Isòtops del carboni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carboni (C)
Massa atòmica estàndard: 12.0107(8) u

Isòtops naturals[modifica | modifica el codi]

Article principal: Carboni-12
Article principal: Carboni-13
Article principal: Carboni-14

Existeixen tres isòtops del carboni que ocorren a la naturalesa: 12, 13 i 14

Taula[modifica | modifica el codi]

símbol del
núclid
Z(p) N(n) massa isotòpica (u) semivida Espín
nuclear
composició
isotòpica
representativa
(fracció molar)
rang de variació
natural
(fracció molar)
energia d'excitacióó
8C 6 2 8,037675(25) 2,0(4) x 10-21 s [230(50) keV] 0+
9C 6 3 9,0310367(23) 126,5(9) ms (3/2-)
10C 6 4 10,0168532(4) 19,290(12) s 0+
11C 6 5 11,0114336(10) 20,334(24) min 3/2-
12C 6 6 12 per definició ESTABLE 0+ 0,9893(8) 0,98853-0,99037
13C 6 7 13,0033548378(10) ESTABLE 1/2- 0,0107(8) 0,00963-0,01147
14C 6 8 14,003241989(4) 5,70(3) x 103 anys 0+
15C 6 9 15,0105993(9) 2,449(5) s 1/2+
16C 6 10 16,014701(4) 0,747(8) s 0+
17C 6 11 17,022586(19) 193(5) ms (3/2+)
18C 6 12 18,02676(3) 92(2) ms 0+
19C 6 13 19,03481(11) 46,2(23) ms (1/2+)
20C 6 14 20,04032(26) 16(3) ms [14(+6-5) ms] 0+
21C 6 15 21,04934(54)# <30 ns (1/2+)#
22C 6 16 22,05720(97)# 6,2(13) ms [6,1(+14-12) ms] 0+

Notes[modifica | modifica el codi]

  • La precisió de l'abundància dels isòtops i la massa atòmica està limitada per les variacions. Els espectres mostrats haurien de ser aplicables a qualsevol material terrestre normal.
  • Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó que en part es basen en tendències sistemàtiques. Els espins amb arguments d'assignació febles es troben entre parèntesis.
  • Les incerteses es troben en forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviació estàndard, tret de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.
  • 12C és de particular importància car s'utilitza com l'estàndard a partir del qual es mesuren les masses atòmiques de tots els núclids: la seva massa atòmica és 12 per definició.

Paleoclima[modifica | modifica el codi]

El 12C i el 13C poden servir com a indicadors de temperatura per explicar la circulació oceànica. Les plantes troben més fàcil utilitzar els isòtops més lleugers (12C) quan converteixen la llum solar i el diòxid de carboni en aliment, de manera que les grans masses de plàncton (organismes flotants) porten grans quantitats de 12C als oceans. Si aquests oceans s'estratifiquen (capes d'aigua càlida a prop de la superfície, i aigües fredes a les parts profundes), aleshores l'aigua no pot circular, de manera que quan el plàncton mor, s'enfonsa i s'emporta 12C a les profunditats, fent que les capes superficials siguin relativament riques en 13C. Quan les aigües fredes pugen de les profunditats (Atlàntic nord), porta el 12C. Així doncs, quan l'oceà estava menys estratificat que avui en dia, hi havia grans quantitats de 12C als esquelets de les espècies de la superfície. Altres indicadors del paleoclima inclouen la presència d'espècies tropicals, anells de creixement del corall, etc. (Flannery, 2005)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Index de pàgines d'isòtops · Taula de núclids
Isòtop més lleuger Isòtop actual Isòtop més pesant
Isòtops de bor Isòtops de carboni Isòtops de nitrogen