Ignasi Mallol i Casanovas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1892  Tarragona |
| Mort | 1940 (47/48 anys) Bogotà (Colòmbia) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Belles arts |
| Ocupació | pintor, catedràtic |
Ignasi Mallol i Casanovas (Tarragona, 1892 - Bogotà, Colòmbia, 1940) fou un pintor i pedagog català que exercí un paper fonamental per a la conservació del patrimoni artístic i cultural tarragoní durant la Guerra Civil espanyola.
Biografia[modifica]
Es traslladà a Barcelona molt jove i es formà a l'Acadèmia Martínez Altés, l'Acadèmia Joan Baixas i l'escola d'Art Galí. En aquesta època compartí taller i amistat amb Esteve Monegal i Francesc Vayreda. Viatjà a París el 1911, un cop finalitzà la decoració del menjador de la casa de l'advocat Joan Permanyer. De fet, poc temps abans els seus companys del taller de Barcelona i Domènec Carles ja s'havien establert a la capital francesa.[1] Un altre cop a Barcelona entre 1916 i 1917, dirigí una acadèmia privada de Belles Arts que ha estat considerada hereva de l'escola Galí. El 1917 abandonà l'acadèmia i els projectes endegats a Barcelona, deprimit per la mort d'Enric Prat de la Riba.[2] Es desplaçà a Olot esdevenint un dels màxims exponents de la nova escola olotina. Membre de Les Arts i els Artistes, exposà als salons organitzats per aquesta entitat i realitzà exposicions individuals. De retorn a Tarragona canvià el paisatge verd pel camp i la costa. Obtingué el premi extraordinari a l'Exposició de Primavera del 1929 de Barcelona.
Dirigí conjuntament amb l'escultor Joan Rebull el Taller-Escola de Tarragona, centre de formació artístic fundat per la Generalitat i l'ajuntament de Tarragona el 1934 i troncat per la Guerra Civil.[3] Mallol i Rebull que es trobaven a Barcelona quan esclatà la guerra, seguint les instruccions del conseller de cultura Ventura Gassol, es posaren al capdavant d'un escamot de mossos d'esquadra per a protegir el museu i bona part de la biblioteca del Seminari de Barcelona.[4] Posteriorment esdevingueren els delegats de la Comissió del Patrimoni Artístic de la ciutat de Tarragona, encara que a la pràctica exerciren el paper de delegats de tota la província. L'arxiu de la Comissió de Tarragona es conservà de manera unitària a les dependències del Palau Arquebisbal fins a l'arribada de les tropes sollevades.[5] Pel que fa al Taller-Escola, l'any 1938 un bombardeig destruí l'edifici situat als pavellons remodelats de l'antic Gasòmetre, traslladant-se l'activitat docent al Palau Arquebisbal. Fins al final de la guerra es continuaren impartint classes encara que fos de manera precària, car entre altres circumstàncies molts alumnes eren al front.[6]
S'exilià l'any 1939, morint a Bogotà el 1940.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Socias, Jaume. Pintura Catalana en el castell de la Geltrú (en castellà). Barcelona: Selecta, 1976. ISBN 84-298-0429-3.
- Massó Carballido, Joan «Patrimoni en Perill» (PDF). Edicions del Centre de Lectura [Reus], 2004. Arxivat de l'original el 2012-01-11 [Consulta: 19 gener 2012]. Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine.
- Fontbona, Francesc «Esteve Monegal, artista noucentista (1888 - 1970)» (PDF). D'ART, 1, 1972 [Consulta: 26 gener 2012].
Enllaços externs[modifica]
- «Ignasi Mallol i Casanovas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Ignasi Mallol i Casanovas Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. TarracoWiki.
- L'Ermita d'Ignasi Mallol L'Hospitalet de Llobregat, imatges retrospectives d'una ciutat.