Josep Roure i Torent

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Roure i Torent
Biografia
Naixement1902 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata

Josep Roure i Torent (Barcelona, 1902 - Mèxic, 15 de setembre de 1955) fou un advocat i escriptor català, exiliat del franquisme.

Biografia[modifica]

Llicenciat en filosofia i lletres i en dret a la Universitat de Barcelona, treballà com a registrador de patents. En la seva època estudiantil formà part de l'Associació Catalana d'Estudiants i milità a la Unió Socialista de Catalunya, col·laborant assíduament al seu òrgan Justícia Social. També es dedicà a la traducció al català de clàssics en anglès i francès. Interessat per les rondalles i el folklore, en la dècada de 1930 visità Eivissa, on fou encarregat per Felix Noeggerath d'editar les investigacions etnològiques fetes pel seu fill Hans Jakob Noeggerath, mort el 1934.[1]

El 1936 va ingressar al PSUC. Durant la guerra civil espanyola fou un dels promotors i destacat dirigent de l'Agrupació d'Escriptors Catalans. També fou cap dels Serveis de Cooperació de la Conselleria d'economia de la Generalitat de Catalunya, i el 1938 fou fundador i director de la revista Meridià, continuadora de Mirador.[2]

En acabar el conflicte, s'exilià a França, on passà tres anys a Tolosa. El 15 de setembre de 1942 va sortir de Marsella i embarcà cap a Mèxic. S'establí a la ciutat de Mèxic, on treballà en el camp editorial com a administrador de l'Editorial Fournier. Alhora se separà del PSUC i ingressà al Partit Socialista Català, dirigint el seu òrgan Nova Era. Participà en l'adhesió de la Comunitat Catalana de Mèxic al Consell Nacional de Catalunya, fou secretari i membre de junta de la Institució de Cultura Catalana, participà en el pacte Galeusca i formà part de la comissió organitzadora de la Conferència Nacional Catalana a Mèxic de 1953). També col·laborà en l'Agrupació Catalana d'Art Dramàtic de l'Orfeó Català de Mèxic i publicà articles a Pont Blau.[3]

Obres[modifica]

  • Aquest diantre de sabots (Traducció de Herbert George Wells, 1925), Baudelaire
  • El jove fetiller i Consells als joves literats (traducció de Charles Baudelaire, 1927), Paul Avour
  • El senyor Tal o Com s'explota una línia de conducta (traducció de Paul Avour, 1929).
  • Present de bodes (contes, 1933),
  • L'organització de l'exèrcit espanyol (1937)
  • Les trifulgues de míster Smith (1938)
  • El feixisme internacional pretén dominar Espanya (1938).
  • Contes d'Eivissa (1948), basats en els escrits de Hans Jakob Noeggerath, amb pròleg de Josep Carner i il·lustracions de Joan Sunyer (1946)
  • L'oracle (1954)
  • L'alè de la sirena i altres contes (1956)

Traduccions[modifica]

  • H.G. Wells, Aquest diantre de sabots (1925)
  • Baudelaire, El jove fetiller i Consells als joves literats (1927)
  • Paul Avort, El senyor Tal o Com s’explota una línia de conducta (1929)

Referències[modifica]

  1. ↑ Josep Roure-Torent Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera
  2. ↑ «Josep Roure i Torent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 318. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Roure_i_Torent&oldid=31365549»