Hiperhidratació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La hiperhidratació és una condició mèdica també coneguda com a intoxicació aquàtica en què el consum d'aigua per part d'un individu és excessiva. Una persona amb dos ronyons sans pot depurar un màxim d'un litre i mig per hora. Les conseqüències més importants d'aquest sobreconsum són la hiponatrèmia (reducció de sodi dins el plasma degut a la dissolució) i una supressió de la producció de l'hormona antidiürètica. La hiponatrèmia extrema (amb nivells de sodi al plasma inferiors a 100 mmol/L) condueix generalment a edemes cerebrals, espasmes, coma i mort.

Tot i que la hiperhidratació condueix inevitablement a la hiponatrèmia, les dues condicions són de fet diferents; la hiponatrèmia pot succeir en absència d'un consum elevat d'aigua, per exemple sota condicions tal com la diarrea, quan el cos elimina sodi en excés).

Algunes víctimes famoses d'hiperhidratació inclouen na Leah Betts i n'Anna Wood (ambdues moriren), la competidora de la Marató de Boston Cynthia Lucero (també morí) i l'atleta Craig Barrett (se salvà). En un cas molt mediatitzat de bullying en fraternitats universitàries, l'alumne de la Chico State University Matthew Carrington va ser presumptament forçat per quatre membres de la Chi Tau House a beure quantitats excessives d'aigua, mentre feia calistèniques en un soterrani fred, com a part d'uns ritus d'iniciació. Va perdre el coneixement i va morir d'una fallida cardíaca a causa d'hiperhidratació.

Molts casos d'hiperhidratació estan relacionats amb el consum de drogues, en especial de MDMA (més coneguda com a èxtasi); mentre els mitjans de comunicació presenten això com una sobredosi pot ser que en realitat sigui una reacció idiosincràtica (potser una conseqüència involuntària d'un consell que diu que s'ha de beure molta aigua quan es consum droga), relacionant-ho amb la hipertèrmia.

Prevenció de la hiperhidratació[modifica | modifica el codi]

La set no és un bon indicador del nivell d'hidratació d'una persona. El millor indicador és el color de l'orina. L'orina hauria de ser d'un color groc clar, acostant-se a transparent. Un color groc una mica més fosc indica deshidratació. Una orina completament incolora pot indicar hiperhidratació. Suar durant una activitat física redueix tant el sodi com l'aigua del cos. Recuperar aigua sense recuperar sodi pot portar a un perillós desequilibri, i viceversa.