Griva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Unitat de Mitjans Aeris».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Griva
Turdus viscivorus 1.jpg
Mistle thrush.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Turdidae
Gènere: Turdus
Espècie: T. viscivorus
Nom binomial
Turdus viscivorus
Linnaeus, 1758

La griva (Turdus viscivorus) és un ocell passeriforme que té el mantell bru grisenc i per sota és blanc amb un fort ratllat en forma de semicercle (aquest darrer tret el té més accentuat que no pas el tord comú). Mesura 27 cm de llargària. És present a Europa i a la major part d'Àsia. La zona amb una densitat més alta de grives als Països Catalans la constitueix els camps de fruiters de la Plana de Lleida, la qual ha estat colonitzada per aquesta espècie en temps recents. A Catalunya és sedentària. A l'hivern i, sobretot, a la meitat nord del territori, la població s'incrementa amb els migradors nocturns extrapirinencs.

Il·lustració d'una griva per Wilhelm von Wright
Turdus viscivorus MHNT

Ultra les baies i els fruits, també menja insectes, cucs i cargols. És molt afeccionat als fruits de vesc (Viscum album), d'ací el seu nom en llatí, sent un dels principals factors de dispersió de les llavors d'aquesta planta.

Quant a la nidificació, no es troba en alguns punts del Delta de l'Ebre i de l'Empordà, potser per l'absència de boscos de muntanya, en els quals amaga el niu, concretament en un arbre, a una bona alçada.

El seu cau té forma de copa i està fet amb herbes, terra i molsa, i la griva l'enllesteix aviat perquè al febrer comença la reproducció, que s'allarga fins al juny. Pon 4 ous, ella sola els cova durant 13-14 dies i amb l'ajut de l'altre progenitor engreixa la niuada, els integrants de la qual volaran als 14-16 dies. Fan dues covades.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Griva. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 14/5/2008 (anglès).
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987,pàgina 90. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Griva