Joan Garriga i Vilaresau
 Amb la Yamaha al GP del Japó de 1989 |
|
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom complet | Joan Garriga i Vilaresau |
| Sobrenoms | Menjacocos, Boeing 747 |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Lloc de naixement | Barcelona |
| Data de naixement | 29 de març de 1963 |
| Activitat esportiva | |
| Marques | JJ Cobas, Yamaha, Cagiva |
| Equips | Ducados-Yamaha |
| Temporades | 1984 - 1993 |
| Palmarès en Grans Premis | |
| Total GPs | 108 |
| Victòries | 3 |
| Podis | 13 |
| Poles | 2 |
| Fastest lap | 11 |
| Punts | 687 |
| Títols estatals en Velocitat | |
| C. Esp. 250cc | 2 (1984 - 1987) |
| C. Esp. 500cc C. Esp. Resist. |
1 (1986) 1 (1984) |
| Victòries en curses destacades | |
| 24H Montjuïc | 2 (1985, 1986) |
| Darrera revisió: 8/05/2013 | |
Joan Garriga i Vilaresau (Barcelona, 29 de març de 1963)[1] és un ex-pilot de motociclisme de velocitat català que competí internacionalment durant la dècada de 1980 i començaments de la de 1990, havent destacat pel seu agressiu estil de pilotatge i la facilitat amb què sovint avançava els pilots que el precedien, fet que li valgué el sobrenom de Menjacocos. També se'l coneixia com a Boeing 747.[2]
Entre altres èxits destacats, guanyà tres Campionats d'Espanya de velocitat (1984, 86 i 87) i les 24 Hores de Montjuïc en dues ocasions (1985 i 1986). La seva millor temporada al Campionat del Món fou la de 1988, en què guanyà 3 Grans Premis (amb un total de 10 podis), protagonitzant una renyida lluita pel títol mundial amb Sito Pons, que acabà perdent en favor d'aquest.[3] De fet, la seva rivalitat amb Sito Pons durà anys (s'inicià al campionat estatal de 250cc, cap a 1983) i fou ben coneguda, arribant a formar-se al seu voltant dos bàndols de seguidors incondicionals: els garriguistes i els sitistes.[4][1]
Taula de continguts |
Trajectòria esportiva[modifica]
Garriga vivia a Vallvidrera, prop de la carretera de l'Arrabassada,[5] de manera que es familiaritzà de ben jove amb l'ambient motociclista que envoltava aquella carretera, seu durant anys de curses de pujada de muntanya. A més, els seus abundants revolts li serviren d'entrenament amb la motocicleta.
Debutà en competició internacional la temporada de 1984, a la categoria de 250cc amb una Yamaha. Al llarg de la seva carrera formà part gairebé sempre de l'equip oficial d'aquesta marca japonesa, tret d'una temporada que passà a l'equip de JJ Cobas) (1985) i dues al de Cagiva (1986 i 1993).
Després de la seva excel·lent temporada de 1988, quan semblava que la seva cursa vers el títol mundial no tindria aturador, el 1989 es veié immers en tota mena de problemes (especialment, una davallada de prestacions considerable de la seva Yamaha envers la de l'any anterior)[4][6] de manera que passà la que hauria d'haver estat la seva temporada de consagració definitiva sense pena ni glòria. Desenganyat, l'any següent decidí fer el salt als 500cc, però ja mai més no tornaria a lluir com aquell 1988.
Després d'uns anys a la categoria màxima, amb resultats discrets, el 1993 canvià a Superbike i a final de temporada es retirà de la competició. Un cop retirat, passà per una etapa vital molt difícil (problemes amb les drogues i la justícia) que li costà dos anys de presó.[7][8] Actualment, ja rehabilitat del tot, col·labora com a monitor al circuit d'Almeria (Espanya).[7]
Resultats al Mundial de motociclisme[modifica]
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Barem de puntuació de 1988 a 1992:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| Punts | 20 | 17 | 15 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Barem de puntuació de 1993 ençà:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| Punts | 25 | 20 | 16 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
| Any | Categoria | Equip | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | Punts | Posició | Victòries |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1984 | 250cc | Yamaha | SAF - |
NAC - |
ESP - |
AUT - |
GER - |
FRA - |
IUG 14 |
DTT - |
BEL - |
GBR - |
SUE - |
SMR - |
0 | - | 0 | |||
| 1985 | 250cc | JJ Cobas | SAF NC |
ESP 18 |
GER NC |
NAC 11 |
AUT 7 |
IUG NC |
DTT - |
BEL 7 |
FRA 11 |
GBR 20 |
SUE 14 |
SMR 14 |
8 | 18è | 0 | |||
| 1986 | 500cc | Cagiva | ESP 8 |
NAC NC |
GER NC |
AUT NC |
IUG 12 |
DTT 10 |
BEL NC |
FRA 20 |
GBR NC |
SUE - |
SMR NC |
4 | 17è | 0 | ||||
| 1987 | 250cc | Ducados-Yamaha | JAP 6 |
ESP 3 |
GER 8 |
NAC NC |
AUT 11 |
IUG 9 |
DTT 8 |
FRA - |
GBR - |
SUE - |
TXE 9 |
SMR 7 |
POR 2 |
BRA 10 |
ARG 7 |
46 | 11è | 0 |
| 1988 | 250cc | Ducados-Yamaha | JAP 6 |
EUA 10 |
ESP 2 |
EXP 1 |
NAC 3 |
GER 3 |
AUT 3 |
DTT 1 |
BEL 6 |
IUG 2 |
FRA 4 |
GBR 3 |
SUE 2 |
TXE 1 |
BRA 5 |
221 | 2n | 3 |
| 1989 | 250cc | Ducados-Yamaha | JAP 10 |
AUS 4 |
EUA NC |
ESP 4 |
NAC NC |
GER 8 |
AUT NC |
IUG 5 |
DTT NC |
BEL 7 |
FRA 8 |
GBR 6 |
SUE 10 |
TXE 7 |
BRA 11 |
98 | 8è | 0 |
| 1990 | 500cc | Ducados-Yamaha | JAP 10 |
EUA 6 |
ESP 9 |
NAC 8 |
GER 7 |
AUT 9 |
IUG NC |
DTT 6 |
BEL 9 |
FRA 8 |
GBR 7 |
SUE 8 |
TXE 5 |
HON 5 |
AUS 6 |
121 | 6è | 0 |
| 1991 | 500cc | Ducados-Yamaha | JAP 7 |
AUS NC |
EUA 8 |
ESP 4 |
ITA 8 |
GER 7 |
AUT 6 |
EUR 6 |
DTT 12 |
FRA 11 |
GBR 9 |
SMR 7 |
TXE 6 |
VDM 6 |
MAL 4 |
121 | 7è | 0 |
| 1992 | 500cc | Ducados-Yamaha | JAP 12 |
AUS 9 |
MAL 4 |
ESP 7 |
ITA 6 |
EUR 10 |
GER 9 |
DTT 4 |
HON 8 |
FRA 4 |
GBR 3 |
BRA NC |
SAF 10 |
61 | 7è | 0 | ||
| 1993 | 500cc | Cagiva | AUS - |
MAL - |
JAP - |
ESP - |
AUT - |
GER - |
DTT - |
EUR 9 |
SMR - |
GBR - |
RTX - |
ITA - |
EUA - |
FIM - |
7 | 25è | 0 |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Joan Garriga: El ángel caído» (en castellà). blogs.motociclismo.es, 18 novembre 2008. [Consulta: 14 abril 2011].
- ↑ «Joan Garriga "Boeing 747"» (en castellà). planetadelfutbol.com, 31 juliol 2008. [Consulta: 14 abril 2011].
- ↑ «Juan Garriga's profile» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 14 abril 2011].
- ↑ 4,0 4,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Pilotos españoles en el Mundial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 227-228. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ «Su historia» (en castellà). joangarriga.blogspot.com, 23 febrer 2009. [Consulta: 14 abril 2011].
- ↑ Noyes, Dennis. «3. Juan Garriga». A: SOLO MOTO Grand Prix 89 (en castellà). Barcelona: Alesport, SA, tardor 1989, p. 19.
- ↑ 7,0 7,1 «Qué fue de... Joan Garriga» (en castellà). quefuede.blogia.com, 29 octubre 2009. [Consulta: 14 abril 2011].
- ↑ «Joan Garriga, genio y figura» (en castellà). blogs.terra.es, 13 març 2008. [Consulta: 14 abril 2011].
