Izz al-Din Masud I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Izz al-Din Masud ibn Mawdud ibn Zangi fou el cinquè atabeg zengita de Mossul. Era fill de Kutb al-Din Mawdud (1149-1170) i nét de Imad ad-Din Zengi I (1127-1146)

Va començar la seva carrera al servei del seu germà gran Saif al-Din Ghazi II, atabeg de Mossul del 1170 al 1180. El 1175 va dirigir les forces de Mossul a la desastrosa batalla de Kurun Hamat (abril) que fou el primer gran triomf militar de Saladí a Síria. El 1176 va participar en la batalla de Tell al-Sultan, que fou una nova derrota zengita, aquesta vegada sota el comandament del seu germà. L'atabeg Ghazi II havia pensat per la successió en el seu fill Muizz al-Din Sandjar Shah de 12 anys, però el general Mudjahid al-Din Kaymaz, home fort del règim zengita en aquest període, l'havia finalment convençut de donar Mossul al seu germà Masud, i Djazirat Ibn Umar al seu fill, i així a la mort de Ghazi II el juny de 1180, li va succeir i fou el cap de la família zengita; aleshores Alep estava en mans del seu cosí al-Salih Ismail al-Malik ibn Nur al-Din (1174-1181), Djazirat ibn Umar va passar a mans del seu nebot Muizz al-Din Sandjar Shah (1180-1208), i Sindjar seguia en mans del seu germà Imad al-Din Zengi II (1171-1197).

El desembre de 1181 va morir al-Salih Ismail d'Alep i va deixar el principat al seu cosí Masud, que en va anar a prendre possessió l'hivern del 1181 al 1182. El 1182 va negociar amb el seu germà petit Imad al-Din Zengi II l'intercanvi d'Alep per Sindjar. Ibn al-Athir diu que va oferir aquest canvi perquè Zengi II amenaçava de cedir Sindjar a Saladí, i d'altra banda Masud volia consolidar el territori entorn de Mossul. L'intercanvi es va efectuar el maig del 1182 provocant la campanya militar de Saladí que va ocupar una sèrie de viles de la Djazira (incloent Sindjar) el mateix any 1182 i Mossul va quedar assetjada a la tardor (però a l'hivern es van retirar). Masud va intentar organitzar una aliança amb Kutb al-Din Ilgazi de Mardin i el Shah-i Arman d'Akhlat (Khelat) però no ho va aconseguir i a la primavera del 1183 Saladí va ocupar Amida, i el mes de juny Alep on Zengi II li va obrir les portes després de negociar la restitució de Sindjar (i altres viles de la Djazira) a canvi de renunciar a Alep. Sindjar esdevenia vassall aiubita. L'emir d'Irbil, tradicional vassall de Mossul, es va declarar vassall de Saladí.

Llavors Masud va fer aliança amb l'atabeg de l'Azerbaidjan i el Djibal, Pahlawan Muhammad ibn Ildegiz. Encara que no va arribar a intervenir, la possibilitat que ho fes va obligar a Saladí a mesurar les seves passes fins a la mort de Pahlawan el 1186. Les operacions de 1183 es van acabar.

El 1185 Saladí, va llençar una nova ofensiva a la Djazira obtenint l'aliança de Muizz al-Din Sandjar Shah de Djazirat Ibn Umar. Esperava una ràpida victòria i va tornar a assetjar Mossul però tant Masud com la població van oposar una resistència ferotge. Els enviats del califa van mostrar clarament que l'atac de Saladí no tenia el suport del califat de Bagdad i finalment una malaltia va obligar a Saladí a retirar-se a Harran al final de la tardor. Les negociacions durant l'hivern van portar a un tractat signat el març de 1186 pel qual Masud conservava Mossul però hauria de reconèixer la supremacia de Saladí a la khutba i a la sikka (les monedes) i aportar un ajut militar si se li demanava. Masud va complir escrupolosament la seva part del tracte i va aportar ajut a Saladí en la reconquesta i la III Croada, li va valdre l'autorització d'atacar al seu nebot Muizz al-Din Sandjar Shah de Djazirat Ibn Umar el 1191, i encara que no va poder ocupar la fortalesa va aconseguir la cessió de la meitat del territori.

Saladí va morir el 4 de març de 1193 i Masud es va unir al seu germà Zengi II de Sindjar amb la intenció de recuperar la part més gran possible de la Djazira, però no va aconseguir gaires resultats abans de caure malalt i haver-se de retirar a Mossul. Sense la seva presència al-Adil I va obligar als zengites a signar una nova pau poc favorable abans que fos pitjor. Després d'uns dos mesos malalt va morir a Mossul el 30 d'agost de 1193. Li va succeir el seu fill Nur al-Din Arslan Shah I (1193-1211).

Referència[modifica | modifica el codi]

  • René Grousset, Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem, Perrin, París, 1936