Jonas Salk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fitxer:Salk test tubes.jpg
Salk al laboratori d'investigació de virus de la Universitat de Pittsburgh.

Jonas Edward Salk (Nova York, 28 d'octubre de 1914 - La Jolla, 23 de juny de 1995), fou un biòleg estatunidenc, inventor de la vacuna contra la poliomielitis.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut en el si d'una família humil, va ingressar a la facultat de medicina de la Universitat de Nova York als setze anys per dedicar-se a la fisiologia. Després de graduar-se l'any 1939 i obtenir una plaça d'intern a l'hospital Mont Sinaí, un dels més prestigiosos del país. Va contraure matrimoni amb la psicòloga Donna Lindsey.

L'any 1942 se li concedí una beca per l'estudi d'una vacuna contra la grip que li permeté col·laborar amb el seu antic professor i prestigiós viròleg Thomas Francis, llavors a la Universitat de Michigan.

El 1947, essent director del laboratori per la investigació vírica de la Universitat de Pittsburgh, la Fundació Nacional per la Paràlisis Infantil li va proposar unir-se als diferents equips que buscaven un remei per la poliomieltitis. El 1952 va obtenir un primer resultat en forma de vacuna trivalent, per la qual utilitzà virus morts per aplicació de formalina.

Jonas Salk el 1988.

Després de provar-la amb animals i una petita població de nens que ja havien desenvolupat la pòlio, els bons resultats obtinguts van animar a la Fundació a finançar una extensa campanya de prova que va suscitar una gran expectació pública. El 1995 va anunciar que la seva vacuna havia estat provada amb èxit i esdevingué un personatge cèlebre, fins al punt d'haver de dirigir-se a la nació sencera, a instàncies del president Eisenhower, en un missatge televisat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jonas Salk