John Herschel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860)

Sir John Frederick William Herschel 1er Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871)[1] va ser un matemàtic i astrònom anglès, fill de l'astrònom William Herschel.

John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia. Va encunyar els termes "fotografia", "negatiu", "positiu", i va descobrir l'ús del tiosulfat sòdic com fixador de les sals de plata. També va informar a Daguerre que el seu propi descobriment de l'hiposulfat de sosa fixaria les seves fotografies fent-les permanents.

Començaments i treballs en astronomia[modifica | modifica el codi]

Herschel va néixer a Slough (abans Buckinghamshire, ara Berkshire), i va estudiar a l'Eton College i al St John's College, Cambridge. Es va graduar amb la màxima puntuació l'anuy 1823. Durant la seva etapa d'estudiant es va fer amic de Charles Babbage i George Peacock; precisament va ser la correcció d'errors sistemàtics en taules astronòmiques, tasca en la qual van treballar ambdós, les quals van animar a Babbage a construir una màquina automàtica de còmput que eliminés el treball humà a suggeriment seu.

Va començar amb l'astronomia en 1816, quan va construir un telescopi reflector amb un mirall de 45,72 cm de diàmetre i 6,096 metres de llarg.

Entre 1821 i 1823 reexaminà, juntament amb James South, les estrelles binàries catalogades pel seu pare. Per aquest treball va assolir en 1826 la Medalla d'or de la Reial Societat Astronòmica (la tornaria a guanyar en 1836); i la medalla Landale de l'Institut de França en 1825; la Royal Society li va atorgar a més la Medalla Copley per les seves contribucions matemàtiques. Va Ser nomenat Sir el 1831.

Visita a Sud-àfrica[modifica | modifica el codi]

John Herschel en una fotografia de Julia Margaret Cameron de 1867.

L'any 1833 Herschel va viatjar a Sud-àfrica per a catalogar les estrelles, nebuloses i altres cossos celestes visibles des de l'hemisferi sud. Pretenia completar la classificació dels cels del nord iniciada pel seu pare William, i continuada per ell mateix. Va arribar a Ciutat del Cap el 15 de gener de 1834. Entre les seves observacions es trobava la volta de l'estel 1P/Halley.

No obstant això, a més del seu treball astronòmic, aquest viatge a una remota zona de l'Imperi Britànic també li va proporcionar una escapada de les pressions a les quals es trobava sotmès a Londres, on era un dels científics més buscats d'Anglaterra. Durant la seva estada a Sud-àfrica, s'embarcaria en una àmplia varietat de recerques científiques alliberat del sentiment d'obligació cap a una comunitat. De fet va ser, com més tard afirmaria, l'època més feliç de la seva vida.

Intrigat per les idees sobre una formació progressiva dels paisatges reflectides en Principis de Geologia de Charles Lyell, va escriure a Lyell demanant una urgent recerca de les lleis naturals que es trobaven sota "el misteri dels misteris" - com es van crear les espècies - començant amb l'apariat:

He that on such quest would go must know not fear or failing
To coward soul or faithless heart the search were unavailing.

que es pot traduir com a:

Aquell que s'endinsi en tal pregunta no ha de sentir por ni defalliment
Per a l'ànima covarda o el cor sense fe la recerca va ser inútil

Prenent un punt de vista gradualista de l'evolució va comentar a una carta publicada per Cannon l'any 1961:

"Time! Time! Time! — we must not impugn the Scripture Chronology, but we must interpret it in accordance with whatever shall appear on fair enquiry to be the truth for there cannot be two truths. And really there is scope enough: for the lives of the Patriarchs may as reasonably be extended to 5000 or 50000 years apiece as the days of Creation to as many thousand millions of years."
"Temps! Temps! Temps! - no hem d'impugnar la Cronologia de Les Escriptures, però hem d'interpretar-les d'acord amb el que sigui que sembli ser la veritat segons investigacions objectives, ja que no hi poden haver dues veritats. I realment hi ha un marge suficient: la vida dels Patriarques poden ser raonablement esteses entre 5000 i 50000 anys cadascun i els dies de la Creació com a mil milions d'anys"

El document va circular, i Charles Babbage va incorporar extractes al seu "Novè Tractat de Bridgewater", que postulava que les lleis estaven posades per una entitat divina. Quan el HMS Beagle va arribar a Ciutat del Cap, el Capità Robert FitzRoy i el jove naturalista Charles Darwin van visitar a l'eminent Herschel el 3 de juny de 1836. Més tard, Darwin escriuria L'Origen de les Espècies influenciat per Herschel.

Herschel va tornar A Anglaterra en 1838 on fou nomenat Baronet i va publicar Resultats d'Observacions Astronòmiques fetes al Cap de Bona Esperança (Results of Astronomical Observations made at the Cape of Good Hope) en 1847. En aquesta publicació va proposar els noms usats en els nostres dies per als set satèl·lits de Saturn coneguts en aquesta època: Mimas, Encèlad, Tetis, Dione, Rea, Tità i Jàpet.

En el mateix any, Herschel va rebre la seva segona Medalla Copley de la Reial Societat (Royal Society) per aquest treball. Uns anys després, en 1852, va proposar també els noms dels quatre satèl·lits coneguts llavors de Urà: Ariel, Umbriel, Titània i Oberó.

Altres treballs van ser Contorns de l'astronomia (1849); Catàleg General de 10.300 Estrelles Múltiples i Dobles, (publicat després de la seva mort); Lectures Familiars d'Assumptes Científics; i Catàleg General de Nebulosas i Cúmuls d'Estrelles. Quan va morir, se li va enterrar en un funeral nacional en l'Abadia de Westminster.

El 1835, el New York Sun va escriure una sèrie d'articles satírics que van ser coneguts com a Great Moon Hoax (la broma de la gran Lluna), on se li adjudicava a John Herschel el suposat descobriment de vida en la Lluna, incloent humanoides amb aspecte de ratapinyada.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • On the Aberration of Compound Lenses and Object-Glasses (1821)[1]
  • Outlines of Astronomy (1849)[1]
  • General Catalogue of 10,300 Multiple and Double Stars (publicació pòstuma)
  • Familiar Lectures on Scientific Subjects
  • General Catalogue of Nebulae and Clusters
  • Manual of Scientific Inquiry (ed.), (1849)[1]
  • Familiar Lectures on Scientific Subjects (1867)[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Herschel
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 "Herschel | Sir | John Frederick William | 1792-1871 | astronomer" (biography), NAHSTE project, University of Edinburgh, NAHSTE-JHerschel.