Joan Baptista Guzmán i Martínez
Joan Baptista Guzmán i Martínez (Aldaia, Horta Oest, 1846 - Montserrat, 18 de març de 1909) fou compositor, mestre de capella de diverses catedrals i director de l'escolania de Montserrat.
Nom que prengué el músic Manuel Guzmán i Martínez en ingressar a Montserrat. Educat en un ambient musical, al seminari alternà la filosofia i la teologia amb la música. Fou deixeble de Marià Vera i de Josep M. Úbeda.
Ja abans de ser ordenat sacerdot, guanyà als vint-i-sis anys, per oposicions, el lloc d'organista segon de la catedral de Salamanca i posteriorment el de primer organista a Covadonga (1872-75) i mestre de capella de les catedrals d'Àvila (1875), Valladolid (1876) i València (1877-88).[1]
Després d'una frustrada vocació jesuítica, decidí entrar de monjo a Montserrat el 24 de novembre del 1988. Al final del 1889 fou nomenat director de l'escolania, que reformà en profunditat, i establí les bases de l'escolania actual. Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle XVI i amb els compositors clàssics i contemporanis.
Va transcriure una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i féu unes 300 composicions religioses, entre les quals un himne a la Mare de Déu de Montserrat i un altre a Sant Benet.[2]
[modifica] Referències
- ↑ http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0031892
- ↑ Massot i Muntaner, Josep. Els creadors del Montserrat modern: cent anys de servei a la cultura catalana. L'Abadia de Montserrat, 1979. ISBN 8472023370.
