Kaliakra

Infotaula de geografia físicaKaliakra
Imatge
TipusReserva natural, cap i fortalesa Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBulgària Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 21′ 41″ N, 28° 27′ 56″ E / 43.36126°N,28.46549°E / 43.36126; 28.46549
Banyat permar Negra Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud19 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície713,67 ha Modifica el valor a Wikidata
IUCN categoria Ib: Àrea Silvestre
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 11561 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació27 setembre 1941 Modifica el valor a Wikidata
La fortalesa medieval de Kaliakra

Kaliakra (búlgar: Калиакра) és un cap llarg i estret localitzat a la Dobrudja Meridional, una regió del nord de la costa de la mar Negra, situat a 12 km a l'est de Kavarna i a 60 km al nord-est de Varna. La costa és escarpada amb penya-segats verticals que arriben a 70 m fins al mar.[1]

Kaliakra és una reserva natural, on es poden observar dofins, cormorans i pinnípedes. També enclou les restes de les muralles i residència del dèspota Dobrotitsa de l'efímer despotat de Dobrudja. La cala de Bolata amb una petita platja protegida es troba just al nord de la boca d'un congost pintoresc, que també forma part de la reserva natural.[1]

Nom i història[modifica]

Aquests noms han estat utilitzats per a la península i la fortalesa al llarg de la història:[2]

El nom Kaliakra és d'origen grec medieval. És una combinació de «καλός» ('bella') i «άκρα» ('península' o 'fortalesa'), i tradicionalment es tradueix com 'península bella'.[1][3]

Ací tingué lloc la batalla naval del cap Kaliakra l'11 d'agost de 1791, part de la Guerra russoturca (1787-1792).

El primer far modern de Kaliakra l'edificà al 1866 la Compagnie des Phares de l'Empire Ottomane; l'actual (a 10 m de la torre cilíndrica de maçoneria de pedra amb llanterna i galeria) fou erigit el 1901, amb l'alçada del pla focal de 68 m i un centelleig blanc (cada 5 segons); també té un emissor de ràdio navegador i una sirena de boira.[2]

Actualment (2009), diverses instal·lacions d'energia eòlica s'estan desenvolupant a la zona.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Нос Калиакра (Cape Kaliakra)» (en búlgar). Visit.bg. [Consulta: l'11 febrer 2007].
  2. 2,0 2,1 [Enllaç no actiu]
  3. Трифонов, Трифон. 700 наименования от българското черноморие (en búlgar), 2006. ISBN 9548991330.  Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kaliakra