José María Alguersuari
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 de desembre de 1945 Sabadell |
| Activitat | |
| Ocupació | fotoperiodista  |
| Art | Fotografia |
| Família | |
| Pare | Francesc Alguersuari Duran |
| Germans | Jaume Alguersuari i Tortajada |
| Parents | Jaume Alguersuari (nebot) |
Premis Premi Gaziel 1985 | |
| Lloc web | www.josemariaalguersuari.com |
José María Alguersuari Tortajada (Sabadell, Vallès Occidental, 10 de desembre de 1945) és un fotoperiodista català.[1]
| « | JMª Alguersuari és el fundador d'una branca del fotoperiodisme creatiu que no exisita abans d'aparèixer ell | » |
| — Oriol Maspons[2] | ||
Biografia
Va iniciar-se en la professió de molt jove, ajudant al seu pare Francesc Alguersuari, també fotògraf, realitzant fotografies per a cobrir esdeveniments esportius. Es va iniciar professionalment amb només 15 anys i pertany a la generació de la dècada del 1960, en la que també es van iniciar fotògrafs com Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Ricard Terré, Joan Colom o Colita. Va publicar les seves primeres fotos de motociclisme el 1959 a diaris com El Noticiero Universal, Diario de Barcelona i El Mundo Deportivo, dedicant-se ja plenament als esports de motor durant tota l'època dels anys 60.[3] Com a fotoperiodista esportiu va destacar perquè va ser el primer a deixar de banda els teleobjectius curts per fer-ne servir un de 300 mil·límetres.[4] Va dedicar la meitat de la seva vida professional als esports i l'altre al reportatge periodístic. Més endavant, va passar per camps com la publicitat i la moda amb el promotor Paco Flaqué, realitzant treballs a França, Itàlia, i Algèria entre 1970 i 1974.[5]
L'any 1975 va fundar, juntament amb el seu germà Jaume la revista Solo Moto.[6] El 1978 va començar a treballar com a fotògraf especialitzat a El Periódico de Catalunya. Entre 1983 i 2007 va treballar a l'equip del Magazine de La Vanguardia, on va dur a terme la seva especialització fotogràfica i va esdevenir cap de fotografia, dedicant-se a fer reportatges fotogràfics arreu del món.[7]
Obra
Durant la seva carrera va cobrir actes de tot tipus, com el Mundial de futbol d'Argentina 1978, els Jocs Olímpics d'estiu Seül 1988, els de Barcelona 1992, el seguiment dels cosmonautes Manarov i Titov a finals dels 80, la caiguda del mur de Berlín el 1990, el bicentenari de la Torre Eiffel l'any 2000, a més de diversos reportatges sobre els Estats Units (Nova York, Woody Allen, terratrèmol de San Francisco de 1989), Hong Kong o el Regne Unit, entre altres. És considerat com el pioner en una branca especialitzada del fotoperiodisme, tant pel que fa a la tècnica com a la composició,[2] com un precursor pel que fa a la modernitat de la fotografia esportiva a l'estat espanyol.[8]
Ha col·laborat en revistes com Interviú, Expresión, Guerini Sportivo, Don Balón, Champión, Geo, Historia y Vida i en editorials com Plaza Janés, Salvat, Lumberg, Planeta, i ha sigut jurat en diversos concursos fotogràfics, entre els quals destaquen el FotoPres (1984 i 1989), els Premis Natura del Consell d'Europa i el Mejor Foto de La Vanguardia. Obra seva es troba en diversos fons, entre els quals destaca el fons d'art del Comitè Olímpic Internacional a Lausana.
Publicacions
Ha publicat diversos llibres sobre fotografia:
- 1991 - Montjuïc la Montaña encantada (Lumberg, 1991) amb textos de Màrius Carol[9]
- 1987 - Barcelona Paso Universal (coautor) (Tisa, 1987)
- 1994 - El deporte en España (comissari) (Lumberg, 1994)
- 1995 - Álbum de Fotografía Práctica (Planeta, 1995)[10]
- 2006 - Barcelona desde el Aire (Planeta, 2006)
- 2007 - Diarios de Fotografía...y alguna motocicleta (Produccions Editorials de la Imatge, 2007)[11][12]
Exposicions rellevants
- 1984 - III Jornades universitàries de Madrid
- 1988 - Fotografia en el viaje (La Caixa) (col·lectiva)
- 1988 - La prensa en Barcelona (Palau de la Virreina) (col·lectiva)
- 2000 - Introducció a la història de la fotografia a Catalunya (MNAC) (col·lectiva)[13][14]
- 2003 - Barcelona per la Pau. Ajuntament de Barcelona (col·lectiva)
Premis i reconeixements
- 1965 - 1r Premi Real Federació Motociclista Espanyola
- 1985 - Premi Gaziel de fotoperiodisme (Generalitat de Catalunya)[15]
- 1988 - Focsa a la Millor Expressió Gràfica
- 1990 - Premi Mejor Foto 1990. (Mundo Deportivo)[16]
- 1990 - Premi Mejor Fotógrafo de España (Premi dels lectors. Revista Foto)
- 1992 - 3r Premi Foto Gran Prix
- 2007 - Premi Or de la Society for New Desing (SNDE) a la millor foto periodística de premsa.[17]
Referències
- ↑ Así trabajan los maestros, Enciclopedia Planeta de la Fotografía.
- ↑ 2,0 2,1 Merino, Juan Carlos «Un diccionario enciclopédico traza un mapa para recorrer 3 siglos de fotografia». La Vanguardia, 22-04-2003, p.36.
- ↑ «La 3a subida en cuesta a Montserrat». Mundo Deportivo, 10-07-1961.
- ↑ «El Canvi professional». Annals del Periodisme Català, Juliol-Desembre 1990.
- ↑ Julio César Iglesias. El deporte en España: 1939 - 1992. Lunwerg, 1992. ISBN 978-84-7782-212-7 [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ «Què fan els periodistes quan no fan de periodistes?». grn.es. [Consulta: 14 gener 2013].
- ↑ VÁZQUEZ, Nália, Lo que no hagan los demás. Repaso a la trayectoria de JM Alguersuari.
- ↑ «Un número 1 que comparte lo que sabe». Revista Photo, Desembre 1995.
- ↑ Màrius Carol; José María Alguersuari Montjuïc: la muntanya encantada. Lunwerg, 1991. ISBN 978-84-7782-169-4 [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ José María Alguersuari. Álbum de Fotografía Práctica: 120 Fotos de Vida Cotidiana, Paisajes, Deportes y Retratos Comentadas Por Su Autor. GeoPlaneta, Editorial, S. A., 1 juny 1995. ISBN 978-84-08-01491-1 [Consulta: 11 maig 2013].
- ↑ José María Alguersuari. Diarios de fotografía-- y alguna motocicleta. Produccions Editorials de la Imatge, 2007. ISBN 978-84-936021-0-9 [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ «Deporte y Periodismo en estdo puro». El Mundo Deportivo, 04-10-2007.
- ↑ Introducció a la història de la fotografia a Catalunya ISBN 84-7782-683-8
- ↑ Juan Naranjo. Introducció a la història de la fotografia a Catalunya (ed. rústica). Generalitat de Catalunya, 1 abril 2000. ISBN 978-84-7782-685-9 [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ «Tres trabajos publicados por la Vanguardia, premi Gaziel». La Vanguardia, 16-05-1085.
- ↑ «Alguersuari refuerza la saga». El Mundo Deportivo, 03-02-1991, p.44.
- ↑ «Semàfor Verd». La Vanguardia, 24-11-2007, p.35.
