José María Maguregui Ibargutxi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José María Maguregui
Dades personals
Nom complet: José María Maguregui Ibargutxi
Data de naixement: 16 de març de 1934
Lloc de naixement: Ugao-Miraballes, Espanya,
Data de defunció: 30 de desembre de 2013 (als 79 anys)
Lloc de defunció: Bilbao, Espanya,
Posició: Centrecampista
Clubs juvenils
1950-1951 Villosa
1951-1952 Athletic Bilbao
Clubs professionals1
Anys Club PJ2 (Gls)2
1952-1961 Athletic Bilbao 198 (36)
1952 Getxo (cedit)
1961-1963 Sevilla 19 (0)
1963-1964 RCD Espanyol 14 (3)
1964-1965 Recreativo
Selecció nacional
1952 Espanya U18 2 (0)
1955 Espanya B 1 (1)
1955-1957 Espanya Espanya 7 (1)
Equips entrenats
1967-1969 Miravalles
1969-1972 Sestao
1972-1977 Racing Santander
1977-1978 Celta
1978-1980 Almería
1980-1983 RCD Espanyol
1983-1987 Racing Santander
1987-1988 Celta
1988 Atlético Madrid
1988-1989 Murcia
1990-1991 Celta
1992-1993 Poli Almería
1 Estadístiques només de la lliga nacional.
2 Partits jugats (Gols)

José María Maguregui Ibargutxi (Ugao-Miraballes, 16 de març de 1934 - Bilbao, 30 de desembre de 2013) va ser un antic futbolista basc dels anys 1950 i 1960 i posteriorment entrenador.[1][2]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Maguregui debutà professionalment el 1952 amb 18 anys a l'Athletic de Bilbao. Hi jugà durant gairebé una dècada i ajudà a l'equip a guanyar la lliga la temporada 1955-56 i tres copes del rei. L'any 1963, Maguregui deixà el club biscaí després de 235 partits i marcar 42 gols, a l'edat de 29 anys. El seu següent club fou el Sevilla FC durant dues temporades, el RCD Espanyol la temporada 1963-1964 i el Recreativo de Huelva.[1][2]

Fou set cops internacional amb la selecció espanyola. Debutà el 19 de juny de 1955 en un amistós davant Suïssa amb victòria per 3 a 0, disputat a Ginebra. En aquest partit marcà el seu únic gol amb Espanya.[1][2]

Un cop retirat inicià una llarga carrera de més de 25 anys com entrenador. Després d'iniciar-se al Sestao Sport el 1969, passà al Racing de Santander, on romangué durant cinc temporades. A continuació es féu càrrec del Celta i de l'Almería i el 1980 es féu càrrec del RCD Espanyol. Al club de Sarrià (Barcelona) romangué tres temporades. Després retornà a Racing, Celta i el 1988 fitxà per l'Atlético de Madrid, on no acabà la temporada.[1][2]

Absent de les banquetes durant algun temps, va tornar a començaments de març del 1990 a entrenar el Celta, va estar fins als primers dies de gener del 1991. Va començar la temporada 1992-1993 al Polideportivo Almeria, de Tercera, ciutat en què es tenia bon record d'ell per haver aconseguit l'ascens de l'equip a Primera, però a començaments del 1993 va ser destituït i ja no va tornar a entrenar.[1][2]

Durant la seva trajectòria com a tècnic, va dirigir 414 partits a Primera i es va fer famós per posar en pràctica el que es va conèixer com la 'tàctica de l'autobús', pel nombre de defenses i centrals que protegien els voltants de la porteria.[1][2]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Com a jugador

Athletic
Espanya U18
  • Campionat d'Europa U19: 1952

Com a entrenador

AD Almería
  • Campió de Segona divisió: 1978-79

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]