Juan Bautista Augurio Perera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Perera's house (Edgbaston, Birmingham)
on ell i Harry Gem van inventar el joc modern del lawn tennis (tennis sobre herba).

Juan Bautista Augurio Perera fou un esportista i home de negocis considerat l'inventor, juntament amb el seu amic el major Harry Gem (Thomas Henry Gem), del tennis.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

La biografia del major Gem és ben coneguda. En canvi (de forma incomprensible) no hi ha gaires dades publicades de Juan Bautista Perera. Se sap que va néixer a Espanya i que va viatjar cap a Anglaterra l'any 1839, a l'edat de 17 anys.[2] Allí va adoptar la nacionalitat anglesa i es va establir a Edgbaston, prop de Birmingham, fundant una societat que importava mercaderies espanyoles.

El 1872 Perera i Gem es van traslladar a Leamington Spa i van establir un club per jugar el seu nou joc en els jardins del Manor House Hotel, davant de la nova llar de Perera a Avenue Road. Perera va deixar Leamington tres anys després de la mort de Gem el 1881 i la seva vida després d'aquesta data es desconeix. [3]

En una carta al diari The Field (any 1874), el major Gem atribuïa a Perera els mèrits principals en el desenvolupament del tennis modern.

El veritable inventor tennis[modifica | modifica el codi]

La invenció del tennis s'atribueix tradicionalment al major Walter Clopton Wingfield, que va publicar les regles per a un joc que va anomenar Sphairistike el 1874. Així ho diu a l'estàtua de Wingfield que es troba a la seu de la Lawn Tennis Association

Ara se sap que Gem i Perera havien creat un club de tennis organitzat abans d'aquesta data (a Leamington Spa el 1872), quan ja portaven jugant el joc en privat durant una dècada o més.[1]

De fet, se sap molt menys sobre Perera que sobre el seu amic i pioner de tennis Harry Gem, amb una vida que està ben documentada com una figura prominent en diverses esdeveniments de la societat de Birmingham.

Tantmateix, el propi Gem en una carta a The Field al novembre de 1874, acredita ampliamnet Perera com a autor del desenvolupament del joc de tennis sobre herba..[4]

Joc de pilota a Barcelona[modifica | modifica el codi]

En el cas d'un origen barceloní d'en Perera, caldria determinar les possibles influències dels jocs de pilota autòctons en el desenvolupament del lawn-tennis.

Hi ha algun estudi que tracta aquest tema amb certa profunditat, citant nombrosos documents d'autors famosos (Alfons X de Castella - que va prohibir el joc de pilota, amb pena de presó, Erasm de Rotterdam, Rabelais, Calderón de la Barca, Baltasar de Castiglione, Scaino,...).[5]

Un dels testimonis més importants, pel que fa als detalls, és el de Lluís Vives (1493-1540). Vives escrigué una comparació entre el jeu de paume (jugat amb pilotes dures i raquetes amb encordat de budell) i el nostre joc de pilota (semblant al de la pilota valenciana actual i jugat amb "pilotes de vent"[6] colpejades amb el palmell de la mà).

Segons un llibre de 1840, a Barcelona hi havia un local per a "jocs de pilota". No queda clar quina mena de joc o jocs s'hi jugaven.[7]

Possibles familiars a Barcelona[modifica | modifica el codi]

  • El 1871 va morir a Sarrià l'industrial Joan Bautista Perera. Va posar en marxa la mina de carbó de Sant Joan de les Abadesses i fou el promotor de diverses línies de ferrocarril en projectes que no varen reeixir. Probablement és el mateix J.B. Perera que fou cònsol de l' Uruguay a Barcelona.[8]

Aparentment Juan Bautista Perera tenia dos germans (José Manuel i José Antonio), segons consta en la signatura de l'acta de constitució d'una societat (potser "El Veterano", companyia de ferrocarrils).[9][10] És possible que els Perera esmentats fossin parents sense ser germans (o, que no fossin parents en absolut). No sembla impossible pensar que Juan Bautista Augurio Perera fos fill d'un dels tres Perera citats.

  • Una altra referència sobre un Joan Bautista Perera és la del besavi (per via materna) de l'escriptor Ignasi Agustí.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Tyzack, Anna, The True Home of Tennis Country Life, 22 June 2005
  2. Heiner Gillmeister. Tennis: a cultural history. Continuum International Publishing Group, 6 August 1998, p. 178–. ISBN 9780718501952 [Consulta: 24 abril 2011]. 
  3. «Tennis» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
  4. Osman, Arthur "Lawn tennis remembers its founding fathers", The Times, Thursday 10 June 1982
  5. Història del "jeu de paume".
  6. Pere Labernia. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina,2. Espasa Germans, 1865, p. 343– [Consulta: 26 abril 2011]. 
  7. Fernando Patxot. Manual del viajero en Barcelona. Impr. de Francisco Oliva, 1840, p. 181– [Consulta: 27 abril 2011]. 
  8. Manuel Saurí; José Matas. Manual histórico-topográfico estadístico y administrativo ó sea Guía general de Barcelona. Editorial MAXTOR, 2004, p. 205–. ISBN 9788497611411 [Consulta: 22 abril 2011]. 
  9. Cecilio Zubillaga Perera; Ramón Querales. Cecilio Zubillaga Perera. Academia Nacional de la Historia, 1988 [Consulta: 22 abril 2011]. 
  10. Pere Pascual. Los caminos de la era industrial: la construcción y financiación de la red ferroviaria catalana, 1843-1898. Edicions Universitat Barcelona, 1999, p. 50–. ISBN 9788483381205 [Consulta: 22 abril 2011]. 
  11. J.B.Perera besavi d'Ignasi Agustí.(castellà)