Josep de Togores i Sanglada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 juliol 1767  Palma (Mallorca) |
| Mort | 1r octubre 1831 (64 anys) Palma (Mallorca) |
 Capità general de Mallorca | |
| 27 octubre 1808 – 1809 ← Joan Miquel de Vives i Feliu – Francisco de la Cuesta y Morlá → | |
 Regidor de l'Ajuntament de Palma | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, escriptor, militar |
| Altres | |
| Títol | Comte d'Aiamans |
| Família | Casa de Togores |
Josep de Togores i Sangalda (Mallorca, 12 de juliol del 1767 - 1831), fill d'Antoni de Togores i Nèt (1740-1805) i Joana Sanglada i Rossinyol, novè comte d'Aiamans i baró de Lloseta, fou un escriptor, polític i militar mallorquí.[1]
Biografia
S'instruí al Col·legi de Nobles de Sant Pau de València, i el 1780 inicià sa carrera militar (el 1810 obtingué el grau de brigadier). Intervingué en la Guerra Gran contra França (1793-1795), i l'any 1812 es traslladà (de Mallorca estant) a la península, en companyia de les tropes expedicionàries que batallaren al País Valencià i a Múrcia. Fou president de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema; també formà part de la comissió que s'ocupà de la preparació de la convocatòria de les corts de Cadis (1812). D'ençà l'agost del 1820 fins al març del 1821 reeixí governador militar interí de Menorca, on establí relacions amb el reconegut il·lustrat Antoni Febrer i Cardona. Al llarg de la seva vida afavorí certament el desenvolupament econòmic i cultural de Mallorca, mercès la seva intervenció en la Societat Econòmica d'Amics del País (de la que esdevingué director posteriorment) i a l'ajuntament de Palma, on actuava com a regidor perpetu i, durant un breu lapse, ensems com a encarregat del consolat de mar i terra. Compongué poesies en llengua catalana, traduí les Noches lúgubres, de Cadalso així com altres obres pertanyents a autors clàssics, i compongué, altrament, una ortografia i un diccionari "de la llengua mallorquina".[2]
L'obra poètica de Togores destaca pel seu lirisme intens, contraposat totalment al seu caràcter neoclàssic quant a la temàtica i la contextualització dels poemes. La seva poesia es caracteritza per un sentimentalisme plantejat amb profusió i èmfasi, on conflueixen la finalitat il·lustrada i la malenconia pròpia del romanticisme. Dissortadament, gran part de sa producció resta encara avui inèdita.[3]