Julià Nougués i Subirà

Julià Nougués i Subirà (Reus, Baix Camp, 1867 - Calataiud, Aragó, 1928) fou un advocat i polític català. D'ideologia republicana, fou membre del Centre Federal de Reus del Partit Republicà Democràtic Federal, amb el que fou regidor de l'ajuntament de Reus el 1898 i diputat a Corts pel districte de Reus a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905, 1907 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. També fou director del diari republicà La Justicia.

Fou força actiu en la política catalana del primer quart del segle XX. El 1907, en nom del seu partit, es va adherir a la Solidaritat Catalana, i després mantingué bones relacions amb la UFNR, si bé no s'hi va unir. El 1911 va presidir la comissió de diputats catalans que va presentar al president del govern espanyol, José Canalejas, el projecte de bases de la Mancomunitat de Catalunya. També fou un dels membres de l'Assemblea de Parlamentaris de 1917 i donà suport actiu a les Corts a l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya el 1919. Col·laborà a la premsa republicana reusenca, especialment a Las Circunstancias, i dirigí El Consecuente, portaveu republicà radical reusenc.

Enllaços externs

• Biografia
• Fitxa del Congrés dels Diputats