Ievgueni Svéixnikov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ievgueni Svéixnikov
Sveshnikov Torino 2006.JPG
Ievgueni Svéixnikov a l'Olimpíada de Torí de 2006
Nom original Jevgēņijs Svešņikovs
Ievgueni Él·linovitx Svéixnikov
Naixement 11 de febrer de 1950 (1950-02-11) (65 anys)
Txeliàbinsk, RFSS de Rússia
Nacionalitat Letònia Letònia
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1977)
3 cops Campió de Letònia
Notes
Màxim Elo: 2595 (gener 1998)

Ievgueni Él·linovitx Svéixnikov (en rus Евгений Эллинович Свешников; en letó Jevgēņijs Svešņikovs), nascut a Txeliàbinsk l’11 de febrer de 1950, és un jugador, escriptor, i teòric dels escacs letó, d'origen rus, que va jugar sota bandera soviètica.[1] Té el títol de Gran Mestre des de 1977, i ha estat 3 cops campió de Letònia.[2]

És molt respectat en l'àmbit dels escacs per la seva personalitat i pel seu pensament profund i original i mestria tàctica. Viu actualment a Riga, i té un fill, Vladimir, també jugador d’escacs, que té el títol de Mestre Internacional.

A la llista d'Elo de la FIDE d'abril de 2015, hi tenia un Elo de 2511 punts, cosa que en feia el jugador número 4 (en actiu) de Letònia.[3] El seu màxim Elo va ser de 2595 punts, a la llista de gener de 1998 (posició 88 al rànquing mundial).[4]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Svéixnikov va participar en el seu primer Campionat d'escacs de la Unió Soviètica quan tot just tenia 17 anys d’edat, i va esdevenir Mestre Internacional el 1975 i Gran Mestre el 1977.

En les seves primeres aparicions en torneigs internacionals, quedà primer ex-aequo a Decin 1974, i també (amb Lev Polugaevsky) a Sochi 1976 i va guanyar torneigs de Categoria VIII a Le Havre 1977 i Cienfuegos 1979. A Novi Sad 1979, empatà al segon lloc amb Iefim Hèl·ler rere Florin Gheorghiu. A Wijk aan Zee el 1981, hi empatà al 3r lloc, i el 1983 guanyà (empatat) el Campionat de Moscou, i va empatar al primer lloc amb Anatoli Vaisser a Sotxi. L'octubre de 2007 fou segon a l'obert de Calvià de veterans, rere Juan Manuel Bellón.[5]

Competicions per equips[modifica | modifica el codi]

En competicions per equips, fou seleccionat com a suplent per l’equip soviètic que participà en el Campionat d'Europa per equips de Moscou 1977. Tot i que llavors era només Mestre Internacional, va fer un 80% dels punts, guanyant una medalla d’or individual i una altra per equips. També ha representat Letònia a les Olimpíades d'escacs de 2004 i 2006, on hi ha perdut només dues partides de 22 disputades.

Crític contra el sistema[modifica | modifica el codi]

El GM Svéixnikov el 2005

Conegut com un dels grans mestres més oberts i controvertits del circuit internacional, Svéixnikov en els últims anys ha estat relacionat amb la posició belicosa d'alguns jugadors en relació amb el lliurament de les planelles d'anotació. Per descomptat, és una pràctica acceptada que els jugadors donin còpies de les seves planelles d'anotació als organitzadors del torneig, i que les partides posteriorment apareguin a internet, a llibres, revistes i en programes de bases de dades. Mentre que els beneficis per al desenvolupament i la popularització dels escacs són evidents, Svéixnikov insisteix que permetre que això continuï no afavoreix els interessos dels professionals d'escacs.

Fonamentalment, l'explicació rau en què és molt difícil per als jugadors d'escacs guanyar-se la vida; parla de molts jugadors d'escacs a Rússia i als països bàltics que pateixen depressió greu i en alguns casos se suïciden: Georgy Ilivitsky, Alvis Vītoliņš, Karen Grigorian, Lembit Oll i Alexey Vyzmanavin en són exemples destacats.

Ell afirma que les planelles són el reflex del treball i la propietat intel·lectual dels dos jugadors, i que per tant són aplicables els drets d'autor. És moralment corrupte, argumenta, que només els escriptors, editors i els propietaris de les editorials d'escacs es beneficiïn de la publicació de les partides. A la pràctica, als jugadors se'ls priva fins i tot de produir un llibre amb l'exclusiva de les seves pròpies partides com a una inversió per quan es retirin. També ha qüestionat la bondat de lliurar informació detallada sobre el propi joc als futurs adversaris, que utilitzen bases de dades per millorar les seves possibilitats de victòria, en comptes d'afavorir el pensament original o de millorar l'habilitat en el joc.

Contribucions a la teoria dels escacs[modifica | modifica el codi]

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 a8 torre negra c8 alfil negre d8 dama negra e8 rei negre f8 alfil negre h8 torre negra 8
7 a7 peó negre b7 peó negre f7 peó negre g7 peó negre h7 peó negre 7
6 c6 cavall negre d6 peó negre f6 cavall negre 6
5 b5 cavall blanc e5 peó negre 5
4 e4 peó blanc 4
3 c3 cavall blanc 3
2 a2 peó blanc b2 peó blanc c2 peó blanc f2 peó blanc g2 peó blanc h2 peó blanc 2
1 a1 torre blanca c1 alfil blanc d1 dama blanca e1 rei blanc f1 alfil blanc h1 torre blanca 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
La variant Sveshnikov, després de 6. ... d6

Svéixnikov és molt conegut com a teòric dels escacs. La seva principal contribució es basa en la feina que va fer amb el seu gran amic el Gran Mestre Gennadi Timoshchenko durant els 1960s i els 1970s.

Prèviament coneguda com a variant Lasker-Pelikan de la defensa siciliana, el sistema Svéixnikov era considerat dubtós fins que ell el va transformar en una obertura plenament jugable. En aquest sistema, el balanç entre la derrota i la victòria és de doble tall, cosa que en fa una proposta molt atractiva pels jugadors de negres que busquen el punt sencer. Mark Taimanov, en una entrevista, el descrivia com el "darrer gran descobriment" de la teoria d'obertures. El sistema és actualment jugat pels millors jugadors del món. Vladímir Kràmnik i Valery Salov són seguidors de la variant Svéixnikov (caracteritzada pels moviments 1.e4 c5 2.Cf3 Cc6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 e5 - la Svéixnikov 'estricta' continua amb 6.Cdb5 d6), i d'altres com Garri Kaspàrov, Aleksei Xírov, Péter Lékó o Alexander Khalifman l'han feta també servir amb èxit. L'obertura és rica en possibilitats tàctiques, i a despit d'haver estat sotmesa a profunds anàlisis, continua mantenint-se en voga amb noves idees sorgint constantment. Svéixnikov va escriure un llibre sobre la seva variant, titulat modestament La siciliana Pelikan.

També ha estat pioner en el desenvolupament de la variant de l'avanç de la defensa francesa i de la variant Alapin de la defensa siciliana.

Partides notables[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nota biogràfica de Ievgueni Svéixnikov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 120 de setembre de 2012].
  2. «Historial del Campionat d'escacs de Lètònia» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 20 de setembre de 2012].
  3. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Letònia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 5 d'abril de 2015].
  4. Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Ievgueni Svéixnikov «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 17 de març de 2014].
  5. «Viktor Mikhalevski wins Calvia International Open» (en anglès). Chessbase.com News, 25 d'octubre de 2007. [Consulta: 3 de gener de 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ievgueni Svéixnikov Modifica l'enllaç a Wikidata



Títols
Precedit per:
Ilmārs Starostīts
Campió de Letònia
2003
Succeït per:
Edvins Kengis
Precedit per:
Normunds Miezis
Campió de Letònia
2008
Succeït per:
Vitālijs Samoļins
Precedit per:
Vitālijs Samoļins
Campió de Letònia
2010
Succeït per:
Arturs Neikšāns