José María Maguregui Ibargutxi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé María Maguregui
Biografia
NaixementJosé María Maguregui Ibargutxi
16 de març de 1934
Ugao-Miraballes, País Basc,
Mort30 de desembre de 2013(2013-12-30) (als 79 anys)
Bilbao, País Basc,
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs juvenils
Anys Equip
1950-1951 Villosa
1951-1952 Athletic Club
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1952-1961 Athletic Club 198 (36)
1952CD Getxo (cedit)
1961-1963 Sevilla FC 19 (0)
1963-1964 RCD Espanyol 14 (3)
1964-1965 Recreativo
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1952 Espanya sub-18 2 (0)
1955 Espanya B 1 (1)
1955-1957 Espanya Espanya 7 (1)
Equips entrenats
1967-1969 Miravalles
1969-1972 Sestao
1972-1977 Racing de Santander
1977-1978 Celta de Vigo
1978-1980 Almería
1980-1983 RCD Espanyol
1983-1987 Racing de Santander
1987-1988 Celta de Vigo
1988 Atlètic de Madrid
1988-1989 Reial Múrcia
1990-1991 Celta de Vigo
1992-1993 Poli Almería

FIFA: 53412 Modifica el valor a Wikidata

José María Maguregui Ibargutxi (Ugao-Miraballes, 16 de març de 1934 - Bilbao, 30 de desembre de 2013) va ser un futbolista basc dels anys 1950 i 1960 i posteriorment entrenador.[1][2]

Trajectòria[modifica]

Maguregui debutà professionalment el 1952 amb 18 anys a l'Athletic Club. Hi jugà durant gairebé una dècada i ajudà a l'equip a guanyar la lliga la temporada 1955-56 i tres copes del rei. L'any 1963, Maguregui deixà el club biscaí després de 235 partits i marcar 42 gols, a l'edat de 29 anys. El seu següent club fou el Sevilla FC durant dues temporades, el RCD Espanyol la temporada 1963-1964 i el Recreativo de Huelva.[1][2]

Fou set cops internacional amb la selecció espanyola. Debutà el 19 de juny de 1955 en un amistós davant Suïssa amb victòria per 3 a 0, disputat a Ginebra. En aquest partit marcà el seu únic gol amb Espanya.[1][2]

Un cop retirat inicià una llarga carrera de més de 25 anys com a entrenador. Després d'iniciar-se al Sestao Sport el 1969, passà al Racing de Santander, on romangué durant cinc temporades. A continuació es feu càrrec del Celta de Vigo i de l'Almería i el 1980 es feu càrrec del RCD Espanyol. Al club de Sarrià (Barcelona) romangué tres temporades. Després retornà a Racing, Celta i el 1988 fitxà per l'Atlètic de Madrid, on no acabà la temporada.[1][2]

Absent de les banquetes durant algun temps, va tornar a començaments de març del 1990 a entrenar el Celta, va estar fins als primers dies de gener del 1991. Va començar la temporada 1992-1993 al Polideportivo Almeria, de Tercera, ciutat en què es tenia bon record d'ell per haver aconseguit l'ascens de l'equip a Primera, però a començaments del 1993 va ser destituït i ja no va tornar a entrenar.[1][2]

Durant la seva trajectòria com a tècnic, va dirigir 414 partits a Primera i es va fer famós per posar en pràctica el que es va conèixer com la 'tàctica de l'autobús', pel nombre de defenses i centrals que protegien els voltants de la porteria.[1][2]

Palmarès[modifica]

Com a jugador

Athletic
Espanya sub-18
  • Campionat d'Europa sub-19: 1952

Com a entrenador

AD Almería
  • Campió de Segona divisió: 1978-79

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]