Jēkabpils

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:18, 14 jul 2016 amb l'última edició de Melilac (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaJēkabpils
Imatge

EpònimJacob Kettler de Curlàndia i castell Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 56° 29′ 51″ N, 25° 51′ 59″ E / 56.4975°N,25.8664°E / 56.4975; 25.8664
EstatLetònia Letònia
Capital de
Població humana
Població21.436 (2023) Modifica el valor a Wikidata (842,28 hab./km²)
Llengua utilitzadaLetó
Geografia
Superfície25,45 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perDvinà Occidental Modifica el valor a Wikidata
Altitud77 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1670 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal5201–5206 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic652 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2LV-JKB Modifica el valor a Wikidata
Identificador LGIA50105 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webjekabpils.lv Modifica el valor a Wikidata

Jēkabpils (en alemany, Jakobstadt, en polonès, Jakubów) és una ciutat al sud-est de Letònia a mig camí entre Riga i Daugavpils a la riba del riu Daugava. Fins al 1999 fou la capital del comtat de Jekabpils. La part històrica de la ciutat està a la riba dreta, a la regió cultural de Jekabpils, mentre que la ciutat històrica de Krustpils (en alemany, Kreutzburg) està a la riba esquerra d'aquest, a Letgàlia. Les dues ciutats es van unir durant el domini soviètic amb el nom de Jekapbils el 1962 però reté el seu caràcter regional diferent. Jēkabpils també fou la seu d'una base aèria soviètica.

Història

Excavacions arqueològiques fetes a prop la ciutat de Jekabpils donen evidències que aquest lloc fou un centre de comerç pels latgalians, una de les tribus letones i que ha estat habitat des del 1000 aC.

El bisbe de Riga va construir el castell de Krustpils (en alemany, Kreutzburg i en polonès, Krzyżbork[2] el 1237.[3] En el lloc que hi ha el castell ja hi havia un assentament prèviament, però a l'ombra d'aquest hi va créixer la ciutat de Krustpils. Aquesta ciutat va ser destruïda en diverses ocasions en guerres que va patir el país però va ser reconstruïda.

Durant el segle XVII un grup de Vells creients que fugien de Rússia es van assentar al llarg del riu Daugava. El 1670 el lloc, que havia crescut, va passar a ser anomenat Jēkabpils en honor del duc de Curlàndia, Jacob Kettler, que li va atorgar els drets de ciutat.

Hi ha una llegenda local sobre l'origen de la ciutat que diu que un dia, quan el duc estava casant, es va perdre. Llavors, va trobar-se un linz sota un avet al mateix temps que va veure la ciutat. Per això, la imatge de la ciutat en l'escut d'armes és un linx sota un avet.

Geografia

La població de la ciutat de Jekabpils és de 25.883 habitats. Les dues parts històriques de la ciutat - Krustpils i el Jēkabpils històric - són connectats mitjançant un pont sobre el riu Daugava.

Demografia

El gener de 2013 la ciutat tenia una població de 25.883 habitants.

Segons el cens de població de Jēkabpils del 2011,[4] el 61,9% de la seva població eren letons, el 27,6% eren russos, el 3% eren bielorussos, el 2,8% polonesos, l'1,6% eren ucraïnesos i el 3,1% eren d'altres grups humans.

Monuments

Jekabpils

S'han conservat bé els edificis antics de la part vella de la ciutat. A l castell de Jekabpils hi ha el Jekabpils History Museum.[5]

Comtat de Jekabpils

Al parc de Strūves hi ha un dels punts originals de l'Arc geodèsic de Struve. A Tadenava hi ha un museu memorial sobre el poema letó Rainis. També hi ha els castellsl de Justine i Dignaja. El punt més alt de Selònia -Ormaņkalns- és en la zona de Klauze. Entre Nereta i Aknīste hi ha un museu memorial sobre el famós escriptor letó, Jānis Jaunsudrabiņš.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jēkabpils
  1. «Latvijas iedzīvotāju skaits pašvaldībās 01.01.2016. (PDF)». PMLP.gov.lv. [Consulta: Data incorrecta]. (letó)
  2. «Kryżbork» (en polonès). Geographical Dictionary of the Kingdon of Poland, IV (Kęs — Kutno), 1883.
  3. Turnbull Stephen. Hrady Řádu německých rytířů 2 - Kamenné hrady v Lotyšsku a Estonsku 1185–1560. Grada Publishing a.s., 2010, p. 61–. ISBN 978-80-247-3412-5 [Consulta: 15 agost 2012]. 
  4. «data.csb.gov.lv». [Enllaç no actiu]
  5. «JĒKABPILS HISTORY MUSEUM». [Consulta: 19 maig 2014].