Josep-Climent Gràcia i Bosch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:05, 15 abr 2016 amb l'última edició de Felato (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaCliment Gràcia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJosep-Climent Gràcia i Bosch[1]
5 de febrer de 1897
Barcelona, Catalunya
Mort6 de març de 1981(1981-03-06) (als 84 anys)
Barcelona, Catalunya
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
Anys Equip
1916 Terrassa FC
1916-1918 RCD Espanyol
1918-1919 FC Internacional[2]
1919-1924 FC Barcelona
1924-1925 Terrassa FC
1925-1926 FC Martinenc
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1919-1924[3] Catalunya Catalunya 5 (1)

Josep-Climent Gràcia i Bosch, més conegut com a Climent Gràcia,[4] (Barcelona, 5 de febrer de 1897[5] - Barcelona, 6 de març de 1981) fou un futbolista català dels anys 1910 i 1920 que jugava de davanter.

Trajectòria

Fou un brillant golejador, destacat com a rematador de cap.[6] És el jugador del FC Barcelona que més gols ha marcat en una temporada, mercès als 59 que marcà la temporada 1921-22; rècord que nou dècades més tard encara no ha estat superat.[7]

Començà la seva al Terrassa FC. La temporada 1917-18 fou el màxim golejador del RCD Espanyol que guanyà invicte el Campionat de Catalunya. El 1919, al costat de Ricard Zamora, deixà el club blanc-i-blau per incorporar-se al FC Barcelona. Amb Piera, Martínez, Alcàntara i Sagi-Barba formà una de les considerades millors davanteres de la història del club.[6] Jugà al Barça cinc temporades en les quals guanyà cinc Campionats de Catalunya (1918-19, 1919-20, 1920-21, 1921-22 i 1923-24) i dos Campionats d'Espanya (1920 i 1992). En total marcà 161 gols en 151 partits amb el club blaugrana, amb una mitjana de més d'un gol per partit.[8][9]

La seva millor temporada fou la 1921-22, en la qual guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa del Rei, marcant un dels cinc gols del seu equip en la final davant el Real Unión en aquesta darrera competició. Durant aquesta temporada fou el màxim golejador de l'equip amb 59 gols (35 en partits amistosos, 19 al Campionat de Catalunya i 5 al d'Espanya) en 50 partits.[7]

Després d'abandonar el Barça el 1924, retornà al Terrassa FC[10] i més tard fitxà pel FC Martinenc.[11][12]

Durant la dècada dels 1920 disputà diversos partits internacionals amb la selecció catalana de futbol, amb la qual participà en la Copa Príncep d'Astúries de 1923.[13]

Professionalment fou oficial de la Guàrdia Urbana de Barcelona.[1]

Palmarès

Referències

  1. 1,0 1,1 «Necrológicas», 08-03-1981. [Consulta: 29 novembre 2009].
  2. [enllaç sense format] http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1918/01/22/pagina-4/619395/pdf.html
  3. Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
  4. [enllaç sense format] http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/25/pagina-17/1425458/pdf.html
  5. Ángel, Iturriaga. Diccionario de Jugadores del F. C. Barcelona. Editorial Base, 2010. ISBN 978-84-92437-74-0. 
  6. 6,0 6,1 «Falleció José Clemente Gracia», 07-05-1981. [Consulta: 29 novembre 2009].
  7. 7,0 7,1 «Cifras récords del FC Barcelona». [Consulta: 29 novembre 2009].
  8. Closa, Antoni «Diccionari del Barça». Enciclopedia Catalana, 1999, pàg. 171.
  9. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  10. «Hoy juega Gracia su partido de despedida con el F.C. Barcelona», 09-06-1924. [Consulta: 29 novembre 2009].
  11. [[El Mundo Deportivo|Teddy]]. «Una reacción de los martinenses en el segundo tiempo les permitió apuntarse una merecida victoria», 06-09-1926. [Consulta: 29 novembre 2009].
  12. [[El Mundo Deportivo|Teddy]]. «Tras un match disputado, los martinenses logran merecer la víctoria por la mínima diferencia», 25-10-1926. [Consulta: 29 novembre 2009].
  13. Closa, Antoni; Rius, Jaume «Selecció Catalana de Futbol: nou dècades d'història». Editorial Jaume Rius, 1999.