Josep Batlle i Carreó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:13, 16 nov 2014 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosep Batlle i Carreó
Biografia
Naixement25 maig 1773 Modifica el valor a Wikidata
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1854 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Uruguai
Activitat
Ocupacióempresari, cronista Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLorenzo Batlle y Grau

Josep Batlle i Carreó (Sitges, 1773 - Montevideo, 1854) fou un comerciant i cronista a l'Uruguai, iniciador d'una cèlebre dinastia de prohoms uruguaians amb quatre presidents de la república.

Va viatjar pel Mediterrani i a Mèxic fins que, l'any 1800, es va establir a Montevideo com a comerciant de farina i blat. Va construir un molí a La Aguada, als afores de Montevideo, i com a propietari de vaixells mercants negociava amb Buenos Aires i Espanya.

A la Revolució de Maig del 1810, i durant les lluites d'emancipació del virregnat del Riu de la Plata (1810-1828), va participar amb la Companyia de Minyons Catalans en la defensa de Montevideo al costat de la metròpoli. Entre el 1815 i el 1833 va tornar a Barcelona com a exiliat polític. De nou a Montevideo, va escriure les seves memòries, anomenades Noticia, convertint-se en un cronista de la seva època.

Els seus descendents han constituït una família notable a l'Uruguai:

  • Lorenzo Batlle y Grau, el seu fill, fou ministre de Guerra i després president del 1868 al 1872.
  • José Batlle y Ordóñez, el seu nét, fou president de l'Uruguai (1903-1907 i 1911-1915), i fundador del moviment anomenat batllisme que va quedar reflectit en la Constitució del 1917.
  • Luis Batlle y Berres, el seu besnét i nebot de José Batlle, fou president de l'Uruguai (1947-1951 i 1955-1956).
  • Jorge Batlle e Ibáñez, el seu rebesnét, fou president del Senat el 1985, i president de la república entre el 2000 i 2005.

Referències