Hemorràgia subaracnoidal
  | |
| Tipus | hemorràgia intracranial, encefalopatia, accident vascular cerebral i hemorrhage (en)  |
|---|---|
| Especialitat | medicina d'urgències, neurologia i neurocirurgia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | vòmit i fotofòbia |
| Exàmens | tomografia computada |
| Tractament | clipatge d'aneurisma i embolització amb espiral endovascular |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Causat per | aneurisma |
| Classificació | |
| CIM-11 | 8B01 |
| CIM-10 | I60, P10.3 i S06.6 |
| CIM-9 | 430, 852.0 i 852.1 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 105800 |
| DiseasesDB | 12602 |
| MedlinePlus | 000701 |
| eMedicine | 247090, 1164341 i 794076 |
| MeSH | D013345 |
| UMLS CUI | C0038525 |
L'hemorràgia subaracnoidal (HSA) és un sagnat a l'espai subaracnoidal: l'àrea entre la membrana aracnoide i la piamàter que envolta l'encèfal.[1] Els símptomes poden incloure un mal de cap intens d'aparició ràpida, vòmits, disminució del nivell de consciència, febre i, de vegades, convulsions.[1] La rigidesa o dolor de clatell també són relativament freqüents.[2] En aproximadament una quarta part de les persones, es produeix un sagnat petit amb símptomes de resolució al cap d'un mes després d'un sagnat més gran.[1]
L'HSA pot produir-se com a resultat d'un traumatisme cranioencefàlic o espontàniament, generalment a causa d'una ruptura d'un aneurisma cerebral.[1] Els factors de risc per a casos espontanis inclouen hipertensió arterial, tabaquisme, antecedents familiars, alcoholisme i consum de cocaïna.[1] En general, el diagnòstic es pot determinar mitjançant una tomografia computada del cap si es fa dins de les sis hores posteriors a l'aparició dels símptomes.[2] Ocasionalment, també es requereix una punció lumbar.[2] Després de la confirmació, normalment es realitzen més proves per determinar la causa subjacent.[2]
El tractament es realitza mitjançant neurocirurgia ràpida o embolització amb espiral endovascular.[1] Es poden necessitar medicaments com el labetalol per reduir la pressió arterial fins que es pugui reparar.[1] També es recomana tractar la febre si és present.[1] La nimodipina, un blocador dels canals de calci, s'utilitza freqüentment per prevenir el vasoespasme.[1] L'ús rutinari de medicaments per prevenir convulsions no té cap benefici clar.[1] Gairebé la meitat de les persones amb HSA a causa d'un aneurisma subjacent moren en 30 dies i aproximadament un terç de les que sobreviuen tenen problemes continus.[1] Entre un deu i un quinze per cent moren abans d'arribar a un hospital.[3]
L'HSA espontani es produeix en aproximadament una per cada 10.000 persones per any.[1] Les dones estan més afectades que els homes.[1] Tot i que es fa més freqüent amb l'edat, al voltant del 50% de les persones són menors de 55 anys.[3] És una forma d'ictus i comprèn aproximadament el 5 per cent de tots els ictus.[3] La cirurgia per als aneurismes es va introduir a la dècada de 1930.[4] Des dels anys noranta, molts aneurismes es tracten mitjançant un procediment menys invasiu anomenat embolització amb espiral endovascular, que es realitza a través d'un gran vas sanguini.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Subarachnoid Hemorrhage». Emergency Medicine Clinics of North America, 34, 4, novembre 2016, pàg. 901–916. DOI: 10.1016/j.emc.2016.06.011. PMID: 27741994.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Spontaneous Subarachnoid Hemorrhage: A Systematic Review and Meta-analysis Describing the Diagnostic Accuracy of History, Physical Examination, Imaging, and Lumbar Puncture With an Exploration of Test Thresholds». Academic Emergency Medicine, 23, 9, setembre 2016, pàg. 963–1003. DOI: 10.1111/acem.12984. PMC: 5018921. PMID: 27306497.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Subarachnoid haemorrhage». Lancet, 369, 9558, gener 2007, pàg. 306–18. DOI: 10.1016/S0140-6736(07)60153-6. PMID: 17258671.
- ↑ «Norman Dott's contribution to aneurysm surgery». Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry, 53, 6, juny 1990, pàg. 455–8. DOI: 10.1136/jnnp.53.6.455. PMC: 1014202. PMID: 2199609.
- ↑ «Historical perspective. Electrothrombosis of saccular aneurysms via endovascular approach: part 1 and part 2». AJNR. American Journal of Neuroradiology, 22, 5, maig 2001, pàg. 1010–2. Arxivat de l'original el 14 novembre 2005. PMID: 11337350.