Khanat de Khivà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xiva Xonligi
Khanat de Khivà
← Timurid.svg
 1511 – 1920 Flag of Khiva 1920-1923.svg →

de}}}

Bandera
Ubicació de
El khanat de Khivà vers 1600
Capital Khivà
Religió Islam
Forma de govern Khanat
Història
 • Establiment 1511
 • Dissolució 1920

El Khanat de Khivà (uzbek: Xiva Xonligi) fou el nom d'un estat d’Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920. Fou governada pels Kungrads, una branca del Khanat d'Astrakhan, que es consideraven descendents de Gengis Khan, i la capital era Khiva. El 1873, Khiva esdevingué un protectorat de l'Imperi Rus i, el 1920, el Khanat fou abolit i substituït per la República Popular Soviètica de Coràsmia. El 1924, el territori fou incorporat a la Unió Soviètica i després del col·lapse de la Unió Soviètica forma part de Karakalpakistan i la Província de Xorazm a Uzbekistan.

Taula de continguts

Història [modifica]

Bandera del Khanat de Khiva abans del 1917

Fou un estat de majoria ètnica usbec i turcman, fundat per Ilbar'sa el 1512-1525 en l'antiga capital de Coràsmia.(Khwarizm). Estava compost per diversos begliks (dominis feudals) units per lligams laxos i els seus hakims (senyors) reconegueren l'autoritat del khan, però el seu poder unitari depenia de la seva puixança personal.

Els principals monarques foren, d'antuvi el xaibànid Arab Muhammad (1603-1626), qui dessecà el marge dret de l'Amyr Darja per Urgenc i instal·là la capital a Khiva. Els monarques Muhammad Isfandiyar Khan (1623-1643), Abu l-Ghazi Bahadur Khan (1644-1663) i Abu l-Muzaffar Anusha Khan (1663-1674) van viure una època d'esplendor en la que s'aliaren amb el khanat de Bukhara per a combatre els expansionistes perses. Fins i tot, Anusha va conquerir Mashdad i prengué el títol de Xah, adoptat també per Arang Muhammad Khan (1687-1691).

Però del 1686 al 1763 el khanat fou dominat primer per Bukharà i després per Pèrsia; fou atacat el 1700 per Pere I de Rússia i el 1740 per Nadir Xah i entre el 1740-1770 pels turcmans yomuts. Finalment el inak Muhammad Amin (1755-1772) va recuperar un cert poder per l'estat. Després del 1691 la dinastia arabshàhida per la seva posició dominant; encara que els khans que van seguir a Niyaz tornares a ser de la dinastia o al menys genguiskhànides, el seu poder va anar minvant i en temps de Nadri Shah apareix el primer Inak, un cap tribal dels uzbeks que exercia com un primer ministre. El darrer khan genguiskhànida, Abu l-Ghazi Khan III (1791-1804), fou deposat per l'Inak Iltazar que es va proclamar khan; com que pertanyia a la tribu uzbek dels kungrat (o kongrat o kunkurat), aquest nom es va donar a la nova dinastia.

Iltazar (1804-1806) fou doncs el primer inak que es proclamà xah; va dominar la desembocadura del Sir Darya fins Kala-i-Mawr, i va evitar que Bukharà dominés l'oasi de Merv. Muhammad Rahim Bahadur Khan I (1806-1825) va fer incursions a territori kazakk, va sotmetre els karakalpaks i va assolar Khurasan.

Però Allah Kuli Bahadur Khan (1825-1842) hagué de defensar-se dels atacs de Kokand i el de Bukharà, així com dels primers intents de penetració russa el 1839 que l'obligaren a acceptar les primers condicions econòmiques i diplomàtiques. D'aquesta manera es van veure obligats a acceptar el vassallatge i protectorat rus el 1873, afeblits pels atacs de Bukharà i dels turcmans, i els deixaren governar a la riba dreta del Sir Darya. Els russos van obtenir el dret de residència, exempció fiscal dels mercaders i una indemnització de 202 milions de rubles a pagar en 20 anys.

El khan Isfandiyar Jurji Bahadur Khan (1910-1918) intentà recuperar el poder perdut i fou assassinat pel capitost turcman de nom Junaid Khan, qui va tenir al successor, Sayyid Abdullah Khan (1918-1920) com a un titella fins que fou deposat el 26 d'abril del 1920 pels bolxevics, que aboliren el feudalisme i l'esclavatge. Els mladobukartsy declararen aleshores la República Popular Soviètica de Coràsmia, que s'incorporaria posteriorment a la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan.

Càrrecs de la cort, l'exèrcit i el clergat [modifica]

Càrrecs de la cort [modifica]

  • Inaks, dels que cal distingir el Inak original fins el 1804, i els inaks posteriors, governadors i consellers del khan.
  • Ataliks, consellers del khan per afers locals
  • Kushbegi, primer ministre
  • Mekhter, ministre de finances i interior.
  • Yesaulbaixis (Yazaulbaixis/Yazulbashi), guàrdies de la cambra, introductors d'estrangers a la cort. N'hi havia dos.
  • Diwanbaixi/Divanbashi (diwanbegi), secretari del khan o comptable.
  • Mekhrema, camarlencs (n'hi havia dos)

Càrrecs militars [modifica]

  • Mingbaixi (Mingbashi), comandant de 1.000 guerrers a cavall
  • Yuzbaixi/Yuzbachi, comandant de 100 guerrers a cavall
  • Onbaixi/Onbashi, , comandant de 10 guerrers a cavall

Càrrecs religiosos [modifica]

  • Kazi Kelan, judge suprem
  • Kazi Ordu, judge militar
  • Alem, cap de cinc muftis
  • Reis, inspector d'escoles i supervisor general
  • Mufti, cap religiós (un a cada ciutat)
  • Akhond, mestre que ensenyava l'Alcorà

Khans de Khivà (Khwarizm fins inicis del segle XVII) [modifica]

Dinastia Arabxàhida [modifica]

Khans titelles dels Inaks [modifica]

  • Abd Allah Qarabay Khan 1760 - 1763 ?
  • Sultan Timur Ghazi Khan 1763 - 1774 ?
  • Ghaip Khan 1774 - 1791 (segona vegada) ?
  • Abu l-Ghazi Khan III ibn Ghaip 1791 – 1804

Dinastia Kongrat [modifica]

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khanat de Khivà


]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Khanat_de_Khivà&oldid=11569653»