Anna Maria Martínez Sagi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Anna Maria Martínez Sagi (1907 - 2 de gener de 2000) fou una poetessa, sindicalista, periodista, feminista i atleta republicana catalana.

Va néixer al si d'una família de l'alta burguesia barcelonina. El seu gran amor fou l'escriptora Elisabeth Mulder, però la família aconseguí de separar-les [1]

Va ser una de les periodistes més importants de la república, juntament amb Josefina Carabias.[2] Va entrevistar a tota mena de personatges, des de rodamons i prostitutes, fins a polítics catalans. Són especialment interesants els seus reportatges sobre el sufragi femení, que a la seva època era un tema controvertit, perquè a molts progressistes, incloses algunes feministes, els feia por que les dones acabéssin votant allò que els manessin llurs marits o bé el mossèn.[3] També va ser molt destacada la seva labor com a reportera en la Columna Durruti.[1]

A part de la seva feina com a periodista, també va publicar alguns llibres de poemes, que en el seu moment tingueren un gran èxit. El seu estil s'acosta al de poetesses de l'Amèrica Llatina com ara Juana de Ibarbourou, Alfonsina Storni o Gabriela Mistral, un estil deseperat i angoixat.[4] Se la va arribar a anomenar l'hereva de Rosalía de Castro.[3]

En la seva faceta feminista, Martínez Sagi adoptar ideas que arribaven des de França. Va fundar el primer club de dones treballadores de Barcelona, a través del qual mirava d'incentivar l'alfabetització de la població femenina.[3]

Com a esportista, Martínez Sagi va destacar en el llançament de javelina,[1] també va practicar el tennis i l'esquí. Va arribar a ser directiva del FC Barcelona el 1934, la primera dona a aconseguir una posició d'importància a nivell del futbol estatal. Al Barça va mirar de crear una secció femenina; el fracàs del projecte la va portar a dimitir del seu càrrec. Martínez Sagi entenia l'esport com una necessitat per portar a la dona cap a la modernitat, compatibilitzant cos i ment.[3]

Acabada la Guerra Civil, va marxar a França, on va participar a la Resistència i més endavant, cap a la dècada de 1950, a EE.UU., on va impartir classes de francès a la Universitat d'Illinois. Va tornar a Catalunya l'any 1975, un cop mort el dictador Franco, recollint-se en la seva vida privada.[3]

[modifica] Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 I. O.. «De Prada novela la vida de la escritora y deportista catalana Ana M. Martínez Sagi». El País ( 2000).
  2. Angel Vivas. «Juan Manuel de Prada se adentra en una vida novelesca». El Mundo ( 2000).
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Martínez, Ana Mª». Ciudad de Mujeres, 6 de abril de 2008. [Consulta: 2008.06.08].
  4. «Juan Manuel de Prada · la recherche d'une poétesse oubliée» (en francés). L'Humanité ( 2002).

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües