John Gilbert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
John Gilbert
John Gilbert (1910-1920)
John Gilbert (1910-1920)
Nom real: John Cecil Pringle
Naixença: 10 de juliol de 1897
Logan, Utah (EUA)
Defunció: 1 de gener de 1936 (als 38 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Olivia Burwell (1918-1923)
Leatrice Joy (1922–1925)
Ina Claire (1929–193150)
Virginia Bruce (1932–1934)

Pàgina sobre John Gilbert a IMDb

John Gilbert (Logan, Utah, 10 de juliol de 1897 - Los Angeles, Califòrnia, 9 de gener de 1936) fou un actor estatunidenc del cinema mut.

Biografia i principis artístics[modifica | modifica el codi]

John Pringle, que més tard havia de ser conegut com un dels galans de major èxit del cine mut i que inclús es guanyà l'àlies del Gran Amant de la Pantalla Daurada, es canvià el cognom per a passar a la història del cinema com John Gilbert. Era fill de dos còmics de la companyia Pringle Stock, als que acompanyà en les seves gires per la geografia dels Estats Units, pujant alguna ocasió a les taules per a interpretar petits papers.

La seva mare era l'actriu principal i el seu pare un dels còmics de la companyia, a més del seu director. La seva infància no fou precisament feliç, ja que quan ambdós conjugues se separaren l'obligaren a apartar-se de la seva mare per a ser criat per uns parents. Després d'estudiar declamació a Califòrnia acabà treballant com a extra i figurant en les produccions de l'empresa Triangle, a les ordres del pioner del cine Thoma s Harper Ince, el qual el portà a aparèixer en nombroses pel·lícules sense assolir cap classe de crèdit i per motius merament d'alimentació.

El seu pare fou l'encarregat d'introduir-lo en el cinema fent ús dels seus contactes perquè el 1916 l'acceptaren en aquestes condicions laborals en la Triangle, per una paga certament molt modesta: quinze dòlars per setmana. Els seus primers papers destacats no arribaren fins unes quantes pel·lícules després i un any més tard, amb el llarg-metratge Pricess of the Dark. El 1921 el seu perfil laboral millorà considerablement, al ser contractat per la Fox Films per un període de tres anys, ensems que la seva popularitat creixia contínuament, portant-lo des del papers de murri fins als de protagonista, i convertint-lo finalment en el principal competidor de l'èxit recollit entre el públic femení pel galant llatí Rodolfo Valentino.

A més, el 1920 acumulava suficient experiència cinematogràfica com per a poder exercir com a guionista d'algunes de les produccions en les que participava com a actor, signant com Jack Gilbert. El seu treball com a guionista i diversos encàrrecs com a actor sorgiren de la seva amistat amb el director francès Maurice Tourneur, pel que va escriure alguna que d'altra adaptació al cinema de les novel·les de Gaston Leroux.

Fracàs com a director[modifica | modifica el codi]

El 1921 tingué l'oportunitat de passar-se a la direcció quan el milionari Jules Brulantour proposà a Gilbert que escrivís i realitzes una pel·lícula protagonitzada per l'amant de l'adinerat magnat, l'actriu Hope Hampton Mae Elizabeth Hampton, que el 1923 acabaria convertint-se en la seva esposa. El film es titulà The Bait, contà amb guió de Gilbert, que a més començà a dirigir-la, però la seva inseguretat darrera les càmeres feu que el projecte acabes en fracàs i va ser el seu amic Tourneur que finalment es féu càrrec de la realització. Un nou intent de dirigir a Hampton a Love's Penalty, se saldà amb un nou fracàs comercial, que acabà amb les seves aspiracions i el portà a centrar-se en el que millor dominava, que era la interpretació.

En aquesta parcel·la aviat sortí de la Fox, productora en la que si sentia poc aprofitat i el qual responsable, William Fox, tenia un interes molt escàs per a ell. Segons sembla no li agradava el nas de l'actor, que considerava francament anti-cinematogràfica, massa grossa i poc fotogènica. Això portà a Gilbert a completar llur imatge com estrella amb un bigot aue acabà convertint-se en una característica habitual de les seves interpretacions, preludiant els que més tard lluirien alguns dels seus emuladors i hereus en l'ofici de gala cinematogràfic, gent com Clark Gable, Robert Taylor o Errol Flynn. De la seva etapa en la Fox el títol més destacat fou el que filmà a les ordres de John Ford, Cameo Kirby.

En el seu paper com a gala, Gilbert va treure el seu màxim partit al seu 1.80 d'alçada durant tota l'etapa del cinema mut, signant un contracte el 1924 amb la productora Metro Goldwyn Mayer, que el convertí en una de les més cèlebres estrelles durant l'etapa del cinema silent. L'encarregat de portar a Gilbert a la MGM fou el productor Irving Thalberg, el qual ràpidament el posà a treballar a les ordres d'un dels seus directors de prestigi, King Vidor, en La seva Hora, encarnan a un noble rus amb uns tons de farsa que permetrien finalment a Gilbert demostrar el seu vertader talent com a actor. Un anys més tard, Joseph von Stroheim el fitxà per aparèixer en The merry widow amb la que assolí un èxit comercial recolzat immediatament pel seu film següent, La gran desfilada, film bèl·lic però de marcat caràcter pacifista, que reforçà definitivament la seva categoria d'estrella, i al morir Valentino el tron de gala de Hollywood restà lliure perquè Gilbert pogués ocupar-lo, almenys fins que el cinema sonor i altres adversitats es creuaren en el seu camí.

Marcat pels sentiments[modifica | modifica el codi]

La vida professional de John Gilbert es veié afectada per la seva vida privada i els seus embolics sentimentals. Es casà en quatre ocasions, la primera amb Olivia Burwell, que fou la seva esposa entre 1918-1923. Seguí l'actriu Leatrice Joy, amb la que va tenir una filla i que fou la seva esposa entre 1922 i 1925. Quatre anys més tard va contraure matrimoni amb Ina Claire, que va ser la seva dona fins al 1931, i finalment es casà amb l'actriu, Virgina Bruce i va romandre vinculat amb ella fins al 1934, sent pare per segona vegada en aquest matrimoni.

Però tanmateix, la relació sentimental que més marcà la seva vida laboral fou la que va mantenir amb Greta Garbo, la seva companya de repartiment en diverses pel·lícules, que segons afirmen alguns dels seus biògrafs fou una peça essencial per la caiguda en desgràcia de Gilbert a Hollywood, si bé altres fonts asseguraren durant molt de temps que havia estat la seva veu, poc adequada per a donar suport a la seva imatge com a galant viril, el que havia afectat la seva carrera com a estrella en el moment en què el cinema sonor s'establí definitivament com l'única opció possible a Hollywood.

Defensor de capa i espasa[modifica | modifica el codi]

Segons sembla, Gilbert protagonitzà una baralla amb cops de puny inclosos amb el productor Louis B. Mayer quan sortí a defensar l'honor de la Garbo davant les afirmacions que el cap de l'estudi MGM estava fent en uns urinaris sobre la vida privada de l'actriu. Mayer no perdonà mai aquell afer i alguns autors afirmen que es cobrà venjança aliant-se amb un tècnic de so de l'estudi per manipular la primera prova de veu de l'actor a l'arribada del cine sonor. D'aquí va néixer la discordança entre la imatge de gala que l'actor projectava en la pantalla i la seva veu, el que el portaria a ser un dels principals damnificats de la implantació del cinema sonor.

Segons s'afirma en la biografia Fosca estrella: la història no contada del meteòric ascens i caiguda del llegendari John Gilbert, després de rebre el punitiu i contundent tractament a mans de l'actor, el productor Mayer li cridà: Estas acabat, Gilbert. Et destruiré encara que em costi un milió de dòlars.

Part d'aquesta venjança arribà a complir-se. Gilbert no trobà forat en el sonor. Morí víctima d'un infart als 35 anys, amb l'alcohol com a company i la frustració per haver perdut el seu lloc en el sol entre els astres més taquillers de Hollywood com equipatge. El públic havia arrancat a riure quan feu la seva primera declaració d'amor en el cinema a Si el emperador lo supiera, el 1929. Així arribà a la seva fi la brillant trajectòria del que havia estat el galant millor pagat del Hollywood mut amb 250.000 dòlars de salari per pel·lícula. Diuen que Garbo sempre se sentí en part culpable d'aquest destí, ja que foren els comentaris de Mayer vers la seva enfeinada i poc comú vida sexual els que havien provocat la baralla entre els dos homes.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Coleccionable de la Revista de Cinema ACCIÓN de febrer de 2010

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Gilbert