Juan Facundo Riaño y Montero
 Juan Facundo Riaño, fotografiat per Christian Franzen. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 de novembre de 1829 Granada |
| Mort | 27 de febrer de 1901 (als 71 anys) Madrid |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 30 d'agost de 1881 – 31 de març de 1884 | |
| Circumscripció | Archidona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Central de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Historiador |
| Ocupador | Escola Superior de Diplomàtica  |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Juan Riaño y Gayangos |
 | |
Juan Facundo Riaño y Montero (Granada, 24 de novembre de 1829 – Madrid, 27 de febrer de 1901) va ser un historiador i historiador de l'art espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Biografia
Va néixer a Granada, en què la seva universitat es va llicenciar en Filosofia i Lletres i en Dret; posteriorment va obtenir el doctorat en Dret per la Universitat Central de Madrid. També va realitzar estudis d'àrab. En la seva joventut va participar activament en la vida cultural granadina i fou un conegut membre de la Cuerda Granadina on va rebre el sobrenom de London, pels seus viatges a Anglaterra.
A partir de 1851 va realitzar un viatge d'estudis per Europa visitant Itàlia, Alemanya i Anglaterra. En 1864 va contreure matrimoni amb Emilia Gayangos, filla de l'arabista Pascual de Gayangos y Arce. Fruit de tal matrimoni va néixer el diplomàtic Juan Riaño y Gayangos.
Catedràtic de Belles arts en l'Escola Superior de Diplomàtica des de 1863, Riaño va ser una reconeguda autoritat europea en el camp de les arts decoratives. Des de 1870 va ser conseller del Museu de South Kensington en Londres, germen del Victoria and Albert Museum, per a l'adquisició d'antiguitats espanyoles.[1] En 1878 va ser nomenat director del recentment creat Museu de Reproduccions Artístiques de Madrid. Va arribar a ser triat Acadèmic de la Historia, de la Llengua i de la de Belles Arts de Sant Ferran.
En l'àmbit polític va ser escollit diputat per Archidona a les eleccions generals espanyoles de 1881.[2] Fou escollit Director General d'Instrucció Pública entre 1881 i 1883. Posteriorment va arribar a ser escollit senador per la província de Granada, la Universitat de Granada i la Reial Acadèmia de Belles arts entre 1886 i 1900.[3]
Obra
Va publicar obres sobre l'art medieval, orígens de l'arquitectura aràbiga o La Alhambra, en nombroses revistes espanyoles i estrangeres.[4]
- The industrial arts in Spain, Londres, 1879.
- "La Alhambra. Estudio de sus descripciones antiguas y modernas", en la Revista de España, 1884.
- Critical and bibliographical Notes on early Spanish music, Londres, 1887.
- "Viajes de extranjeros por España en el siglo XV". Boletín de la Sociedad Geográfica de Madrid, núm. 10, octubre 1877, tomo III, año II, pp. 289-301.
Referències
- ↑ Vid. Marjorie TRUSTED (2006).
- ↑ Fitxa del Congrés dels DIputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Obras de Juan Facundo Riaño en la Biblioteca Virtual Cervantes
Bibliografia
- CABALLERO CARRILLO, María Rosario. Inicios de la Historia del Arte en España: La Institución Libre de Enseñanza (1876-1936). Madrid: CSIC, 2002. 84-00-08120-X.
- RIARO, J.F. "Viajes de extranjeros por España en el siglo XV". Boletín de la Sociedad Geográfica de Madrid, núm. 10, octubre 1877, tomo III, año II, pp. 289-301.
- TRUSTED, Marjorie «In all cases of difference adopt Signor Riaño's view: Collecting Spanish decorative arts at South Kensington in the late nineteenth century». Journal of the History of Collections, 18, 2006. 1477-8564, 225/236.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Facundo Riaño y Montero |
| Precedit per: José María Huet y Allier |
 Medalla 12 1869 - 1901 |
Succeït per: Federico Olóriz Aguilera |