Ilsa, the Tigress of Siberia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaIlsa, the Tigress of Siberia
Fitxa
DireccióJean Lafleur Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dyanne Thorne
Howard Maurer
Michel Maillot (en) Tradueix
Michel-René Labelle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióRoger Corman i Ivan Reitman Modifica el valor a Wikidata
GuióMarven McGara
FotografiaRichard Ciupka Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDebra Karen Modifica el valor a Wikidata
VestuariNicoletta Massone
Dades i xifres
País d'origenCanadà Modifica el valor a Wikidata
Estrena1977 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost250.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepel·lícula d'explotació sexual Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0078398 Filmaffinity: 286354 Allocine: 549 Letterboxd: ilsa-the-tigress-of-siberia TMDB.org: 28746 Modifica el valor a Wikidata

Ilsa, the Tigress of Siberia és l'última pel·lícula de la saga anomenada Ilsa.[nota 1] Aquesta cinta ha estat traduïda a alguns idiomes com Ilsa i comparteix amb les altres pel·lícules la mateixa actriu protagonista (Dyanne Thorne), temàtica semblant i un cartell de presentació similar (la dona insinuant els seus grans pits, amb les cames entre obertes, un objecte a la mà i la mirada clavada en l'espectador[1]). Per aquestes similituds hom la considera l'últim títol de la saga.[2]

Sinopsi[modifica]

S'ambienta a Sibèria, al final de l'època de Stalin, en concret en 1953. Ilsa és la sàdica i viciosa directora del Gulag 14 en el qual es reeduca als presos al mateix temps que se¡ls atemoreix pel dia i a la nit es lliura a relacions lascives amb els seus subordinats. En el gulag els evadits són perseguits i assassinats a l'instant o portats al recinte filat i allí rematats o lliurats a la seva tigressa. A més es tortura als presos amb tècniques de reeducació, com aplicar-los descàrregues elèctriques quan responen erròniament.

Malgrat que les tortures tracten de ser esborronadores, la veritat és que resulten poc aterridores i fan l'efecte de quedar-se bastant més enrere del que havien de ser les tècniques de rentada de cervell soviètiques, fins i tot dècades després, quan la situació no era tan horrible segons denúncies d'organitzacions com Amnistia Internacional.[3]

Les activitats al gulag acaben quan arriba la notícia de la mort de Stalin amb l'entrada d'un desconegut Nikita Khrusxov com a Secretari General del PCUS a l'URSS, la qual cosa obliga Ilsa i als seus a matar a tots els presoners, incendiar el camp i fugir del país per por de les represàlies. Encara que en la realitat va haver-hi canvis de polítics i restitucions d'alguns dirigents empresonats capritxosament pel dictador, aquests successos van ser més propis dels països del Pacte de Varsòvia que de la mateixa URSS.[4]

D'aquí la pel·lícula fa un salt de 23 anys fins als Jocs Olímpics de Mont-real en 1976, on Ilsa regenta una cadena d'hotels i bordells de luxe i, per casualitats de la vida, es troba al presoner més resistent de tots els que va tenir sota el seu domini.

Repartiment[modifica]

  • Dyanne Thorne: Ilsa
  • Jean-Guy Latour : Gregory
  • Michel-René Labelle
  • Gilbert Beaumont
  • Ray Landry
  • Terry Haig
  • Jacques Morin
  • Henry Gamer
  • Jorma Lindqvist
  • Gil Viviano

Polèmica sobre la seva valoració[modifica]

Aquesta és l'única de les tres pel·lícules de la trilogia produïda al Canadà i amb Jean LaFleur com a director en lloc de Don Edmonds; d'altra banda reprodueix l'esquema bàsic de les narracions anteriors:

  • Lloc tancat i dominat per Ilsa.
  • Actes sàdics i també eròtics.
  • Final amb escenes d'acció no excessivament ben resoltes.
  • Escenes de sadisme especialment aconseguides.

Però referent a la narració i conducció de la història no existeix acord sobre la qualitat de la cinta. Per a alguns és la millor o almenys igual que les altres tres;[5] altres fonts la puntuen per sota de l'aprovat i com la pitjor de la saga.[6]

Novament, es veuen clares fallades en les escenes d'acció, el comando soviètic no sembla especialment ben entrenat ni resolt, i Ilsa fa més llàstima que menyspreo en el moment final del film. Com en el cas de la Hiena de l'harem el personatge continua viu, potser per a una possible quart lliurament. Així Anchor Bay Entertainment va voler comprar els drets d'aquesta pel·lícula quan es va realitzar la remasterització; però els propietaris no els van vendre.[6]

La pel·lícula ha estat inclosa com un dels exemples de cinema gore en algunes recapitulacions sobre aquest.

Notes[modifica]

  1. ↑ Malgrat que el director espanyol Jesús Franco dirigiria després Greta - Haus ohne Männer sobre la sàdica directora d'una clínica psiquiàtrica per a dones.

Referències[modifica]

  1. ↑ Online Filmedatenbank, http://www.ofdb.de/view.php?page=film&fid=3132, última visita 12 de desembre de 2006
  2. ↑ Internet Movie Data base, http://www.imdb.com/title/tt0076112/ última visita 12 de diciembre de 2006
  3. ↑ Amnistia Internacional, Presos de conciencia en la URSS: su tratamiento y condiciones - informe de Amnistía Internacional. Londres, Amnesty International, D.L., 1980
  4. ↑ Pablo J. De Irazazábla, Crisis roja: Kruschov entierra a Stalin, nº 97 de La aventura de la Historia, Arlanza Ediciones, Madrid, novembre de 2006
  5. ↑ Online.Filmendatabase, http://www.ofdb.de/view.php?page=film&fid=639, última visita 13 de diciembre de 2006
  6. ↑ 6,0 6,1 Internet Movie Data Base, http://www.imdb.com/title/tt0078398/, última visita 13 de desembre de 2006

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ilsa,_the_Tigress_of_Siberia&oldid=33108229»