Campionat del Món de Superbike

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Superbike World Championship
SBK logo.png
Acrònim SBK
Categoria Velocitat
Àmbit Internacional
Espònsor/Entitat Infront Motor Sports / FIM
1a Temporada 1988
Constructors 7 (Ducati, BMW, Aprilia, Honda, Kawasaki, Suzuki, Yamaha)
Campió (2012) Itàlia Max Biaggi
Campió de constructors Itàlia Aprilia
Web oficial www.worldsbk.com
Darrera revisió: 17/11/2014

El Campionat del Món de Superbike (en anglès: Superbike World Championship i comunament World Superbike), abreujat SBK, WSB o WSBK, és la màxima competició internacional de Superbike. El campionat consta d'una sèrie de rondes celebrades en circuits permanents. Cada ronda consta de dues curses i els resultats de cadascuna es combinen per a determinar dos títols mundials per temporada, un per a pilots i un altre per a constructors. El campionat està regulat per la FIM i gestionat i promogut per FGSport, entitat que passà a formar part d'Infront Group el 2007 i fou rebatejada com a Infront Motor Sports el 2008.[1]

Les motocicletes que hi corren són versions modificades de models disponibles al mercat, a diferència del Campionat del Món de Motociclisme -la categoria màxima del qual és MotoGP- on les motos que hi participen són prototips construïts específicament per a les curses i no són a l'abast del públic. Fent un símil amb l'esport de l'automobilisme, el mundial de MotoGP seria la Fórmula 1 de les motos i el de Superbike equivaldria al Mundial de Turismes.

Europa és el principal mercat d'aquesta mena de motocicletes i el centre tradicional del Mundial de Superbike,[2] per bé que se n'han celebrat també rondes a Qatar i Sud-àfrica. Fins i tot se'n va arribar a programar una ronda a Indonèsia de cara a la temporada de 2008, tot i que finalment fou suspesa per la FIM.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Temporades del Campionat del Món de Superbike

El Campionat del Món de Superbike s'instaurà el 1988. Durant força anys, la fórmula de motors establerta permetia a les motos de 1.000 cc bicilíndriques -amb motor V-twin- (principalment Ducati, però més tard Aprilia i Honda) lluitar amb les de 750 cc amb motor quadricilíndric -tipus "quatre en línia"- (Honda, Yamaha, Kawasaki i Suzuki). Les primeres temporades Honda guanyà amb el seu model RC30, però a poc a poc les biclíndriques agafaren el relleu. L'ús de motors V-twin de 1.000 cc permeté a Ducati de dominar el campionat durant molts anys.

L'antecedent immediat del campionat fou la Fórmula TT, una categoria de motocicletes equivalent que va tenir el seu propi Campionat del Món, organitzat per la FIM, entre 1977 i 1990, essent després discontinuada un cop el Campionat del Món de Superbikes ja havia obtingut prou popularitat i èxit comercial.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Cap de setmana de curses[modifica | modifica el codi]

Començament d'una cursa a Imola (2010)

Fins a la temporada 2008:

  • Divendres
    • 1r entrenament lliure (60 minuts) i 1a qualificació (60 minuts)
  • Dissabte
    • 2a qualificació (60 minuts) i 2n entrenament lliure (60 minuts)
Els temps de la 1a i 2a qualificació es combinen i els 16 pilots més ràpids es classifiquen per a la Superpole. La resta obté una posició a la graella basada en els temps aconseguits, començant pel dissetè. Per a classificar-se per a la cursa, els corredors han d'haver marcat un temps no superior al 107% del temps enregistrat pel pilot que ocupi la pole position.
  • Superpole
- Els primers 16 pilots de la fase de qualificació practiquen a la pista - sessió de 12 minuts.
- Interval de 7 minuts
- Els 12 millors de la sessió anterior practiquen a la pista - sessió de 12 minuts.
- Interval de 7 minuts
- Els 8 millors de la sessió anterior practiquen a la pista - sessió de 12 minuts.
Després de cada sessió de Superpole els temps es reinicien, de manera que cada pilot ha d'establir un millor temps en cada sessió de la Superpole en què participa.
  • Graella de sortida.
  • Diumenge
    • Escalfament ("Warm-up") de 20 minuts, Cursa 1 ("Race 1") i Cursa 2 ("Race 2")
La distància total de la cursa ha de ser d'entre 90 km i 110 km.

D'ençà de la temporada 2009:

  • Divendres
    • 1r entrenament lliure (60 minuts) i 1a qualificació (60 minuts)
  • Dissabte
    • 2a qualificació (45 minuts) i 2n entrenament lliure (45 minuts)
  • Superpole
  • Diumenge
    • Escalfament ("Warm-up") de 20 minuts, Cursa 1 ("Race 1") i Cursa 2 ("Race 2")

Sistema de puntuació[modifica | modifica el codi]

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
  • De cara al campionat de constructors, només la motocicleta millor classificades de cada fabricant obté els punts corresponents a la posició que hagi aconseguit, com passa també a MotoGP i a la majoria de campionats de motociclisme.

Categories complementàries[modifica | modifica el codi]

Campionat del Món de Supersport[modifica | modifica el codi]

El Campionat del Món de Supersport (Supersport World Championship) ha estat una categoria de suport del Campionat del Món de Superbike d'ençà de 1990. Les motos que hi participen han de tenir motor de quatre temps, podent ser quadricliíndrics en línia d'entre 400 i 600 cc, o V-twin d'entre 600 i 750 cc. A banda, han de complir amb els requisits d'homologació establerts per la FIM. Les regulacions al mundial de Supersport són molt més estrictes que al de Superbike. El xassís de la moto ha de restar en gran mesura com l'estàndard, mentre que es permeten modificacions al motor tot i que estrictament regulades. Com passa a Superbike, s'hi fan servir pneumàtics de curses, tot i que la normativa dictamina que han de ser uns de disponibles legalment al mercat, amb la qual cosa no s'hi permeten els slicks.

Les curses del mundial de Supersport es disputen tot aprofitant les rondes del mundial de Superbike (se'n disputa una per ronda).

Copa FIM Superstock 1000[modifica | modifica el codi]

La Copa FIM Superstock 1000 (FIM Superstock 1,000 Cup) és una categoria de suport per al Campionat del Món de Superbikes que té lloc a les rondes europees. En aquest campionat hi poden córrer motocicletes amb la mateixa cilindrada que les Superbikes (tot i que el 2007 s'hi admeteren motors bicilíndrics de 1.200 cc), i pilots de fins a 24 anys.

Les normatives a Superstock són molt més restrictives i la majoria de components de la moto han de ser de sèrie. Els pneumàtics han de ser els Grooved de Pirelli.

Campionat d'Europa de Superstock 600[modifica | modifica el codi]

El Campionat d'Europa de Superstock 600 (European Superstock 600 Championship) és una altra categoria de suport per al Campionat del Món de Superbikes que té lloc també a les rondes europees. S'hi fan servir motos de producció de 600 cc i està reservat a pilots d'entre 15 i 20 anys. S'hi apliquen les mateixes regles que a Superstock 1000, però l'entitat organitzadora és la UEM.

Motocicletes[modifica | modifica el codi]

Les motocicletes de competició en Superbike són derivats de models de producció estàndard. Durant el passat, però, els fabricants aprofitaren algunes llacunes a la normativa per a crear motocicletes "homologació especial", amb poques unitats produïdes, construïdes especialment per a la competició.

Les motos de competició de Superbike han de tenir motor de quatre temps d'entre 850 cc i 1.200 cc si són bicilíndriques en V (v-twin), o bé d'entre 750 cc i 1.000 cc si són quadricilíndriques. A partir del 2005 es va introduir una normativa que imposava un tipus de pneumàtic únic de la marca Pirelli.

Fabricants actuals:

  • Ducati: 851, 888, 916, 996, 998, 999, 1098, 1198
  • BMW: S1000RR
  • Honda: RC30 (VFR750R), RC45 (RVF750), RC51, CBR1000RR
  • Yamaha: FZR750, YZF750, YZF-R7, YZF-R1
  • Kawasaki: GPX750R, ZXR750, ZX-7RR, ZX-10R
  • Suzuki: GSX-R750, GSX-R1000
  • Aprilia: RSV Mille R, RSV 4

Fabricants retirats:

Pilots[modifica | modifica el codi]

Troy Bayliss, Campió el 2001, 2006 i 2008

Al Campionat del Món de Superbikes hi competeixen pilots de tot el món. Probablement allà on se segueix més aquesta competició és a Itàlia (seu de Ducati) i al Regne Unit, on les curses de Superbike han esdevingut la modalitat més popular de motociclisme de velocitat. Hi ha diversos campionats estatals d'aquesta categoria, entre els quals els dels Estats Units, Regne Unit i Japó. Els pìlots procedents d'Austràlia i els nord-americans han estat tradicionalment els més reeixits al mundial. D'ençà que Colin Edwards guanyà el títol el 2002, cap pilot nord-americà no tornà a guanyar una cursa del mundial fins que Ben Spies va debutar-hi el 2009 (de fet, cap nord-americà no va competir-hi entre les temporades 2003 i 2007).

El britànic Carl Fogarty ha estat el pilot més reeixit de la història d'aquest campionat, amb quatre títols mundials i un total de 59 victòries. Molts corredors que han obtingut èxit al campionat han canviat després a MotoGP, com ara el campió del 2002 Colin Edwards, el del 2007, James Toseland, i el subcampió de 2005, Chris Vermeulen. Al mateix temps, diversos ex-pilots de MotoGP han competit després a Superbike, sovint com una mena de "retir" després de no haver pogut aconseguir motos competitives per al mundial de velocitat. La temporada de 2008, cinc antics pilots d'elit de MotoGP competien en Superbike: Max Biaggi, Carles Checa i Makoto Tamada (tots tres havent competit exclusivament a 500cc i/o MotoGP fins aleshores), a més de Troy Bayliss, Noriyuki Faci i Régis Laconi (pilots que havien anat alternant temporades en ambdues modalitats).

Tret de l'occità Raymond Roche, campió el 1990, tots els campions mundials de Superbike havien estat angloparlants nadius fins que Max Biaggi guanyà el títol el 2010, seguit de Carles Checa el 2011. Tot i així, les dues primeres curses del campionat les guanyaren sengles pilots italians (Davide Tardozzi i Marco Lucchinelli) i el francès Adrien Morillas en guanyà també alguna el 1988. Pel que fa a pilots reeixits d'altres països, el primer austríac a guanyar una cursa del mundial fou Andreas Meklau el 1993, el primer català, Rubèn Xaus el 2001 i el primer alemany, Max Neukirchner el 2008.

Llista de campions[modifica | modifica el codi]

Edició Any Pilot Motocicleta
I 1988 Estats Units Fred Merkel Honda
II 1989 Estats Units Fred Merkel Honda
III 1990 Occitània Raymond Roche Ducati
IV 1991 Estats Units Doug Polen Ducati
V 1992 Estats Units Doug Polen Ducati
VI 1993 Estats UnitsScott Russell Kawasaki
VII 1994 Regne Unit Carl Fogarty Ducati
VIII 1995 Regne Unit Carl Fogarty Ducati
IX 1996 Austràlia Troy Corser Ducati
X 1997 Estats UnitsJohn Kocinski Honda
XI 1998 Regne Unit Carl Fogarty Ducati
XII 1999 Regne Unit Carl Fogarty Ducati
XIII 2000 Estats UnitsColin Edwards Honda
XIV 2001 Austràlia Troy Bayliss Ducati
XV 2002 Estats UnitsColin Edwards Honda
XVI 2003 Regne Unit Neil Hodgson Ducati
XVII 2004 Regne Unit James Toseland Ducati
XVIII 2005 Austràlia Troy Corser Suzuki
XIX 2006 Austràlia Troy Bayliss Ducati
XX 2007 Regne Unit James Toseland Honda
XXI 2008 Austràlia Troy Bayliss Ducati
XXII 2009 Estats Units Ben Spies Yamaha
XXIII 2010 Itàlia Max Biaggi Aprilia
XXIV 2011 Catalunya Carles Checa Ducati
XXV 2012 Itàlia Max Biaggi Aprilia

Campions múltiples[modifica | modifica el codi]

Pilot Títols
Regne Unit Carl Fogarty 4
Austràlia Troy Bayliss 3
Estats Units Fred Merkel 2
Estats Units Doug Polen 2
Estats Units Colin Edwards 2
Austràlia Troy Corser 2
Regne Unit James Toseland 2
Itàlia Max Biaggi 2

Títols per nacionalitat[modifica | modifica el codi]

País Total
Estats Units Estats Units 9
Regne Unit Regne Unit 7
Austràlia Austràlia 5
Itàlia Itàlia 2
Catalunya Catalunya 1
Occitània Occitània 1
Total 25

Videojocs[modifica | modifica el codi]

A mesura que el Campionat del Món de Superbike ha anat creixent en popularitat durant els darrers anys, s'han anat desenvolupant diversos videojocs destinats al gran nombre de seguidors d'aquesta competició. Inicialment, EA Sports en tenia la llicència oficial d'explotació i comercialitzava el joc SBK fins a l'any 2001, en què l'empresa abandonà la producció de videojocs.

El 2007, el joc SBK fou rellançat per l'empresa italiana Black Bean Games, que n'ha produït 3 versions fins a l'actualitat, havent anunciat el futur llançament de SBK-X, el darrer de la sèrie.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Glendenning, Matthew. «FGSport to rebrand as Infront Motor Sports» (en anglès). sportbusiness.com, 3 novembre 2008. [Consulta: 22 desembre 2011].
  2. «2005 to mark WSBK revival?» (en anglès). crash.net. [Consulta: 11 setembre 2007].
  3. «Sentul bites the dust.» (en anglès). crash.net. [Consulta: 8 març 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de Superbike