Josep Aragay i Blanchart
Josep Aragay i Blanchart (Barcelona, 1889 - Breda, 1973) va ésser un pintor, ceramista i teòric de l'art.
Fou deixeble del pintor Francesc d'Assís Galí.
El 1911, Eugeni d'Ors li encarregà la direcció artística de l'Almanac dels Noucentistes.
Amb el pseudònim Jacob, col·laborà a diversos setmanaris humorístics catalans, com la primera etapa de la revista Papitu, o El Borinot.
El 1912, juntament amb Xavier Nogués i Francesc Pujols, fundà la revista Picarol, un dels màxims exponents de la il·lustració catalana a principis del segle XX.
El 1914, realitzà un llarg viatge formatiu per Itàlia.
L'any 1917 rebé l'encàrrec de fer els rajols per decorar la font gòtica del carrer de Cucurulla de Barcelona, al final del Portal de l'Àngel.
Fou professor de l'Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.
El 1925 s'instal·là definitivament a Breda, on fundà un taller ceràmic, activitat a la qual dedicaria la resta de la seua vida professional.
És autor de dos llibres teòrics: La pintura catalana contemporània, la seua herència i el seu llegat (1916) i El nacionalisme de l'art (1920).
[modifica] Referències
- ↑ Alexandre Cirici i Pellicer Barcelona pam a pam Barcelona: Teide, 1971 (7a ed. 1985) ISBN 84-307-8187-0
[modifica] Bibliografia
- Mas i Peinado, Ricard. Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Barcelona: Parsifal Edicions, 2002. ISBN 84-95554-16-X plana 155.
