori, la població s'incrementa amb els migradors nocturns extrapirinencs.
[modifica] Distribució geogràfica
És present a Europa i a la major part d'Àsia. La zona amb una densitat més alta de grives als Països Catalans la constitueix els camps de fruiters de la Plana de Lleida, la qual ha estat colonitzada per aquesta espècie en temps recents.
[modifica] Reproducció
Quant a la nidificació, no es troba en alguns punts del Delta de l'Ebre i de l'Empordà, potser per l'absència de boscos de muntanya, en els quals amaga el niu, concretament en un arbre, a una bona alçada.
El seu cau té forma de copa i està fet amb herbes, terra i molsa, i la griva l'enllesteix aviat perquè al febrer comença la reproducció, que s'allarga fins al juny. Pon 4 ous, ella sola els cova durant 13-14 dies i amb l'ajut de l'altre progenitor engreixa la niuada, els integrants de la qual volaran als 14-16 dies. Fan dues covades.[2]
[modifica] Referències
- ↑ BirdLife International (2004). Griva. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN 2006. UICN, 2006. Consultat el 14 del maig del 2008.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 90. ISBN 84-315-0434-X.
