Josep Aragay i Blanchart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Font gòtica al carrer de Cucurulla de Barcelona, decorada el 1918 amb rajoles policromades de Josep Aragay[1]

Josep Aragay i Blanchart (Barcelona, 1889 - Breda, 1973) fou un pintor, ceramista i teòric d'art català.[2] Fou deixeble del pintor Francesc d'Assís Galí.

El 1911, Eugeni d'Ors li encarregà la direcció artística de l'Almanac dels Noucentistes.

Amb el pseudònim Jacob, col·laborà a diversos setmanaris humorístics catalans, com la primera etapa de la revista Papitu, o El Borinot.

El 1912, juntament amb Xavier Nogués i Francesc Pujols, fundà la revista Picarol, un dels màxims exponents de la il·lustració catalana a principis del segle XX.

El 1914, realitzà un llarg viatge formatiu per Itàlia.

L'any 1917 rebé l'encàrrec de fer els rajols per decorar la font gòtica del carrer de Cucurulla de Barcelona, al final del Portal de l'Àngel.

Fou professor de l'Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.

El 1925 s'instal·là definitivament a Breda, on fundà un taller ceràmic, activitat a la qual dedicaria la resta de la seua vida professional, encara que també cal destacar la seva tasca de dibuixant i il·lustrador. El Museu Deu del Vendrell mostra 21 dibuixos satírics d'aquest gran dibuixant català.

És autor de dos llibres teòrics: La pintura catalana contemporània, la seua herència i el seu llegat (1916) i El nacionalisme de l'art (1920).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alexandre Cirici i Pellicer Barcelona pam a pam Barcelona: Teide, 1971 (7a ed. 1985) ISBN 84-307-8187-0
  2. «Josep Aragay i Blanchart». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Aragay i Blanchart Modifica l'enllaç a Wikidata