Emili Sagi i Liñán

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Emili Sagi Liñán)
Infotaula de personaEmili Sagi i Liñán

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Emilio Sagi-Barba Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Emilio Sagi Liñán Modifica el valor a Wikidata
25 març 1900 Modifica el valor a Wikidata
San Carlos de Bolívar (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 maig 1951 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1916 Modifica el valor a Wikidata –  1936 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1915–1932 FC Barcelona 25(2) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1924–1931   Catalunya
1926–1926   Espanya 1(0)
1927–1927   Espanya B 1(0) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsVíctor Sagi i Vallmitjana Modifica el valor a Wikidata
PareEmili Sagi i Barba Modifica el valor a Wikidata
GermansEnric Sagi i Liñán i Lluís Sagi i Vela Modifica el valor a Wikidata
ParentsVíctor Sagi i Montplet (net)
Armand Martínez Sagi (cosí)
Anna Maria Martínez Sagi (tia) Modifica el valor a Wikidata

Emili Sagi i Liñán, conegut com a Sagi-Barba, (San Carlos de Bolívar, 15 de març del 1900 - Barcelona, 25 de maig de 1951) va ser un destacat futbolista català d'origen argentí dels anys 20. Va ser internacional amb la selecció catalana i amb la selecció espanyola.

Biografia[modifica]

El FC Barcelona, guanyador de la Copa del Rei de 1928. Drets: Forns (entr.), Mas, Castillo, Llorens, Walter, Guzmán, Carulla i Platko. Asseguts: Piera, Sastre, Samitier, Arocha i Sagi.

Emili Sagi va néixer a San Carlos de Bolívar, província de Buenos Aires, a l'Argentina el 15 de març del 1900.[1] Era fill del baríton català Emili Sagi i Barba i de la ballarina Concepció Liñán i Pelegrí, i germà del també baríton Enric Sagi i Liñán i de la tiple i actriu Glòria Sagi i Liñán. Va ser conegut pel cognom compost Sagi-Barba, per la fama del seu pare.[1] Era cosí del també jugador del Barça, Armand Martínez Sagi i de l'Anna Maria Martínez Sagi, primera directiva femenina del Club en els anys trenta, feminista, periodista, escriptora i una gran atleta.[2]

El seu pare viatjava molt a causa de les seves actuacions, fet que motivà el seu naixement a terres argentines. A l'edat de tres anys va tornar a Catalunya on fou educat al Col·legi Condal i al Col·legi Bonanova. Entre les seves amistats de joventut destacaren Salvador Dalí i Josep Samitier, amb qui acostumava a jugar a futbol a les seves vacances a Cadaqués.[3]

Jugà a la posició de davanter esquerrà durant els anys vint i trenta.[1] Debutà com a júnior al Futbol Club New Catalònia, abans d'ingressar al FC Barcelona el 1915.[1] Dos anys més tard debutà al primer equip i el 1919 guanyà el seu primer Campionat de Catalunya de futbol.[1] En finalitzar aquesta temporada abandonà el futbol per poder casar-se i dedicar-se a estudiar a Terrassa.[1] El 1921 retornà al món del futbol, de nou al Barça, on gaudí d'una gran trajectòria aconseguint nou nous campionats de Catalunya, quatre Copes d'Espanya i una lliga espanyola.[1][3]

Va disputar un total de 455 partits amb el FC Barcelona amb qui marcà 134 gols. Va disputar un partit internacional amb Espanya el 1926 i diversos més amb Catalunya. Formà part de la primera època daurada del Barça dels Jack Greenwell (entrenador), Paulí Alcàntara, Josep Samitier, Ricard Zamora, Vicenç Piera, Félix Sesúmaga o Franz Platko. El seu darrer partit al club fou l'any 1936.[1]

Va morir a Barcelona el 25 de maig de 1951. Un germà petit seu, Lluís Sagi i Vela fou també baríton destacat. Un net seu, Víctor Sagi fou un destacat publicista i precandidat a la presidència del Barça de l'any 1978. En Bruno Oro i Pichot és besnet seu.[4]

Trajectòria esportiva[modifica]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  2. ↑ «'La Sagi', algo más que la primera mujer directiva del FC Barcelona» (en castellà), 08-03-2019. [Consulta: 30 agost 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 Mundo Deportivo, 19 de juliol de 1988, Galeria de internacionales
  4. ↑ Sport «Bruno Oro: "Cristiano es una mina para imitar"» (en castellà). sport, 04-11-2018.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emili_Sagi_i_Liñán&oldid=33319828»