Isabel de Valois
,_Queen_Consort_of_Spain.svg&lang=ca)
Isabel de Valois i de Mèdici (Fontainebleau, França 1545 - Palau d'Aranjuez, Espanya 1568) anomenada com a Isabel de la Pau,[1] fou una princesa francesa de la Dinastia Valois, que va esdevenir reina consort de Castella i Aragó (1559-1568) així com dels diversos dominis del seu espòs Felip II de Castella.
Biografia
Orígens familiars
Nasqué el 2 d'abril de 1545 a Fontainebleau. Filla del rei Enric II de França i de la princesa Caterina de Mèdici.[1] Per via paterna era néta del rei Francesc I de França i de la princesa Clàudia de França i per via materna del duc Llorenç II de Mèdici i de la princesa Magdalena de la Tour. Fou germana dels reis de França Francesc II de França, Carles IX de França i Enric III de França.
Matrimoni
Es va casar amb Felip II de Castella. El matrimoni fou fruit de la Pau de Cateau-Cambrésis, el 3 d'abril de 1559, un dels pactes de la qual especificava que el rei castellà havia de casar-se amb Isabel. Es va pactar la renúncia de qualsevol mena de drets que tingués per via paterna, i va aportar una dot de 400.000 escuts.[1]
Durant les paus, fou el duc d'Alba el que estigué present i, de fet, fou l'apoderat de Felip II en la cerimònia de matrimoni per poders que es va efectuar a Notre-Dame de París, el 22 de juny de 1559, oficiada pel cardenal de Borbó.[1] Arribat Felip II a Valladolid el 8 de setembre des de Flandes, Isabel va arribar a Roncesvalles el 4 de gener de 1560, acompanyada de prelats i nobles francesos, fou rebuda pel cardenal i arquebisbe de Burgos Francisco de Mendoza i el duc de l'Infantado. Des d'allà es van dirigir a Guadalajara, localitat on estava previst celebrar la cerimònia nupcial.[2]
La ciutat es guarní per la cerimònia d'enllaç reial, i es prepararen tendes on es pogués atendre als convidats.[2] La cerimònia es celebrà el 31 de gener de 1560, la reina passejà amb la comitiva fins a arribar al Palau del Duc de l'Infantado, on l'esperava Felip II. Fou rebuda al pati per la germana del rei, Joana d'Àustria i al gran saló hi havia instal·lat l'altar; foren padrins el duc de l'Infantado i Joana d'Àustria. A la tarda va haver-hi curses de braus i joc de canyes, després hi hagué música, menjars i regals pels reis i les dames de la cort.[3]
Descendència
La parella tingué dues filles:
- Isabel Clara Eugènia d'Espanya (Segòvia,1566-Brussel·les,1633).
- Caterina Micaela d'Espanya (Monestir d'El Escorial, 1567-Torí,1597).
Reina consort
Finalitzada la cerimònia, els monarques van marxar a Toledo, on estava prevista una sessió de corts per unes polítiques i el jurament de l'infant Carles com a príncep d'Astúries. Tanmateix, van continuar les felicitacions per la boda, i la concurrència de senyors i cavallers fou abundant. Poc després, Felip II va decidir construir el monestir d'El Escorial per recordar la victòria de la Batalla de Sant Quintí (1557); ell i Isabel foren a veure l'emplaçament al lloc d'El Escorial, on es decidí situar el futur monestir.[3]
Isabel era una apassionada de l'art, i exercí moltíssimes vegades de mecenes de grans pintors d'origen italià entre els quals cal destacar-hi la primera dona moderna que guanyà un reconeixement internacional: Sofonisba Anguissola.
El matrimoni que conformà Felip i Isabel fou el més feliç dels quatre matrimoni del rei castellà. Igualment fou amb les dues filles nascudes d'aquest matrimoni, Isabel Clara Eugènia i Caterina Micaela, amb qui el rei mantingué una relació més estreta amb nombrosa correspondència paternofilial. La infanta Isabel Clara Eugènia fou utilitzada pel seu pare per reclamar la corona francesa a la mort dels germans d'Isabel de Valois, que comportà el final de la dinastia Valois al tron francès. Isabel Clara Eugènia, però, no fou acceptada pels Estats Generals i fou escollit Enric III de Navarra, instaurant a França la dinastia Borbó.
Mort
Poc després del príncep Carles el 1568, la reina va tornar a quedar encinta, malgrat que tothom ho celebrà, els metges no creien que hagués quedat embarassada, sinó que era fruit d'una opilació, és a dir d'una obstrucció en el flux menstrual. S'utilitzaren amb Isabel fortes medicines, que donaren com a resultat un part als cinc mesos de gestació, naixent un fill mort i, a més, causant la mort de la mateixa reina el 3 d'octubre de 1568, al Palau d'Aranjuez. A més de perdre's l'oportunitat d'obtenir un nou hereu per a Felip II, la reina morí molt jove, amb només 23 anys; havia estat una esposa fecunda i summament estimada pel monarca.[4]
Isabel a Don Carlos
L'any 1867 es va estrenar Don Carlos, òpera en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Méry i Camille du Locle, i basat en el drama de Friedrich von Schiller, en el qual s'atribueix a Isabel de Valois un romanç amb el seu fillastre Carles d'Habsburg. Aquest fet, sense cap base històrica, va ser una història popularitzada per l'abat César Vichard de Saint-Réal.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Flórez, 1790, p. 895.
- ↑ 2,0 2,1 Flórez, 1790, p. 896.
- ↑ 3,0 3,1 Flórez, 1790, p. 897.
- ↑ Flórez, 1790, p. 902.
- ↑ Levin, Caroline; Bucholz, Robert. Queens and Power in Medieval and Early Modern England (en anglès). Nebraska: Universitat de Nebraska, 2009, p. 96.
Bibliografia
- Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Tom II. Madrid: Oficina de la viuda Marín, 1790.
