Ivar el Desossat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ivar Ragnarsson, conegut com a Ivar el desossat o Ivar sense ossos fou un capitost víking que va liderar, juntament amb els seus germans, el Gran exèrcit pagà que va intentar conquerir Anglaterra durant el segle IX. Ivar era fill del llegendari víking Ragnar Lodbrok, i com ell tenia reputació de ser un gran guerrer i berserker. El cronista medieval Adam de Bremen, en la seva obra Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum, descriu que "El més cruel de tots fou Ingvar, fill de Lodbrok, que arreu va torturar cristians fins a la mort."[1] Ivar va morir el 873.

Invasió d'Anglaterra[modifica | modifica el codi]

El 865, Ivar i els seus germans Halfdan Ragnarsson i Ubbe Ragnarsson van liderar una host de víkings, coneguda com el Gran exèrcit pagà, amb el propòsit de conquerir Anglaterra. Primer van conquerir el regne d'Ànglia de l'Est i després avançaren cap al nord conquerint York, que formava part del regne de Northumberland, en aquell llavors en guerra civil.

A Ivar se li atribueix l'assassinat del rei Edmon d'Ànglia de l'Est el 869. Segons fonts de l'època, el rei es va negar a ser vassall dels danesos i Ivar va ordenar que el lliguessin a un arbre i fos assagetat com Sant Sebastià màrtir.[2]

El 869 Ivar va marxar cap a terres del nord o Irlanda, probablement Dublín.

Uí Ímair[modifica | modifica el codi]

Es creu que Ivar va fundar la dinastia dels Uí Ímair or Casa d'Ivar, que va governar Northumberland entre el segle IX i X, així com el Mar d'Irlanda i el Regne de Dublín.

Els seus descendents també governaren les Hèbrides com vassalls dels reis de Noruega.

Mort[modifica | modifica el codi]

Ivar desapareix de les cròniques el 870 i no se sap del cert la seva fi, si bé els Annals fragmentaris d'Irlanda citen que el fundador dels Uí Ímair va morir el 873 d'una malaltia.[3]

El 1686 es va descobrir a prop d'una granja a Repton, Derbyshire, les restes d'una tomba víking. El nombre d'esquelets al voltant del mort sumaven dos-cents guerrers i cinquanta dones, corresponent a l'enterrament d'un víking de molta alta graduació, com podria ser Ivar.[4]

Fonts escandinaves[modifica | modifica el codi]

Segons la saga nòrdica de Ragnar Lodbrok, Ivar el desossat era el major dels fills de Ragnar i Aslaug. Quan Ragnar fou mort per Alla de Northumberland, llançant-lo a un cau de serps, Ivar i els seus germans invadiren Anglaterra per venjar-lo. Ivar va sortir a parlamentar amb Alla i a canvi de la pau li va demanar tanta terra com abastés una pell de bou. Quan Alla va estar d'acord, Ivar va tallar la pell de bou en tires en finíssimes, les va posar l'una al costat de l'altra i d'aquesta manera va poder cobrir tot el voltant de York o Londres, on es va fer fort.(Llegenda similar a la de Dido de Cartago]])

Quan Alla fou finalment capturat pels germans Ragnarsson, Ivar va suggerir que el càstig apropiat fou la tortura coneguda com a Àliga de sang, que consistia a obrir l'espatlla de la víctima per la columna vertebral, trencar les costelles cap a fora i extreure els pulmons com si fossin les ales d'una àliga.

També es cita en la saga que quan Ivar va morir va ordenar ser enterrat a la costa, jurant que mentre els seus ossos guardessin la terra, cap enemic podria invadir Anglaterra. La profecia va durar fins que Guillem I d'Anglaterra va arribar des de Normandia, va desenterrar el cos d'Ivar i va ordenar cremar-lo. Guillem es faria amb la victòria i amb Anglaterra després de la Batalla de Hastings

Sobrenom[modifica | modifica el codi]

El sobrenom el desossat podria ser un eufemisme per suggerir la impotència d'Ivar, o bé, referir-se a l'extrema flexibilitat que mostrava Ivar a l'hora de lluitar.

Altres alternatives apunten que la paraula anglesa "bone" (os) deriva de l'alemany "Bein" (cama) i que per tant el sobrenom es deuria a una malaltia que impediria Ivar caminar, sent portat d'un lloc a un altre sobre un escut, si bé això difícilment li hagués permès convertir-se en un gran guerrer.

Cultura Popular[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Adam de Bremen, Gesta Hammaburgensis Ecclesiae Pontificum I xxxvii (§ 39)
  2. Abbo of Fleury, Passio Sancti Eadmundi Regis et Martyris, ed. Michael Winterbottom, Three Lives of English Saints.
  3. «Fragmentary Annals of Ireland 409». CELT. [Consulta: 2 febrer 2009].
  4. Arnold, "The Vikings: A Short History", Martin Arnold, author; The History Press: Stroud, 2008, Introduction, "The Death of Ivar the Boneless & Viking Age History", pp. 9-21.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]