Handbuch des Schachspiels

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Handbuch des Schachspiels
Portada de l'edició de 1858.
Portada de l'edició de 1858.
Autor Paul Rudolf von Bilguer i Tassilo von Heydebrand und der Lasa
Títol original Handbuch des Schachspiels
País Bandera d'Alemanya Alemanya
Idioma alemany
Gènere/s Escacs
Data de publicació 1843

El Handbuch des Schachspiels (títol en alemany que significa Manual d'Escacs), sovint anomenat simplement Handbuch) és un llibre d'escacs, editat per primer cop el 1843[1] per Tassilo von Heydebrand und der Lasa. Pel que fa a obertures, va ser una de les més importants referències pels escacs mundials durant moltes dècades.[2] El Handbuch havia estat un projecte de Paul Rudolf von Bilguer, qui, juntament amb von der Lasa fou membre del Club d'Escacs de Berlín i també de l'influent grup de mestres d'escacs posteriorment anomenat Plèiades de Berlín. En Bilguer va morir el 1840, quan la feina estava encara en les etapes inicials. En Von der Lasa va completar el projecte, i el va fer publicar, posant també el seu amic ja mort von Bilguer com a únic autor. L'obra contenia extenses anàlisis sobre totes les variants d'obertura llavors conegudes, i una secció sobre història i literatura dels escacs.

Von der Lasa va preparar les quatre edicions següents (1852, 1858, 1864, i 1874). La sisena edició (1880) la féu Constantin Schwede; i la setena edició (1891) fou obra d'Emil Schallopp, assistit per Louis Paulsen. Carl Schlechter, que havia empatat un matx pel Campionat del món contra Emanuel Lasker el 1910, va preparar la vuitena i última edició. Publicat en onze parts entre 1912 i 1916, totalitzava 1.040 pàgines, i incloïa contribucions de Rudolf Spielmann, Siegbert Tarrasch, Richard Teichmann, i Jacques Mieses. L'MI William Hartston va dir d'ella que era "un treball superb, potser el darrer que va reeixir en incloure en un sol volum tot el coneixement acumulat del escacs."[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1a ed. com a google book
  2. El "Handbuch de Bilguer va ser el llibre d'escacs de referència durant algun temps fins que va ser reemplaçat per una sèrie de tractats en l'àmbit internacional, que, en el món de parla anglesa, incloïen Modern Chess Openings i Practical Chess Openings." I.A. Horowitz, Chess Openings: Theory and Practice, Simon and Schuster, 1964, p. VII. Quatre anys després que fou publicada la primera edició del Handbuch, Howard Staunton en el prefaci a la seva primera edició, el juny 1847, del seu tractat The Chess-Player's Handbook, va escriure sobre el Handbuch que era "una producció - tant fa si es considera des del punt de vista de la recerca que conté, de com n'és de suggeridor, o de la completesa metòdica del seus continguts - que és única i sense igual." Howard Staunton, The Chess-Player's Handbook, George Bell & Sons (2a ed. 1848), p. v.
  3. William Hartston, The Kings of Chess, Harper & Row, 1985, p. 87. ISBN 0-06-015358-X.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]