Joan de Ragusa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1390  Dubrovnik |
| Mort | 28 agost 1443 (43/53 anys) Lausana |
| Pseudocardenal San Sisto | |
| 2 octubre 1440 – 20 octubre 1443 | |
| Bisbe d'Argeș | |
| 10 octubre 1438 – 20 octubre 1443 ← Paulo Pietro – Jacques Richer → Diòcesi: bisbat d'Argeș | |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Pàdua |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, diplomàcia i teologia |
| Ocupació | bisbe catòlic (1439–), diplomàtic, teòleg, professor |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Obra | |
Obres destacables | |
Joan de Ragusa O.P. (Iohannis [Stojković] de Ragusio)[1] (prop de 1395, República de Ragusa, avui Croàcia - † 20 d'octubre de 1443, Lausanne, avui Suïssa) fou un teòleg dominic. Fou nomenat pseudocardenal per l'antipapa Fèlix V i participà com a nunci al Concili de Basilea.[2]
Biografia[modifica]
Estudià a Ragusa, després a la Universitat de Pàdua i a la Sorbona de París. El papa Martí V el designà per fer la lectura d'obertura del Concili de Pavia el 1423, durant el qual exhortà a reformar l'Església. Esdevingué professor a la Universitat de Bolonya i convencé el papa Martí V per organitzar un Concili a Basilea. Fou nomenat teòleg del Concili General i l'obrí el 1431. Ragusa també fou nomenat secretari general del Concili. L'enviaren a Constantinoble i sabé convèncer l'emperador Joan VIII Paleòleg per designar un ambaixador al Concili.[3]
Al Concili Joan de Ragusa predicà contra les doctrines dels hussites.[4] Contra el seu opositor Johannes Rokcyana, fra Ragusa defensà el dret de l'Església de distribuir la comunió als lais només sota la forma del pa. En les tensions entre el papa Eugeni IV i el Concili de Basilea, Ragusa prengué part pel conciliarisme i defensà la superioritat del Concili sobre el Papa.
El 1438 fou nomenat bisbe titular d'Argeș a Valàquia pel Concili de Basilea i donà suport a l'elecció de l'antipapa Fèlix V el 1439. El Concili i l'antipapa l'enviaren a la dieta de Frankfurt, a Múnic i a Viena per defensar els afers del Concili. És conegut com un teòleg important del conciliarisme, com un especialista de la literatura patrística i medieval i com un gran humanista. És autor del cèlebre Tractatus de Ecclesia.[5][6]
L'antipapa Fèlix V el creà cardenal durant el seu consistori del 2 d'octubre de 1440. El cardenal de Ragusa deixà Basilea amb l'antipapa el 1442 i visqué a Lausana, on finalment morí.
Referències[modifica]
- ↑ Jedin, H.; Dolan, J.P.. History of the Church: From the High Middle Ages to the eve of the Reformation. Burns & Oates, 1980, p. 1-PA733. ISBN 978-0-86012-086-5.
- ↑ John Wilkes (of Milland House, Sussex.). Encyclopaedia Londinensis; or an universal dictionary of arts, sciences, and literature .... publisher not identified, 1812, p. 223-.
- ↑ MATTHEW BUNSON, OSV's Encyclopedia of Catholic History (2004), p. 505.
- ↑ Història de l'Església al segle XV (en).
- ↑ Johannes (de Ragusa). Magistri Iohannis [Stojković] de Ragusio ... Tractatus de ecclesia. Hrvatska Dominikanska Provincija et Kršćanska Sadašnjost, 1983.
- ↑ J. Santiago Madrigal Terrazas. La eclesiología de Juan de Ragusa O.P. (1390/95-1443): estudio e interpretación de su Tractatus de Ecclesia. Univ Pontifica Comillas, 1995, p. 21–. ISBN 978-84-87840-72-2.