Josep Maria Casas i Homs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1894 Valls |
| Mort | 1979 Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Llatinista |
| Membre de | |
Josep Maria Casas i Homs (Valls, Alt Camp, 1894 — Barcelona, 1979) fou un historiador i llatinista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la Universitat Central de Madrid. Va fer ampliacions d'estudis a la Universitat de Florència i a la Universitat de Roma. Va treballar un temps com a professor d'ensenyament secundari i fou redactor de la secció de literatura de La Veu de Catalunya. També col·laborà en l'edició del Diccionari Aguiló i en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya com a auxiliar de la secció de lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans.[1]
Després de la guerra civil espanyola fou secretari de la delegació del CSIC a Barcelona i hi publicà treballs sobre lingüística i elaborà edicions de clàssics de la literatura medieval catalana i llatina. Col·laborà en la traducció de les Històries de Tàcit (1949) i la Institució oratòria de Quintilià (1963) per a la Fundació Bernat Metge juntament amb Marià Bassols de Climent.[2][3] En 1971 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Obres
- Vocabulari medieval d'art militar, cetreria i cavalleria (Premi de Filologia de l'IEC, 1924)
- Vocabulari de les arts sumptuàries (Premi de Filologia de l'IEC, 1925)
- Torsimany de Lluís d'Averçó (edició, 1956)
- La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia (1962)
- Obres en prosa de Joan de Castellnou (1969)
- Poliodorus (1953)
- Barcino de Jeroni Pau (1957).
Referències
- ↑ «Josep Maria Casas i Homs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Catàleg de la URV
- ↑ Josep Maria Casas i Homs a dadescat
| Precedit per: Josep Maria Millàs i Vallicrosa |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XIX 1971-1979 |
Succeït per: Julio Samsó Moya |